investigació
Patrimoni arqueològic
Espoli sense càstig
El jutjat arxiva la causa contra els arrestats en una gran operació de la Guàrdia Civil contra l’espoli submarí de peces arqueològiques
Creu que van trigar tant a fer les detencions que el delicte ja havia prescrit i anul·la les intervencions telefòniques per falta de fonament
Un dels encausats té vaixells amb alta tecnologia i ajudava l’administració
Un vaixell de la Fundació Argo Maris va ajudar la Guàrdia Civil a trobar un ultralleuger enfonsat
L’operació Circinus (‘compàs’ en llatí), que va suposar el comís de prop de 200 peces arqueològiques extretes del fons del mar a la Costa Brava i a les costes de Menorca, la detenció de deu persones i la investigació de dues més –acusades pels delictes de danys al patrimoni cultural, furt, apropiació indeguda i falsificació–, no tindrà conseqüències penals per als investigats. El jutge Antonio Cereijo Soto, que dirigia la investigació des del jutjat d’instrucció número 1 de la Bisbal, ha decretat el sobreseïment lliure de la causa per prescripció, ja que els fets –l’espoli de les peces– s’haurien produït entre els mesos de març i juliol del 2009 i no es va interrogar els sospitosos fins al desembre del 2013, és a dir, quan ja havien transcorregut més de tres anys, límit de la prescripció en els casos de delictes considerats menys greus, perquè les penes previstes no superen els tres anys de presó. Abans del decret de sobreseïment, l’Audiència de Girona, atenent la petició de Carles Monguilod, lletrat del principal encausat, el navegant i investigador Josep Quera Martí, ja havia decretat la nul·litat de les intervencions telefòniques per falta de fonament a l’hora de violar la privacitat de les comunicacions entre particulars, i també perquè els delictes investigats no tenien la consideració de greus.
Es dona la circumstància que la Fundació Argo Maris, presidida per Josep Quera, disposa d’una sofisticada tecnologia “que l’administració no pot ni somiar tenir”, segons reconeixen fonts dels serveis arqueològics, i ha col·laborat en molts projectes públics. L’embarcació Bon geni, de 18 metres d’eslora i amarrada a Mataró, i la Bon pigall, de 23,8 metres i situada normalment al port de Roses, disposen de l’ajut d’un robot que tenia capacitat per arribar fins als 3.000 metres de profunditat per explorar el fons marí. El comandant, ara tinent coronel, de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Jesús Gálvez, va admetre, quan va presentar els resultats de l’operació Circinus, que Argo Maris i el seu president mantenen una activitat legal i que en ocasions han col·laborat amb l’administració. Fins i tot després de la detenció de Quera, un dels seus vaixells, amb el robot submarí, va ajudar la Guàrdia Civil i va aconseguir localitzar a 89 metres de profunditat, davant la costa de Roses, les restes de l’ultralleuger que va desaparèixer amb dos tripulants a bord després d’haver-se enlairat a Pals. Repassant les hemeroteques, també es pot comprovar que el 2008, mentre feia unes prospeccions per al departament de geologia de la Universitat de Barcelona a la recerca de colònies de corall blanc a les Balears, el Bon pigall va localitzar un derelicte del segle XVIII a la costa nord de Menorca, a prop de la població de Fornells, i la Fundació Argo Maris es va posar en contacte amb el consell insular per acordar les actuacions que s’havien de fer. Tot i reconèixer que els feien una feina que l’administració no podia fer per falta de mitjans, l’UCO va presentar Argo Maris com uns espoliadors arran de la denúncia d’un extreballador, i van assegurar que extreien peces arqueològiques de gran valor històric de jaciments submarins, i que n’hi havia que no estaven controlats per l’administració. La Guàrdia Civil va admetre que no tenien una xarxa de distribució, sinó que les peces arqueològiques, els mapes, els estris de navegació, etc. arribaven als destinataris a través d’amics o coneguts dels exploradors marins.
Es van fer catorze escorcolls per ordre judicial el 17 de setembre del 2013. Es va escorcollar la seu de la Fundació Argo Maris a Terrassa i a Mataró, i els domicilis i empreses relacionades amb Josep Quera Martí i la seva dona, Neus Abad Soler, que també va ser arrestada. També van ser escorcollats els vaixells que utilitza habitualment Argo Maris: el Bon geni, atracat al port de Mataró, i el Bon pigall, amarrat al port de Roses. A les comarques gironines es van inspeccionar uns locals d’un pescador del Port de la Selva, Jordi Bosch Bofill, un dels arrestats per possessió de peces arqueològiques. També es va escorcollar Can Mauri, una masia de Regencós que funciona com a casa de turisme rural, on va ser detingut un altre dels implicats, Ramon Raventós Blanc, i on va ser localitzat precisament el compàs nàutic que encara funciona i que va donar nom a l’operació. I a Roses es va escorcollar un local vinculat a Guillem Xifre Camps, un bussejador que regenta un centre de busseig a l’Escala i que també va ser arrestat en la gran operació d’espoli submarí. Van ser investigats també un arqueòleg amb domicili a Girona, Xavier Aguelo Mas, i la veïna de Begur María Ángel Gómez Lamana.
La resta d’escorcolls i detencions es van practicar en diverses poblacions de Menorca, ja que va ser en aigües d’aquesta illa on se suposa que els membres d’Argo Maris van fer moltes de les espoliacions en derelictes submarins. A la localitat des Mercadal, van ser arrestats Fèlix Ripoll Moll, Pere Massó Bachpol (que regenta una immobiliària) i Fernando José Contreras Rodrigo, que ha publicat llibres sobre arqueologia a Menorca. A Maó, va ser detingut Domingo Martínez Reynes, i a Barcelona, Sergi Quesada Ardany. Es van comissar 200 peces arqueològiques procedents de períodes molt diferents: de l’època romana, de l’època fenícia i també dels segles XVIII i XIX. Unes peces que l’administració podrà estudiar, catalogar i exposar gràcies a la feina que els han fet persones fins fa poc encausades per espoliació i ara finalment exculpades.