policial
balanç de delictes
Lleida ha doblat en mig any la seva mitjana de crims
En el primer semestre del 2017 fins a cinc persones ja han mort assassinades, quan els registres dels últims anys a la demarcació s’havien estabilitzat en dues morts violentes l’any
“La nostra principal dificultat no és detenir algú sinó demostrar que és culpable”, assegura l’inspector Jordi Salvia. És el cap de l’àrea d’investigació criminal de la regió policial de Ponent, una unitat que enguany ha topat amb unes xifres mai vistes de criminalitat. Les comarques de Lleida estan vivint un any 2017 amb una xifra anormalment alta de morts violentes: en els sis primers mesos de l’any cinc persones han mort assassinades en quatre crims, quan la mitjana a la demarcació és de dos crims l’any. El 2015, per exemple, va haver-hi dues morts criminals i el 2016, tres: a Alfarràs (Segrià), Bellpuig (Urgell) i Albatàrrec (Segrià). Aquest 2017, els primers assassinats van ser dos agents rurals, morts a trets per un caçador a Aspa (Segrià) el 21 de gener. El segon crim va tenir lloc el 17 de febrer al carrer Acadèmia de Lleida, on una funcionària d’Ensenyament va ser degollada al seu pis presumptament per un instal·lador de fibra òptica. El tercer cas va passar a Bellvís (Pla d’Urgell), quan un jove va matar la seva mare i va ferir el seu germà menor d’edat. L’últim, el 23 de juny, quan Eduard Ardiaca va aparèixer mort a l’interior del maleter del seu cotxe aparcat a Barcelona. Els investigadors van detenir el seu cunyat, Josep Puig-Gros. Se sospita que el va matar a trets al seu obrador carni de Torre-serona (Segrià).
Els Mossos han aconseguit detenir els sospitosos dels quatre crims d’aquest 2017. Dos d’ells han reconegut els fets i els altres dos neguen ser-ne els autors. És per això que la feina de l’àrea d’investigació criminal és tan important i continuen treballant per recopilar proves que els ajudin a demostrar el dia del judici que els detinguts en són els culpables.
A la unitat territorial de la policia científica de Ponent, l’any 2016 es van entrar al sistema 700 empremtes de detinguts, es van recollir 415 empremtes en inspeccions en escenaris on s’havia comès un delicte i es van aconseguir identificar 83 empremtes anònimes de presumptes delinqüents gràcies a un sistema de registre unitari dels cossos policials (SAID), del qual formen part els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil, la policia espanyola i la guàrdia de Navarra. Aquest registre permet comparar milers d’empremtes, explica Salvia: “Tenim una base de dades de totes les persones que han estat detingudes per fets delictius a tot l’Estat espanyol i es pot comparar amb bases de dades de totes les policies, excepte l’Ertzaintza.”