Pagar el deute o entrar a la presó

Josep Llopart Piña, oficialment veí de Malgrat de Mar, va coincidir ahir als passadissos dels jutjats de Girona amb les mestresses dels quatre hostals (Sant Bernat i Pujol, d'Olot; Cal Fuster, de Santa Pau i Vertisol, de les Preses), que estaven citades com a testimonis i afectades. Però no va ser necessari celebrar el judici perquè el fiscal i Josep Maria Ferrer, advocat de Llopart, van arribar a un acord sobre la pena que calia imposar-li. El fiscal va acceptar de rebaixar els quatre anys que demanava inicialment fins a 21 mesos, pena que en ser inferior als dos anys suposa la suspensió immediata de la sentència, ja que Llopart no té antecedents penals. Però la sentència que es va pactar també implica que Llopart ha d'indemnitzar, amb la quantitat que els va quedar a deure, tots i cadascun dels estafats en un termini de quatre mesos. Si no ho paga en el termini fixat, però, llavors haurà de complir la pena de presó. Cosa que no hauria de passar si Llopart compleix la seva paraula, exposada ahir públicament, fins i tot abans de conèixer la sentència. Va assegurar que ja tenia intenció de pagar i que si havia anat d'hostal en hostal marxant sense pagar era perquè passava una mala època. Ara, però, va dir que les coses han canviat, que ha trobat feina i compta a pagar els deutes que va deixar a la Garrotxa, lloc on li agradaria tornar perquè, segons va admetre, realment l'havien tractat molt bé. I és que només faltaria que es queixés, perquè als hostals li feien tots els compliments, més enllà del que exigeix la relació client-hostaler. A Cal Fuster, per exemple, als vespres li feien, expressament per a ell, caldo, i al Sant Bernat procuraven tenir-li a punt els entrepans de botifarra, que eren els seus preferits. Llopart va dir que en cas que mai tornés a la zona, on ara ja tothom el coneix per mal pagador, entendria que el fessin pagar per endavant.

Els hostalers estafats tenen clar que no el volen més com a client. Eva Masllorens, de l'hostal Cal Fuster, remarcava que, a banda del deute que els va deixar (uns 500 euros), el que més els molesta és la manera com els va enganyar, a base de guanyar-se la seva confiança fent-los creure que fins i tot els portaria de clients tota una brigada d'obrers. «En època de crisi, el que volem és treballar i, és clar, ens va ben prendre el pèl», relatava Masllorens, que va afegir que Llopart fins i tot va engalipar gent amb qui coincidia a la barra del bar, fent-los comandes de productes, com ara formatges, que evidentment tampoc pagava. El sistema que va fer servir Llopart per guanyar-se la confiança dels hostalers va ser fer-se passar per l'encarregat de les obres del futur hospital d'Olot. Fins i tot els mostrava els documents d'un contracte d'una empresa que no sempre era la mateixa. Quan els hostalers es començaven a malfiar que Llopart era un impostor (perquè no es canviava mai de roba i per ser encarregat d'obres no era mai a treballar), ja era massa tard i llavors l'home abandonava l'hostal i anava a un altre.

Ahir, va assegurar que en realitat havia treballat per les empreses que mencionava i que, en trobar-se en una situació difícil, se li va acudir de fer la viu-viu d'aquesta manera anant d'hostal en hostal. En relació amb el parell de detencions que li consten per fets similars a la zona del Maresme, va dir que havien estat casos diferents, de només un cop i prou. Per explicar per què no es va presentar al judici ràpid que havien fixat al jutjat d'Olot per al 29 de desembre, es va excusar dient que «no havia pogut anar-hi» perquè la seva mare no estava gaire bé.