L’assassí desenfocat

L’assassí de Montse Sánchez, la dependenta d’una botiga de roba de Palafrugell cosida a ganivetades en ple carrer, campa lliure deu anys després. El primer sospitós que va enfocar la investigació va ser el marit, Josep Maria Martí, que va quedar descartat la mateixa nit del crim en ser nítida la seva coartada: era a casa amb el nen. L’enfoc es va dirigir després cap a un individu captat per unes càmeres que era a prop de l’escena del crim. Però la imatge queda desdibuixada per la foscor i la llunyania i no s’ha pogut posar nom a la figura sospitosa.

Aquell divendres 13 de novembre del 2008, dia fred i ventós, a les 20.30 h, com cada dia, Montse Sánchez va tancar la botiga Lipstick del centre comercial Cel Obert. Una càmera d’una de les poques botigues que llavors en tenien va captar Sánchez quan passava a peu. Portava a la mà una bossa amb roba que havia comprat per al seu fill. Feia la trajectòria normal per anar fins al pàrquing del Casal, on tenia aparcat el seu cotxe: un Fiat Punto blanc, que havia estat del seu exmarit i que llavors Sánchez estava a punt de canviar per un cotxe nou. La imatge de la càmera marca les 21.51 h quan passa Montse Sánchez, però en realitat havien de ser les 20.51 h. El rellotge de la càmera no devia haver fet el canvi d’hora d’hivern. Al pàrquing, a prop, algú ja feia uns minuts que l’esperava. Una testimoni que hi va arribar a les 20.45 h va veure un home que fumava de manera nerviosa al costat del Fiat de la Montse. El va descriure com un home de complexió entre normal i prima, que feia entre 1,70 i 1,80 d’alçada, que duia un abric tres quarts de color verd-marró ni clar ni fosc i que duia alguna peça d’abric que li cobria el cap. Una altra testimoni, que va arribar al pàrquing uns minuts més tard, va veure el que havia de ser el mateix home, caminant ràpid i amb les mans a la butxaca en direcció al passadís de Càritas, l’accés per on havia d’entrar Montse Sánchez per anar a recollir el cotxe. El va descriure com un home de constitució normal d’1, 71 d’alçada que duia un anorac tres quarts de color mostassa i la caputxa posada al cap.

El següent testimoni que va entrar al pàrquing, un altre botiguer, ja va veure el cos de la víctima a terra, al costat del seu cotxe, però no consta que veiés l’individu que descriuen les dues dones.

El rastre del sospitós es recupera al carrer Ample, quan és captat per una càmera instal·lada en un cotxe aparcat destinada a atrapar l’incendiari que en aquella època es dedicava a cremar vehicles. El sospitós, que ara porta la jaqueta penjada al braç tot i el fred que fa (s’especula que per tapar-se una ferida que s’hauria fet apunyalant la víctima) i que camina ranc, baixa en direcció a la càmera per la vorera contrària al costat on s’aparquen els cotxes. Però quan arriba a l’encreuament del carrer Sant Pere hi gira i desapareix de l’enfoc de la càmera espia. L’estampa de l’home ranc torna a ser captada per la càmera d’una botiga entre el carrer Sant Pere i el carrer Rajola. El rellotge, la precisió del qual es desconeix, marca les 21.03 h, i el sospitós, a partir d’aquest moment, ja es fa fonedís. Les imatges, massa desenfocades i llunyanes, no han servit mai per identificar el misteriós personatge.

Quan la primera càmera el capta, el sospitós acaba de passar davant del safareig públic on l’endemà la policia va trobar la bossa de mà de la víctima, sense el mòbil, sense el moneder i sense les targetes de crèdit. A la paret del safareig es va recollir sang que se suposa que és del criminal. El telèfon mòbil i les targetes de crèdit es van convertir en bones eines per seguir la petja de l’assassí si cometia l’error d’utilitzar-los. No hi va haver sort. Les targetes no van fer cap moviment. Sí que es va detectar activitat i moviment al telèfon. Algú l’utilitzava. Es va localitzar l’usuari. Però l’home que el tenia va donar una versió que els Mossos, a falta d’altres indicis que el situessin a l’escena, han donat per creïble. Ell afirma que se’l va trobar en una plaça, el va recollir, li va posar una altra targeta i el va utilitzar.

L’ADN, la gran arma científica de la policia, tampoc ha servit, de moment, per identificar el donant de la mostra trobada al safareig. S’ha comparat amb el de centenars d’homes: tots els de l’entorn de Montse Sánchez i els arrestats i condemnats per delictes violents que consten als arxius. Fa poc es va fer una anàlisi a un home de la població que es va descobrir que estava prop de l’escenari del crim el dia del crim. Negatiu. I els Mossos han fet un complex estudi d’ADN mitocondrial, el que serveix per enquadrar el llinatge, per intentar arribar al criminal a través del perfil genètic familiar, un sistema que a la Guàrdia Civil li va donar resultat en el cas d’Eva Blanco, una noia assassinada a Algete. L’estudi de l’ADN del cas de Palafrugell ha pogut establir que l’individu que va deixar la sang és d’origen europeu. De moment, poca concreció per enfocar el sospitós a partir del perfil genètic familiar. I encara més: s’ha extret una llista de 26 potencials sospitosos susceptibles de ser sotmesos a la prova d’ADN a partir de tots els pacients que durant el 2008 van passar pel centre d’assistència sanitària del Baix Empordà. La tria s’ha fet filtrant primer les persones vinculades amb el consum de droga i els delictes violents. Es va garbellar més seleccionant els que tenien vincles amb Palafrugell i Mont-ras, es van descartar els que no lligaven amb l’estampa del sospitós de les imatges i es van eliminar els que ja havien fet anàlisis. Queden 26.

L’arma del crim tampoc ha servit per enfocar cap criminal. Es van recollir almenys 4 ganivets a la zona i el que es perfila com l’arma que va matar la botiguera és el que va ser trobat en un hort, just darrere del safareig on hi havia la bossa de mà. Però el va trobar passat tres anys una dona nonagenària que, en veure que estava tacat de sang, el va posar al rentaplats. Sense voler va eliminar possibles pistes. I les anàlisis forenses aporten encara més complexitat, perquè introdueixen la possibilitat que les desenes de ferides que tenia la víctima provinguin de dos ganivets diferents i que els autors fossin dues persones. Ho conclouen per les trajectòries i perquè la gran majoria dels talls són compatibles amb el ganivet rentat, però almenys una ferida no hi és compatible. La conclusió forense lliga amb la versió que va donar, tres anys després, un noi que va assegurar que era dins d’un cotxe en un racó del pàrquing fumant porros amb una noia quan va veure que dos homes atacaven Montse Sánchez. Va ajudar a fer el retrat robot d’uns d’ells, però després es va negar a signar la diligència i no ha estat citat al jutjat. Tots els indicis, materials i testificals, s’han anat desdibuixant amb el temps com la imatge enregistrada difuminada de l’assassí. També va quedar desdibuixada la imatge de la víctima quan la investigació va descobrir que tenia targetes i comptes bancaris secrets. Encara res explica el mòbil del crim.