Barrera a la temeritat

Les tanques que Endesa ha posat a banda i banda de la paret de la presa de Susqueda seran un entrebanc per als senderistes que creuaven la paret en algunes rutes GR marcades i també per als visitants que pretenien contemplar i fotografiar els entorns de l’embassament des d’un espai privilegiat. Però limitaran, se suposa que objectiu de l’empresa, el risc de perdre la vida a Susqueda. Una ràpida ullada a les xarxes socials i a les hemeroteques permet descobrir la gran quantitat d’aventurers i suïcides que han triat Susqueda per a les seves gestes i desenllaços. Fa basarda, per exemple, contemplar el vídeo de Youtube que mostra com l’aventurer colombià Felipe Acosta es llança des de la paret de la presa amb un petit paracaigudes tipus ala delta. Des de baix, es vanta de la seva gesta i proclama la grandesa del seu país per haver-ho aconseguit. Acosta dona les gràcies de poder trepitjar “el territori sant de Susqueda” i es presenta davant la càmera com “l’home que va saltar, va volar i va viure per explicar-ho”. Salta dues vegades des de la paret de formigó de 135 metres. Era el 22 de juny del 2015.

Un recorregut per internet permet trobar altres temeraris fent acrobàcies damunt la paret, a la part on no hi ha aigua, com si es tractés d’un espectacle de circ, sense xarxa. Un vídeo, més recent, de finals de desembre, mostra un grup de dansaires que, a ritme de música fan arriscades piruetes. Són el grup Power Street Unity, que aparenten bona professionalitat, a banda de gran temeritat.

No consta que cap dels aventurers que repten el perill hagin mort d’accident. Però sí que es compten a desenes, durant els cinquanta anys que han passat des que es va construir el pantà, les persones que hi han perdut la vida per causes atribuïdes al suïcidi. Persones que podien accedir a l’escenari a peu i sense cap barrera que els posés traves. Encara que una càmera enfoca el viaducte de dalt la paret, no servia per evitar els llançament. En una ocasió, quan encara hi havia vigilant, dalt de la presa va trobar una càmera de fotografiar que un suïcida havia activat per deixar enregistrat el moment en què es tirava al buit.

El darrer cas documentat d’una mort voluntària a Susqueda data del setembre del 2013, quan els serveis de rescat van trobar, a peu de la paret de la presa, el cos d’un jove de 33 anys d’Olot que feia dies que buscaven. Primer, es va descobrir el seu cotxe a l’entrada de l’embassament i, finalment, es va descobrir que ell era al capdavall de la paret. Els Bombers van tenir moltes dificultats per rescatar el cos. És un dels molts casos de suïcidis en aquest escenari.

Però el vial ara barrat al pas també va ser, el 2001, el camí recorregut per un homicida, Miquel Moreno, que, aprofitant la foscor de la nit, va arrossegar per dalt de la paret de la presa una maleta que contenia el cos de la seva companya, Paquita Martínez, i la va llençar a l’aigua des d’un dels ulls de la presa. El cadàver de la víctima va poder ser recuperat, amb moltes dificultats, per la Guàrdia Civil després de dies de rastreig i busseig en les fangoses aigües. Probablement, mai no s’hagués descobert el cos ni el crim (la dona constava com a desapareguda al Maresme) si l’homicida no ho hagués confessat. Ara, el camí cap a la mort a Susqueda serà un xic més difícil.