Judici de valors

Bruce i Schrell Hopkins, els pares que van vetllar el cadàver del seu fill Caleb de set anys durant setmanes després de mort, van ser jutjats ahir al jutjat penal número 1 de Girona. El judici va traspassar l’àmbit purament penal (discernir si els Hopkins van incórrer en un delicte d’homicidi imprudent per no haver donat al nen els tractaments que haurien pogut evitar la seva mort) i implícitament es van jutjar aspectes socials de la vida dels Hopkins, una família que –paradoxes de la vida– va abandonar els EUA per protegir els seus fills de les malalties i de la violència. L’ús de la medicina alternativa i homeopàtica, l’ensenyament a casa en lloc de les aules, l’opció per l’aïllament social..., i també l’estranya actitud d’haver vetllat durant setmanes el cos del nen mort a casa seva. Davant del tribunal els pares van explicar que la mare, Caleb i els altres dos fills tenien asma i al·lèrgia, i van explicar que no havien renegat mai de la medicina tradicional i que la compaginaven amb tractaments alternatius. Van explicar que als Estats Units havien dut Caleb a un dels millors especialistes, el doctor Strauss, i Bruce va voler aclarir que si només constava una visita al seu expedient era perquè l’any 2011 un huracà va arrasar la consulta i tota la clínica on visitava l’especialista i per aquest motiu es van perdre els expedients. Van explicar que havien anat almenys 40 vegades a la farmàcia a Girona per buscar medecines, i quan el fiscal Enrique Barata els va preguntar per què des del gener del 2015 fins al gener del 2016 –quan es va trobar Caleb mort– no constava cap visita al metge, van remarcar que era perquè no estaven malalts i que si ho haguessin estat ja hi haurien anat.

El que els Hopkins no van aclarir va ser el dia de la mort de Caleb. “Al matí nosaltres ens vam despertar i ell no es va despertar”, va manifestar Shrell. El que sí que recordaven és que el dia abans el petit va tenir un atac d’asma i que el van tractar amb Ventolin. Asseguren que després ja va millorar i que es trobava bé, feia vida normal per casa, tenia gana i jugava. Fins i tot li van haver de dir que parés de jugar quan va ser hora d’anar a dormir. Van anar a dormir tots a la mateixa habitació. Ho feien –van explicar– perquè al pis, que tenien llogat per 1.100 euros al mes, hi feia fred perquè la calefacció no funcionava i així es donaven escalfor entre ells. En veure que el nen no es movia, Bruce, segons va explicar, li va intentar fer maniobres de reanimació.

“Per què no van demanar ajuda i no van trucar al 112?”, els va qüestionar el fiscal. La mare va dir que ara ho sap, que existeix el 112, i que llavors no ho tenia clar. El pare va respondre que estaven en estat de xoc. Tots dos van deixar clar que en aquell moment no van assumir que Caleb era mort. Es van mentalitzar que encara dormia i que ja es despertaria. Afirmen que van prendre consciència que el nen era mort el dia que la policia va entrar a la casa i els va dir que era mort, la vigília de Reis del 2016. El dia que ells van ser detinguts i que els seus dos altres fills van quedar sota la custòdia de la Generalitat i traslladats al centre Mas Garriga de Juià. Els dos fills –la noia, Lydia, que ja ha fet els 18 anys i ha tornat a viure amb els seus pares, ara a Sabadell, i el noi, Bruce Jr., que ara està en un CRAE de Sils– estaven citats en el judici contra els seus pares com a testimonis. Tots dos es van acollir al dret a no declarar en una vista en què els seus pares, acusats, s’enfronten a una pena de més de tres anys de presó.

Els que sí que van declarar sobre els fills van ser els educadors i psicòlegs del Mas Garriga, que van exposar que els dos germans estaven molt units entre ells i que es negaven a prendre determinades decisions, com ara prendre medecines o ser vacunats, sense haver-ho consultat abans amb els pares. Un psicòleg va exposar que els pares deien que les escoles dels Estats Units eren perilloses i que els fills eren superdotats i per això era millor que no anessin a l’escola.

Els forenses tampoc van poder establir la data exacta de la mort de Caleb, que quan va ser trobat estava mig momificat. Podia fer un mes i mig, aproximadament, que era mort segons les estimacions. Els responsables de l’autòpsia van concloure que havia mort per causes naturals, però no van poder determinar amb seguretat absoluta si eren derivades d’una afecció pulmonar.

En canvi, l’equip de forenses que van fer un estudi posterior va assegurar que l’afecció pulmonar va ser la causa de la mort. A insistència del lletrat de la defensa, Christian Salvador, però, van admetre que no es podia assegurar amb certesa que si Caleb hagués rebut un tractament hospitalari no hauria mort. Salvador, per intentar tombar l’acusació contra els pares Hopkins, va recordar el cas del nen d’Olot mort de diftèria a qui els pares no havien vacunat, a qui no s’ha acusat per la mort del fill.