Nàufrags a Llançà

Odissea amb final feliç la que va viure una parella francesa que dimecres al matí, amb l’anunci de l’arribada de la tempesta Bruno, es va arriscar a sortir a navegar des de la cala de la Farella de Llançà en un petit veler. El veler se’ls va enfonsar quan havien recorregut uns 4 quilòmetres i navegaven prop del far del cap de Creus, a uns 150 metres de la costa. Van aconseguir arribar nedant fins a les roques i després van caminar sense rumb unes tres o quatre hores fins que van trobar una casa on els van deixar trucar per demanar ajut. Però no van alertar emergències, sinó uns amics de Llançà que els van anar a recollir. La policia i Salvament Marítim, que van ser alertats per una veïna, feien gestions i recerca tement el pitjor.

El matí de dimecres una veïna, des de la finestra de casa, va veure un cotxe francès amb un remolc que arrossegava un petit veler que aparcava a la Farella. La parella que hi viatjava va sortir del cotxe, va desenganxar el remolc, el va dur fins a la sorra i allà van muntar el veler i van començar a navegar en direcció nord.

La mateixa veïna que va contemplar l’escena va ser la que a punta de fosc va alertar la policia local perquè va veure que el cotxe de la parella i el remolc que traginava el veler continuaven al mateix lloc. Els navegants no havien tornat a port. La policia local va contactar amb Salvament Marítim, que no havia rebut cap senyal de socors per part dels navegants, que no havien mantingut tampoc cap contacte amb el club nàutic per rebre cap consell de navegació ni previsions meteorològiques. A les sis del matí de dijous, el cotxe continuava al mateix lloc. Els presagis no eren bons. La policia, a través de la matrícula, va fer gestions per localitzar els llavors desapareguts. Eren de Montpeller, on vivia la família. Es va contactar, a través de la policia francesa, amb familiars per demanar-los on se’ls podia localitzar a Llançà, amb la intenció d’anar a comprovar, primer de tot, que els dos joves no haguessin tornat a l’habitatge on s’hostatjaven. Mentre es treballava contra rellotge fent aquestes investigacions, la mateixa veïna que havia vist els joves que sortien a navegar i que va patir per la seva sort, va trucar a la policia perquè va veure algú que remenava el remolc que havien deixat els navegants. Una patrulla policial va anar a la Farella per identificar el que se sospitava que podia ser un lladre. No era cap lladre, era l’amo del remolc, que després del naufragi tornava a recuperar el remolc i el cotxe. I llavors els va explicar tota l’odissea del seu naufragi i com van aconseguir salvar-se. El que no es podrà recuperar és el veler, que es va enfonsar del tot davant de la costa de l’anomenat far de la fi del món.