“Cal un radar de tram a Fortià i ja està previst”

I penso que ho hem fet. La valoració és positiva. En ajuntaments petits sense dedicacions ni parcials ni exclusives costa. La sensació al municipi és d’haver canviat coses. Hem buscat la manera de prendre les decisions amb el màxim de consens possible. Ens trobem amb entitats per a gairebé tot, per decidir els grups de la festa.

Sí. Des de fa poc. Hem creat el consell de poble i és un òrgan que ens ha de funcionar per acostar més les decisions als veïns. Parlar molt amb la gent fa que les decisions que es prenen estiguin reforçades, treballades i madurades. Vam incloure al programa tenir un espai de decisió conjunta i el reglament s’ha anat fent. Hauríem preferit tenir-ho enllestit abans però ha anat així. Ja vam treballar el reglament d’una manera participativa, debatent article per article a partir d’altres reglaments. En cinc trobades ens vam fer el reglament a mida. Els especialistes ens deien que el primer pas era informar la gent i fer-li entendre que se’ls explica tot el que es cou a l’Ajuntament.

Hem tret el BMI (Butlletí Municipal d’Informació), que publiquem trimestralment, i hi expliquen les actuacions fetes en el darrer trimestre. Volem que la gent sàpiga en què s’ha invertit i què ha costat. La gent vol saber què s’ha fet i la informació genera converses i debats. En el pressupost del 2018 ja s’hi han inclòs 6.000 euros que la gent decidirà on s’han d’invertir. El 31 d’octubre es tanquen les propostes. La intenció és anar augmentant aquesta partida.

S’ha anat fent en els mesos d’estiu. Encara no està acabat, falta el soterrament d’algun servei. En l’entrada provinent de Riumors tindrem un vial un xic més ample, tal com ja preveien les normes subsidiàries del 1996. Preveien la retirada de les parcel·les i la continuació d’una vorera. Realment era un espai molt estret, de 5 metres, i ara per seguretat i per mobilitat s’ha fet l’actuació, gràcies a una cessió voluntària dels veïns. L’obra ha anat a càrrec de l’Ajuntament gràcies a una subvenció de 39.444 euros de la Diputació.

És totalment insostenible. Són 3.600 vehicles diaris els que travessen el poble des de la C-31 fins a l’N-260 en dos sentits. No és un trànsit de cap de setmana, és un trànsit diari. Des que es va inaugurar aquesta carretera asfaltada entre Fortià i la C-31, en direcció a Vilamalla ha estat un calvari per al poble.

Es van posar uns semàfors per a unes cruïlles conflictives. Ara s’ha desplaçat i hem passat a tenir un tram del carrer Reina Sibil·la amb voreres senyalitzades que delimiten l’espai de vianants i el dels vehicles. Això ens ha de permetre allargar el temps de pas per Fortià, no fer-lo tan atractiu. Aquesta acció prové d’un estudi de mobilitat que ens ha fet el Servei Català de Trànsit el 2018. Això ens permet que entre la rotonda del polígon industrial, en direcció a Vilamalla, i aquest semàfor hi hagi un quilòmetre. Això està pensat amb la idea d’instal·lar un radar de tram que alenteixi el trànsit a una velocitat real de 30 km/hora. No volem que sigui una travessa atractiva per a tothom Això no és una carretera, és un carrer d’un poble on passen molts cotxes.

Tenim algunes parcel·les de protecció oficial que no es van desenvolupar i llavors ens plantegem d’obrir la possibilitat als joves que vulguin a accedir a un habitatge. Mirant les estadístiques d’habitatges tancats, ens trobàvem que a Fortià n’hi ha uns 50 de tancats. Hem volgut saber quina és la realitat i que en puguin sorgir habitatges per a joves. L’estudi ens donarà la diagnosi dels habitatges que tenim, per poder fer vies d’habitatge i poder afavorir l’accés a l’habitatge als joves del municipi. Tenim la urbanització Rec del Molí que s’està desenvolupant, amb sis o set habitatges nous anuals, i això ens fa incrementar any rere any la població. Amb el projecte es poden fer projectes de masoveria urbana, habitatge per a lloguer social. Ens podrem plantejar diferents qüestions en polítiques d’habitatge.

Sí. Així ho tenim pensat. Hi ha coses per fer. La idea és que l’equip sigui molt semblant. Repetirem com a Gent per Fortià-Acord Municipal i els companys em volen com a cap de llista. Si soc elegit alcalde, serà –això sí– el meu últim mandat.

Acabar de millorar la mobilitat al municipi. Amb la carretera la tranquil·litat dels veïns s’ha alterat. Es va inaugurar a finals del 2004 i va ser presentada a la premsa per Pere Macias com la segona variant de Figueres. Això ens va fer molt de mal. Van asfaltar la carretera entre Fortià i la C-31 perquè hi passés aquest volum de cotxes. Els ressalts no han reduït el trànsit, els semàfors l’han regulat i han portat seguretat. La intenció és que el radar de tram es pugui posar en funcionament i allargui el temps, i els GPS deixin de marcar-la com a ruta més ràpida. Hi ha una feina constant de contactes amb les empreses de serveis de mapes Google, Tom Tom i estem constantment modificant velocitats, tonatges, per tal que per GPS no surti com a via alternativa.

La plaça Catalunya. Ara és un campi qui pugui d’aparcament i de vianants. Volem que sigui una cosa molt consensuada, molt treballada a través de la participació de la gent. Hi ha pocs veïns que resideixen a la plaça però és de tothom. La gent hi fa vida i se la sent seva. Ha de ser un punt d’actuació.