Societat
El mort a casa per la paga
Un jubilat de Barcelona va tenir durant cinc mesos el cadàver del seu germà a casa per amagar la defunció i seguir cobrant la pensió de gairebé mil euros
Els Mossos d’Esquadra el van arrestar per frau
Eduardo Serrano Barrios, un jubilat de 68 anys del barri de Sant Andreu de Barcelona, ha viscut cinc mesos amb el cadàver del seu germà gran, Antonio, dins de casa seva. L’Eduardo tenia un motiu per amagar el cadàver a casa: si el seu germà esdevenia oficialment difunt, a la casa, on vivien ells dos sols, deixarien d’entrar-hi els gairebé 1.000 euros de la pensió que cobrava l’Antonio. L’Eduardo només cobrava una ajuda de 300 euros. “És que si no, em moria jo, perquè no tenia per viure”, va explicar l’Eduardo al reporter del programa Ya es mediodía, que el va entrevistar a la porta del pis. Eduardo Serrano va explicar que el seu germà havia mort el 7 de març, un dia que va arribar a casa dient que havia tingut un accident al carrer, es va anar a estirar i ja no es va aixecar mai més. I l’Eduardo va decidir no dir res i continuar fent vida normal per poder anar cobrant la pensió de l’Antonio i garantir-se la supervivència. L’estratègia va funcionar durant cinc mesos, però, finalment, un veí va donar l’avís que semblava que hi havia un mort en algun dels pisos dels habitatges de la Casa Bloc de Sant Andreu. Els Mossos van picar a la porta del pis i va sortir l’Eduardo. Primer, va provar de dir que no sabia on era el seu germà, que havia marxat, però, finalment, els va obrir la porta i els agents van descobrir el que es temien: el cadàver d’un home que feia temps que era mort. L’Eduardo va ser arrestat per omissió del deure de socors, homicidi i frau a la Seguretat Social, per haver-se apropiat de la pensió del germà durant aquests cinc mesos.
Cobrar fraudulentament la pensió d’un difunt és un fet no gaire estrany. El 2014, va transcendir que a tot l’Estat s’havien pagat la pensió a uns 30.000 difunts i curiós va ser el cas d’una madrilenya que va cobrar la pensió de la seva difunta mare durant 31 anys. Això, tot i els controls que posen la Seguretat Social i les entitats bancàries, que obliguen els pensionistes a presentar-se al banc per demostrar que són vius. I si no poden anar-hi personalment portar un certificat de vida expedit per un metge o un notari.
El que és més extraordinari és que el defraudador convisqui amb el cadàver del difunt a casa, com feia Eduardo Serrano, que va quedar en llibertat després de passar a disposició judicial. “Sort, perquè si m’arriben a posar la presó no sé què hagués fet. M’hauria penjat”, va remarcar al reporter de la televisió, abans de tornar-se a ficar dins de l’habitatge, on ara haurà de viure, o sobreviure, sense la pensió del germà. La vida dels germans Serrano, tal com va avançar La Vanguardia, no va ser mai fàcil. Eren quatre germans fills d’immigrants instal·lats a la barriada de Sant Andreu. Van patir les conseqüències de viure amb uns pares afectats per l’alcoholisme. Els dos germans més grans, relatava La Vanguardia, van marxar, però l’Eduardo i l’Antonio van conviure amb les pares fins que van morir. Van tenir problemes amb la llei i van passar per la presó i gràcies a l’ajut d’un policia van poder recuperar el pis que havia estat dels seus pares. Allà on l’Eduardo va guardar el cos del seu germà mort durant cinc mesos.
Eduardo Serrano, però, no és la primera persona que viu amb un difunt a casa. S’han donat força casos i per motivacions diverses, i no sempre relacionades amb els diners. La vigília de Reis del 2016, es va fer un singular descobriment en un pis de Girona: el cadàver d’un nen de 7 anys mort de feia setmanes i els seus pares i germans vetllant el cos i resant amb l’esperança de fer-lo ressuscitar. Darrere d’aquest cas, hi havia motius emocionals i religiosos.
El juliol del 1993, a Empuriabrava, un jubilat alemany, Hans Mayer, que estava afectat de demència senil va viure durant uns tres mesos amb el cadàver de la seva esposa, Luzie Zabitzki Mayer.
Un altre cas, encara més sorprenent perquè el cadàver el veien a diari, sense saber que era un home mort, els vianants que passaven per davant d’un habitatge del número 42 del carrer Montseny de Sant Hilari Sacalm, es va descobrir el març de l’any 2008. El fill va explicar que, un dia del mes de novembre, quan va anar a portar al pare el plat de menjar a la taula, va advertir que la mà li queia. Li va mirar el pols i va comprovar que no en tenia, però no va avisar a ningú i va continuar fent la seva vida a casa i sense moure tampoc el cos del seu pare. En aquest cas, s’apunta que l’home no va saber reaccionar davant la mort del pare.
