tribunals
judici pel crim de cabanes
Dues trucades clau en la resolució del crim de Cabanes
Un inspector de la Policía Nacional explica que un anònim els va donar detalls que, fins llavors, “no havien aparegut a la premsa”
No es va voler identificar per por de possibles represàlies
Un anònim va donar informació i detalls a la policia que van ser clau per identificar els dos acusats d’assassinar una veïna de Cabanes de 75 anys el 27 de febrer del 2014. Ahir, a l’Audiència de Girona, va declarar davant el jurat popular un inspector en cap de la Policía Nacional que va explicar que havia rebut dues trucades d’un home que parlava amb “argot presidiari”, que no es va voler identificar perquè tenia “pànic”, però que va donar detalls sobre el crim que “no havien aparegut a la premsa”. En concret, va especificar que dos homes havien abordat la víctima per atracar-la perquè l’havien confós amb la propietària d’una casa veïna que tenia “un poder adquisitiu més alt”, que durant l’atac li van “trepitjar el coll” i que la van abandonar en un descampat creient que “estava morta”.
L’anònim va assegurar que un dels assaltants era un home d’ètnia gitana a qui havien condemnat a molts anys de presó, però que havia aconseguit sortir en llibertat per ordre “d’un jutge europeu”; i el segon era un “paio” amb coneixements d’arts marcials. En relació amb el primer, els agents van lligar la informació amb l’alliberament de l’acusat Antonio García Carbonell. Les trucades van ser el 30 d’abril i el 30 de setembre del 2014. L’autor en cap moment es va voler identificar perquè tenia “molta por” de represàlies i, tot i que li ho van oferir, tampoc es va voler convertir en testimoni protegit. Aleshores, el policia va fer arribar la informació als Mossos, encarregats de la investigació.
Al banc dels acusats hi ha García Carbonell i Oriol Boyer. L’agressió mortal que van cometre presumptament a Cabanes va tenir lloc pocs mesos després que García Carbonell hagués sortit de la presó de Quatre Camins. Havia de complir una condemna de 270 anys, però al final va estar-se’n només 18 entre reixes. Ell es va convertir en el primer pres alliberat a Catalunya en aplicació de la sentència del Tribunal d’Estrasburg que va derogar la doctrina Parot.
Els acusats van anar a l’habitatge de la víctima, a tocar d’una empresa de pinsos que regentava la seva família política. Quan la dona va sortir a fora la van agredir amb una inusitada violència. Després de passar la nit al ras, va ingressar al Trueta, on va morir una setmana més tard.