L’ombra del cobrador del frac

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona ha enviat a la presó els cinc homes detinguts pels quatre assalts violents perpetrats a cases d’empresaris de Bescanó. Entre els empresonats hi ha José Antonio Morote Martínez, que era treballador d’El Cobrador del Frac quan es van perpetrar els robatoris. La investigació assenyala que els assalts es van planificar en un pacte entre Morote i Lluís Bruns Pérez, un altre dels empresonats, l’home que coneixia totes les víctimes i assenyalava els objectius, per saldar el pagament del deute (de fins a 6.000 euros) que tenia amb una empresa de venda de recanvis de vehicle i que Morote li exigia. Els altres empresonats són l’equatorià José Ángel Hidalgo García, i els dominicans Keiser Medina Encarnacions i Lenin Edison Núñez, Gavilanes, tots amb múltiples antecedents, que es consideren els braços executors dels assalts llogats per Morote i dirigits per Bruns cap a les cases assenyalades. Els Mossos encara busquen dos homes que formarien part del grup de persones que, encaputxades, vestides de negre i armades, entraven a les cases a buscar diners. Es calcula que amb els quatre assalts van aconseguir uns 50.000 euros en diners, a part de les joies que també es van endur.

José Ángel Hidalgo García, Keiser Medina i Lenin Edison Núñez van optar per no declarar dimecres quan van ser posats a disposició del jutjat de Girona, però Morote i Bruns sí que van respondre als interrogatoris i van admetre la connexió que existia entre ells com a cobrador i deutor. Bruns va admetre que el cobrador li havia proposat de saldar el deute que li exigia dient-li on podia trobar diners, tot i que posteriorment, amb caràcter exculpatori, va assegurar que quan va veure que es cometien assalts als llocs que ell havia proposat al cobrador ho va atribuir a una coincidència. Morote va relatar els fets d’una manera diferent, assegurant que havia estat Bruns qui li havia preguntat si ell “coneixia algun sud-americà per fer alguna feina”. A banda de les declaracions, el jutjat ha tingut en compte altres indicis que incriminen els sospitosos, com són les localitzacions dels seus telèfons mòbils els dies i les hores dels assalts o les gravacions de les càmeres de l’autopista que van captar els vehicles amb els quals es movien des de la conurbació de Barcelona on residien els executors materials i el cobrador de morosos fins a Bescanó, zona on vivia Bruns, que es quedava a esperar-los en algun pàrquing o descampat després d’assenyalar els objectius. El primer: la casa dels amos del restaurant L’Estanc Nou, amb qui mantenia amistat des de feia anys. La confiança era tal que l’amo de l’hostal va ser padrí d’una filla de Bruns. Les víctimes de l’Estanc Nou estan molt impactades per la “traïció” de l’amic i es moltren molt agraïts per la feinadels mossos per desemmascarar-lo i el bon tracte envers ells. El segon: la casa de Lluís Rocasalva, per a qui Bruns havia treballat. El tercer: la casa dels amos de la rostisseria La Cresta, d’on era client. I, finalment, la casa d’un empresari del món de les subhastes, Josep Maria Ginesta. En els tres primers casos, les víctimes no van oposar cap resistència i els van facilitar l’accés als diners i no van emprar gaire violència. Però a casa de Ginesta, la situació va ser més tensa perquè els assaltants exigien a l’empresari els diners de la venda d’una nau, però Ginesta els assegurava que no havia venut cap nau i no tenia els diners que li exigien. Els assaltants, que duien armes de foc, es van mostrar disposats a tallar-li un dit i fins i tot l’hi van marcar fent-li un tall. Ginesta va evitar l’amputació simulant que tenia un atac de cor i així va aconseguir que marxessin.