Música en el moment del crim

Eren entre les 11.20 i les 11.26 h del 24 d’agost del 2017 quan a Susqueda van ressonar els trets que van posar fi a la vida de Marc i Paula, segons s’ha pogut establir gràcies als aparells de fotografia i geolocalització que duia una parella de senderistes que transitaven cap a Sant Martí Sacalm. La parella són dos dels sis testimonis que van sentir els espetecs identificats com a trets, atribuïts a un arma curta perquè no tenien la ressonància d’un tret d’escopeta. Però, a més a més dels trets, els senderistes van relatar que en el mateix moment també havien sentit música, tipus màquina, que va cessar al cap de poc.

Té res a veure la música amb el crim? D’on provenia? Del cotxe dels nois? La Paula havia estat algun cop a l’antiga pedrera de Susqueda on se celebraven festes rave. El sentit de la música enmig dels trets, és un dels interrogants que encara no s’han desentrellat sobre les circumstàncies del doble assassinat. La investigació, llarga, complexa i minuciosa, no ha pogut establir encara en quin lloc van aparcar Marc i Paula el seu cotxe, un Opel Zafira, després que les càmeres de la presa el detectessin enfilant cap al camí de la Pedrera a les 10.18 h. El Zafira no el van veure els habitants del Llomar en els tres viatges que van fer, entre pujades i baixades del pantà, els dies 24 i 25. L’amo del Llomar sí que recorda, en canvi, haver vist el Land Rover. Tampoc va veure el Zafira l’home que viu a la Font del Borni en el seu camí a peu cap a la paret de la presa. I encara que se pressuposa que una hora més tard d’haver estat captats a la presa Marc i Paula ja navegaven amb caiac pel pantà davant les runes de Rierica, on es fixa l’escenari del crim, tampoc s’ha pogut establir en quin lloc de la llera del pantà van entrar a l’aigua i on van inflar el caiac, que va aparèixer rebentat i amb pedres a dins a l’altra banda, a la zona de l’embarcador. Però la investigació continua i en les pròximes hores els Mossos tornaran al pantà per resseguir diversos punts clau on un informe elaborat a partir d’un georadar marca la possibilitat que hi hagi una arma o la motxilla de la Paula, que podria contenir els telèfons mòbils de Marc i Paula. Elements clau que no han estat mai localitzats. I falten encara les anàlisis d’ADN d’un impermeable i unes sabates comissades en els escorcolls als habitatges de Magentí, que han donat positiu en sang a través del reactiu Bluestar. I els resultats de les anàlisis dels pèls trobats a la motxilla de Marc que s’ha determinat que no eren seus. De qui eren? En els rastrejos al pantà, en la primera branca d’aigua que baixa de la riera de Rupit, els Mossos hi van trobar una beina (que no es considera d’interès) al marge del costat de la Font del Borni, uns rems fets de fusta i ossos enfonsats davant de les runes de la Rierica, i més avall unes restes de sang que es va descartar que tinguessin relació amb el crim. També es va trobar sang en una barca dels habitants del Llomar, però es va comprovar que no era de les víctimes.

Amb aquest seguit d’interrogants oberts, Benet Salellas, lletrat de Jordi Magentí, únic sospitós, va demanar ahir a l’Audiència de Girona la llibertat del seu client. Salellas va apel·lar als febles indicis que incriminen Magentí. Va retreure que Magentí ha estat sotmès a un judici paral·lel i que la investigació ha descartat altres possibles sospitosos, fent un “vestit a mida” de Magentí, a partir del seu passat. La instrucció ha trobat poques proves, cap de material, contra Magentí, però ha teixit un relat que ajusta el seu perfil al que anomenen “l’autor previsible” del crim. Un autor previsible que ha de ser un molt bon coneixedor del terreny per saber on havia d’enfonsar el cotxe perquè no es veiés, un home més impulsiu que reflexiu, fet que justificaria que disparés contra unes persones que no coneixia de res arran de qualsevol fet banal o fotesa. Magentí té el perfil. Ja va disparar i matar la seva dona el 1997. Aprofundint en el passat, els Mossos també han trobat un episodi que ara consideren rellevant per a la investigació: una referència de l’equip del centre assistencial Drisse que indicava que una usuària que havia mantingut una relació amb Magentí havia comentat, però mai denunciat, que ell l’havia agredit sexualment. El sumari, a través de pericials i declaracions sobre el seu passat, presenta Magentí com un home extremament gelós, aficionat a la caça i la pesca, competitiu al màxim, esquerp i reservat. Té a l’esquena els senyals d’una perdigonada que va rebre mentre caçava ànecs al riu, a Anglès mateix. Però no va explicar com havia anat. Les converses enregistrades i declaracions dels familiars denoten que s’estimaven més que marxés a Colòmbia. Però ahir tots van ser a la vista per donar-li suport i van poder escoltar com el fiscal Víctor Pillado argumentava que els indicis evidencien que “Magentí va matar Marc i Paula o ell va veure qui els matava”.