Successos
El jutjat investiga la mort d’una banyista a Cassà
Els fets van tenir lloc el 30 de juliol de l’any passat
S’ha citat a declarar com a investigats els dos socorristes que hi havia
Una metgessa confirma que la víctima va morir per ingesta d’aigua dolça
El magistrat del jutjat d’instrucció número 3 de Girona dirigeix una investigació per esclarir les circumstàncies de la mort d’una veïna de Cassà de la Selva, Carme Pagès Beser, que es va ofegar mentre es banyava a la piscina municipal de la població. Els fets van tenir lloc el 30 de juliol del 2016 a la tarda. En l’informe de la defunció s’hi va fer constar que la causa de la mort hauria estat natural. La família, però, vol saber concretament què va succeir i si es va produir algun tipus de negligència. La germana de la víctima exerceix l’acusació particular en el cas a través de l’advocat Joan Notivoli. La família ha denunciat els dos socorristes que estaven a la piscina en el moment del fatídic succés com a presumptes autors d’un delicte d’imprudència amb resultat de mort i, alhora, fan l’acusació contra l’Ajuntament com a responsable civil. En relació amb aquests fets el jutge ha iniciat una presa de declaracions. Entre les persones que ja han testificat hi ha una metgessa del servei d’urgències de l’hospital Trueta de Girona, on la dona va ingressar en estat molt greu i va morir al cap de cinc dies. Segons l’acusació particular, les dades aportades per la metgessa posen en entredit que la causa de la mort fos natural, o si més no porten a qüestionar i aprofundir en aquest aspecte. La facultativa va manifestar que l’origen de la defunció va ser una broncoaspiració massiva, ocasionada per la ingesta d’aigua dolça.
Les parts van preguntar a la facultativa si, des d’un punt de vista mèdic, es pot determinar si la víctima va tenir un brot d’epilèpsia previ a la broncoaspiració. La doctora va respondre que “no es pot saber d’una manera objectiva”, i va admetre que el que va fer va ser pressuposar-ho. Va afegir que, a través de converses amb la família, va tenir coneixement que l’epilèpsia que sofria la dona havia empitjorat els darrers mesos i que havia tingut episodis de pèrdua del coneixement de manera sobtada. En les diligències de la Policia Local de Cassà, però, els agents també hi recullen que la mare de Carme Pagès els va informar que malgrat que la seva filla tenia episodis d’epilèpsia, els últims temps es trobava totalment controlada.
El jutjat ha citat a declarar al setembre, en aquest cas com a investigats, els dos socorristes (un noi i una noia que tenen la titulació corresponent en regla). En la seva declaració a la Policia Local, la socorrista va explicar que, pels volts de les set de la tarda, estava asseguda amb l’altre socorrista en un banc proper a la piscina petita. Estaven en aquesta ubicació perquè hi havia molta mainada a la piscina petita, si bé va matisar que des del lloc on vigilaven “tenien visibilitat de la piscina gran per evitar qualsevol ensurt”.
Els socorristes van ser alertats per una nena petita acompanyada d’una dona que els van dir que al fons de la piscina gran hi havia una persona. La víctima era usuària habitual de la piscina. Era bona nedadora i, alhora, li agradava bussejar. Els dos socorristes van treure la banyista a la superfície i li van dur a terme les maniobres de reanimació –també hi va col·laborar una infermera que estava fora de la piscina i, en tenir coneixement dels fets, va entrar a ajudar–. Es va donar, alhora, l’avís al 112 i s’hi van desplaçar ambulàncies del SEM. Els serveis mèdics van aconseguir recuperar lleument el pols de la banyista, que va ser evacuada al Trueta. No es va activar, en canvi, els Mossos d’Esquadra; i quan malauradament la dona va morir el 4 d’agost, tampoc se li va practicar l’autòpsia.
Els serveis jurídics de l’Ajuntament de Cassà manifesten que la piscina municipal “compleix en matèria de seguretat tots els reglaments i vetlla pels seus usuaris”. El consistori afegeix que, “en tractar-se d’un fet accidental, hi ha obertes unes diligències judicials”: “L’Ajuntament espera que s’arxivin, ateses les circumstàncies del cas. Un cop arxivades aquestes actuacions serà el moment de determinar la responsabilitat patrimonial i la indemnització, si s’escau, de l’asseguradora”. Amb tot, l’acusació particular considera que des de l’Ajuntament es va silenciar els fets. Ressalten que en un principi l’alcalde sí que es va posar en contacte amb la família per interessar-se i dir-los si necessitaven qualsevol cosa, si bé després no han tingut coneixement que s’abordés el cas en cap ple municipal, tampoc se’n va informar els mitjans locals –només van veure una notícia digital molt genèrica que es limitava a relatar que hi havia hagut un accident a la piscina–, no es va emetre una nota oficial de condolença ni es va decretar cap dia de dol. “Considerem que va ser un fet que el poble havia de saber. El nostre principal objectiu és que es facin les coses correctament i que no es torni a repetir, ubicant per exemple els socorristes en llocs diferents per ampliar el seu angle de visió i evitant que estiguin asseguts exactament al mateix punt, com va passar aquell dia”, sosté la família.