incendi forestal
investigació
Els focs del Bages podrien ser provocats
Els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals mantenen oberta una investigació que apunta a la intencionalitat dels darrers incendis
Navarcles viu el tercer foc en cinc dies i, en aquesta ocasió, es cremen 7,33 hectàrees
Els darrers incendis que aquest estiu estan afectant la comarca del Bages –concentrats a Artés i Navarcles– podrien ser provocats. Ho van confirmar ahir fonts del Departament d’Agricultura, que van indicar que els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra mantenen una investigació oberta que apunta a la intencionalitat d’aquests focs. És la hipòtesi principal amb la qual treballen ara els dos cossos, després de recollir diversos indicis que, de moment, no s’han donat a conèixer.
Des que es va iniciar l’estiu, al Bages s’han declarat 17 focs –segons dades de la Diputació de Barcelona–. D’aquests, vuit han afectat com a mínim una hectàrea, mentre que la resta han estat incendis molt locals de poca transcendència. Ahir mateix, hi va haver el darrer a Navarcles, un municipi on s’han registrat tres focs en només cinc dies: divendres es van cremar 500 metres quadrats a la serra del Galobard, dimarts van ser 12,2 hectàrees de bosc a tocar del polígon del Camí de l’Angla –i a tocar de cases que van esquivar les flames per molt poc– i ahir es van cremar 7,33 hectàrees més en una altra zona que és a tan sols 800 metres del foc de dimarts.
El Departament d’Agricultura no va concretar ahir quants dels focs del Bages d’aquest estiu podrien ser provocats, però seguint el fil dels que sí que tenen una causa provada es pot entreveure quins estarien sota sospita. Corresponen als que aquest agost han afectat les poblacions d’Artés i Navarcles, que tenen termes municipals que es toquen. Tots tenen un origen forestal.
Els d’Artés han estat els més virulents. El 5 d’agost es va iniciar un foc a la zona de les Planes que va cremar 367 hectàrees i va deixar sense llar dues famílies de la població. Només quatre dies després es van cremar 1,8 hectàrees més a només un quilòmetre de distància. L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, va confirmar ahir a la tarda que la hipòtesi principal amb la qual es treballa és que hagin estat provocats i va detallar que els indicis apunten que els dos focs podrien estar connectats. Clotet, que just aquest dimarts va sortir de l’hospital –estava ingressat des del foc del 5 d’agost, quan es va lesionar en les tasques d’extinció–, encara hi va afegir un tercer incendi que es va declarar uns dies abans del gran foc a la zona de les Tàpies i del Pont de Cabrianes. Va ser a les set del matí, es va localitzar sota una línia elèctrica i va cremar molt poc terreny –motiu pel qual no va transcendir–. L’alcalde va relatar ahir que en un primer moment s’havia pensat que la causa hauria estat la línia elèctrica, però que, després del gran foc i de la rèplica, ara també s’investiga si hi està relacionat.
Es repeteix a Navarcles
Nou dies després del darrer foc a Artés, les flames han saltat a la població veïna de Navarcles, que des de divendres viu amb l’ai al cor. I és que els capítols d’Artés –que són molt recents– s’assemblen massa als de Navarcles. Primer un petit foc divendres –a la serra del Galobard–, seguit d’un incendi forestal més gran al cap de tres dies –12,2 hectàrees arrasades– i encara seguit d’un altre –el d’ahir–. I, com va succeir a Artés, els dos darrers focus d’inici es troben a només un quilòmetre de distància.
Ahir, el foc es va iniciar a un quart de cinc de la tarda a tocar de la carretera N-141c, que uneix Navarcles i Moià passant per Calders. Com havia succeït dimarts, la via va quedar tallada al trànsit durant bona part de la tarda. En aquesta ocasió, però, els bombers van poder estabilitzar el foc en pràcticament una hora. De fet, a la zona encara hi havia vehicles remullant el bosc que es va cremar dimarts. A més, s’hi van desplaçar 25 mitjans terrestres i nou d’aeris. El foc d’ahir no va causar tant pànic com l’anterior, ja que va quedar més desplaçat de les cases habitades. Es va iniciar en una zona de bosc de pi blanc, però va cremar més camps –un 70% del total– que massa forestal.
Les preguntes que ara s’hauran de resoldre són si els focs de Navarcles estan connectats entre ells i si també ho estan amb els d’Artés.
Burilles i tractors
A banda d’aquests focs, n’hi ha d’altres que també han afectat la comarca aquest estiu, però que ja tenen causa confirmada. Entre aquests hi ha els dos que van cremar camps de conreu de Castellgalí del 14 de juny i del 27 de juliol –tres hectàrees en total–, i l’incendi del 22 de juny de Sant Fruitós de Bages, que va ser provocat per una burilla que un vianant va llançar al costat d’un camp. Va cremar cent hectàrees –principalment agrícoles– i va provocar una tarda de caos al Bages, amb carreteres tallades i els veïns de la urbanització de la Rosaleda desallotjats. També té causa l’incendi del 5 de juliol a Avinyó, que va arrasar 79 hectàrees i que va ser provocat per una altra burilla, en aquest cas llançada des de la finestra d’un vehicle a la carretera que uneix Avinyó i Artés.
Cremades 570,83 hectàrees
m.vUn total de 161 incendis han cremat 717,6 hectàrees a les comarques barcelonines des que va començar l’estiu, segons la Diputació de Barcelona. Els originats al Bages han cremat 570,83 ha en disset incendis. De fet, el Bages és la comarca més afectada per les flames de la demarcació. I l’incendi d’Artés del 5 d’agost –va cremar 367 hectàrees– ha fet que durant la primera quinzena d’aquest mes el nombre d’incendis i d’hectàrees cremades se situï per sobre de la mitjana dels últims anys a la demarcació. Els informadors del pla d’informació i vigilància contra incendis forestals de la Diputació aquest estiu ja han evitat 44 infraccions a la regió central i han detectat 108 punts de risc. En total, han informat més de 27.000 persones dels comportaments de risc.
