El misteri de Susqueda
Qui més era a Susqueda?
Els Mossos, a part de rastrejar el pantà, busquen possibles testimonis que fossin a Susqueda el dia del crim i que poguessin haver sentit els trets que van matar Marc i Paula
La feina dels Mossos per buscar proves que incriminin Jordi Magentí i per esclarir el doble crim de Susqueda no cessa. No només rastregen el pantà per intentar trobar l’arma del crim sinó que també busquen persones que fossin a l’entorn del pantà entre el 24 i el 25 d’agost, quan Marc Hernández i Paula Mas van desaparèixer. Els Mossos intenten trobar més testimonis que haguessin pogut veure les víctimes arribar al pantà, el sospitós, el seu cotxe o que haguessin sentit els trets.
Els trets, quatre, els van sentir des de dos punts diferents de la finca del Llomar, l’amo de la masia, Max Olivier, i un amic francès que a l’agost també hi residia. També els van sentir un camioner que feinejava pels entorns del pantà i una parella de senderistes barcelonins. En canvi, no els va sentir en Tomeu, l’home que viu en una barraca al costat del barranc de la Font del Borni, molt a prop del lloc on s’ha acotat que es va perpetrar el crim, perquè no era al seu habitatge sinó que, com fa cada dia, havia sortit a caminar i era prop de la paret de la presa. Des d’aquesta posició, no se sentien els trets, que sí se sentien des del Llomar, tal com van comprovar els Mossos amb una pericial per acotar l’escena: uns mossos disparaven des dels punt calent i altres mossos, des dels punts assenyalats pels testimonis, escoltaven. Tampoc van sentir trets ni van veure res anòmal els apicultors que cada dia del mes d’agost treballaven per erradicar la vespa asiàtica als bucs de la zona de les Planiques, que és un bon mirador per sobre del pantà. Jordi Magentí, el sospitós, en una de les seves converses amb els Mossos també va assegurar que havia sentit trets però quan ell era a l’altre costat del pantà. Els Mossos, però, no se’l creuen i mantenen que és un intent d’allunyar-se de l’escenari del crim, que fixen en un punt no gaire allunyat de les ruïnes de la Rierica, on Magentí acostumava a anar a pescar.
Sentir trets als entorns de Susqueda no és estrany. És un paratge freqüentat per caçadors. Però el so de les escopetes de cacera té una ressonància que difereix molt dels trets d’una pistola, que fan un espetec sec. Però fins i tot els trets de pistola no són, o no eren, estranys a Susqueda, ja que l’antiga pedrera que hi ha anant a la Font del Born ha estat punt habilitat per a les pràctiques de tir de policies. La pedrera també ha estat escenari espontani de festes rave, organitzades de forma alegal, que en dates determinades aplegaven desenes de persones que passaven moltes hores als entorns de l’embassament. No hi ha constància que els dies previs a la desaparició de Marc i Paula s’hi celebrés cap esdeveniment musical d’aquesta mena, però en altres ocasions, els assistents a les rave es dispersaven pels boscos i els vorals del pantà i se’ls havia vist baixar, pel dret, pel barranc de la Font del Borni per anar a banyar-se.
On sí que es van celebrar festes musicals nocturnes va ser a la finca del Llomar, amb l’assistència només d’amics i familiars del seu propietari, que ja van ser identificats pels Mossos.
A l’entorn del pantà s’hi mou molta més gent: senderistes, ciclistes, pescadors, boletaires... La investigació apunta que Jordi Magentí, que avui compleix el seu 15è dia de presó preventiva, era l’únic que podia ser al lloc des d’on es van disparar els trets, però els Mossos no deixen de buscar per intentar trobar qui més podia ser al pantà. Els falten testimonis i proves directes que el vinculin amb el crim.