Els helicòpters de les BRIF no van acudir al rescat perquè estaven en «parada tècnica»
El cap dels bombers d'Aragó assegura al jutjat de Gandesa que hores abans de l'atrapament mortal ja estava intranquil
L'operació d'extinció de l'incendi d'Horta de Sant Joan que s'estava duent a terme la tarda en què va tenir lloc el tràgic atrapament mortal de cinc membres del GRAF Lleida es va veure desestabilitzada per l'evacuació precipitada dels 18 efectius de les BRIF per part dels helicòpters dels bombers i, vista aquesta actuació amb més perspectiva, també va generar el dubte de per quin motiu van ser els mitjans aeris de la Generalitat i no els propis del ministeri que s'havien desplaçat des de la base de Daroca (Saragossa) els qui van acudir al seu auxili. Segons Pau Simarro, l'advocat de la família d'una de les víctimes, el cap de les BRIF, Raúl Vicente, va declarar ahir davant la jutgessa de Gandesa que porta el cas que en el moment en què va demanar que els seus homes fossin rescatats els dos helicòpters del seu equip estaven en parada tècnica, malgrat que en situacions extremes com aquesta el protocol es pot trencar, cosa que cap dels pilots no va fer. Vicente també va reconèixer que, per la tensió d'aquells instants, «no recorda» qui va contestar les seves peticions de socors, si bé va voler recalcar que la resposta dels helicòpters dels bombers de la Generalitat va ser «molt ràpida i altament professional».
«Mai va ser zona segura
En la mateixa compareixença d'ahir, el responsable de les BRIF va admetre que des d'unes hores abans del fatídic sinistre va tenir «la mosca darrera l'orella» i que estava «intranquil», ja que mentre anava pujant amb els bombers del seu grup fins a la zona del foc era conscient que estaven obrint camí per un lloc on abans hi havien passat les flames, però que aquest terreny era «un polvorí» perquè en cas de represa encara hi havia molt de combustible per cremar. Una vegada van arribar a dalt, la meitat del seu personal es va integrar en els GRAF Barcelona i la resta es va situar molt a prop dels GRAF Lleida, tot i que en cap moment van realitzar tasques conjuntes. Paral·lelament, va afegir que l'únic enllaç que tenien amb els GRAF era el contacte amb Pau Costa –un dels bombers que va perdre la vida–, que duia una emissora.
A les tres del migdia, l'elevada temperatura, el fort vent, la baixa humitat, el fet de veure que no sobrevolaven els mitjans aeris i de considerar que mai no havien estat en zona segura li va fer prendre la determinació d'abandonar l'indret, i de comunicar a dos efectius dels GRAF que marxaven perquè «tots estaven en perill». Amb tot, abans de la seva declaració, també va donar la seva versió la cap de sala de Tarragona, que va revelar que l'operadora del Centre de Comandament Avançat li havia comunicat que estava molesta perquè els cotxes de bombers li demanaven instruccions, i ella no podia contactar amb Delta 0.
