L’odissea de la família Hopkins

Els Hopkins són una família nord-americana, que, segons el seu propi relat, van venir a viure a Girona pensant que seria un bon lloc per viure i educar els seus fills, perquè aquí tindrien aliments més frescos i menys manipulats, que serien bons pels problemes d’asma que patien la mare i el fill petit. Gent declaradament religiosa, que confiava molt en la medicina natural i homeopàtica, volien que els seus fills no veiessin armes a les aules ni drogues al carrer com als Estats Units. Se n’asseguraven amb una formació dels fills a través d’internet. El pare, enginyer informàtic, garantia l’estatus benestant de la família, que es va instal·lar en un dúplex de lloguer a Girona.

La vigília de Reis del 2016, va començar l’odissea dels Hopkins. Almenys, la judicial, perquè la personal havia començat força dies abans, quan el petit Caleb va morir. “No es va despertar” com sempre ho expliquen ells que, en la seva fe en Déu, esperaven el miracle que el retornés a la vida. Miracles que, a Girona, com als Estats Units, no rs produeixen. El descobriment del cadàver del nen, que els pares i els altres dos germans van vetllar durant setmanes, va suposar l’obertura de tres processos: la causa judicial contra els pares, sospitosos d’homicidi per imprudència, l’expedient de la Dgaia, que els va suposar la pèrdua de la tutela dels germans més grans, i un per la llei d’estrangeria, per estança irregular. El darrer es va saldar amb una multa que la posició econòmica inicial dels Hopkins permetia pagar sense dificultats. La causa judicial es va sentenciar la setmana passada i, a falta de la reacció de la fiscalia i l’acusació particular, la Generalitat, els pares, Bruce i Schrell Hopkins, han estat condemnats a una multa de 990 euros. Pena que el seu advocat, Christian Salvador, considera justa i assumible en vista a la dura pena de tres anys i tres mesos de presó que els demanava el fiscal, Enrique Barata, que mantenia que el petit Caleb, de 7 anys, havia mort per una imprudència greu dels pares en no haver-lo dut al metge quan va tenir la darrera crisi d’asma el dia abans de morir. Però el procés judicial també va provocar la ruïna econòmica dels Hopkins. El jutjat, per buscar proves del delicte que investigava, va ordenar el comís dels ordinadors del pare, la seva eina de treball. El buidatge va durar mesos i, quan finalment els els van retornar, Bruce Hopkins s’havia hagut de buscar feina en una granja i fins i tot van acabar sent usuaris de Càritas a Barcelona. Mentre els pares feien aquest periple, els dos fills grans estaven interns al centre Mas Garriga de Juià i se’ls permetien visites i contactes amb comptagotes, perquè la Dgaia sempre va denegar el retorn dels fills, tot i les contínues peticions que fa fer el lletrat Salvador perquè tornessin amb la família. Ara, la filla gran ha complert els 18 anys i ha estat lliure per tornar a viure amb els pares, que s’han instal·lat a Sabadell, i en Bruce ha recuperat la seva feina d’enginyer informàtic i, per tant, es torna a guanyar bé la vida. No ha de tenir problemes per pagar els 990 euros que els ha imposat el jutjat penal número 1 de Girona per una imprudència menys greu en no haver dut en Caleb al metge. Els condemna, tot i que admet que haver-lo dut al metge podia o no haver-li salvat la vida.

Però quan hagin pagat el que els ha imposat la justícia penal, els Hopkins encara no podran viure plegats. La Generalitat manté la tutela del fill més petit, en Bruce fill, que ara és en un centre de Sils. La defensa demanarà que, mentre no es resolgui la causa civil sobre la tutela dels menors, paralitzada mentre no es resolia la penal, traslladin en Bruce fill a un centre del Vallès perquè els pares el puguin visitar amb més facilitat. Si la causa s’allarga, passarà com en el cas de la noia: quan compleixi els 18 anys, podrà decidir pel seu compte anar a casa dels pares.

Els Hopkins, la família unida que va cometre la raresa de vetllar el fill mort, ha estat condemnada a viure separats.