Susqueda: d’on venen els trets?
El jutge demana als Mossos que aclareixin si van fer unes primeres proves de so que assenyalaven més cap a la Font del Borni i no pas la Rierica com a procedència dels trets que es van sentir al pantà el 24 d’agost
Les proves que es van fer el 18 de desembre no van comptar amb la presència de tots els testimonis que van assegurar haver sentit els trets
Marc Hernández i Paula Mas, la parella assassinada al pantà de Susqueda, van ser tirotejats. És una evidència constatada a través de l’autòpsia. Però el perquè dels trets que van posar fi a la seva vida, amb quina arma i des d’on es van disparar els trets encara és un misteri, tot i que els Mossos, a través d’un informe elaborat a partir d’unes proves de sonometria realitzades al pantà, conclouen que els trets venien de la Rierica, el punt on passats molts dies del crim es va descobrir que aquell dia hi pescava Jordi Magentí, el sospitós ara empresonat. Però ara el jutge Javier Burgos ha ordenat als Mossos que informin si existia un informe de sonometria previ (del qual ja va informar aquest diari el 10 de desembre de l’any passat), que no està inclòs al sumari, amb quins testimonis s’havia elaborat i quins resultats havia donat. Burgos també ha ordenat, a petició de la defensa de Magentí, que els autors de l’informe inclòs al sumari, agents dels Mossos d’Esquadra, aportin quina formació específica tenen per realitzar aquesta mena de proves.
La prova de so que consta al sumari es va realitzar sobre el terreny el 18 de desembre del 2017, és a dir, gairebé quatre mesos després del crim, amb unes circumstàncies climatològiques i de nivell de l’aigua del pantà presumiblement diferents i que no es fan constar. El 24 d’agost, dia del crim, feia vent a Susqueda segons es pot constatar amb el visionat de les càmeres de les oficines de la presa, que evidencien el moviment de les branques dels arbres. El dia 18 de desembre, els Mossos van establir quatre punts d’observació, on es van situar els cinc testimonis que “aquell dia es van poder desplaçar”, i que eren al pantà el 24 d’agost del 2017. Van participar a les proves Olivier Bodhengein, l’amo del mas Llomar; el seu amic Laurent Schenkel, els excursionistes Emili Coll i Pilar Monroy i també Bartomeu Soler, l’habitant de la barraca de la Font del Borni, que era a la zona pescant però sempre ha assegurat que no va sentir trets. Amb els figurants col·locats als seus llocs, els Mossos van disparar, amb quatre armes diferents (una pistola semiautomàtica de 9 mm, un revòlver, una escopeta semiautomàtica i un rifle) des de cinc punts diferents: les runes de la Rierica a tocar de l’aigua per la banda del Llomar, les runes de la Rierica per la banda contrària, la pista a l’altura de la Rierica, la Font del Borni, i l’antiga pedrera. I després d’escoltar les consideracions dels testimonis (Bartomeu Soler no sent res) sobre el so dels diferents trets i dels diferents punts, els Mossos van traçar una zona que engloba la Rierica com a zona possible de procedència dels trets. Això a pesar que en les seves declaracions al jutjat els testimonis van assenyalar com a punt de procedència la zona de la pedrera, que d’alguna manera també coincidiria amb la direcció dels trets que Magentí va assegurar que havia sentit quan ell era pescant a la Rierica. “Trets que venien de sota el morro del Far”, va assegurar Magentí davant del jutge.
En aquesta prova de so feta el 18 de desembre no hi participen, tot i que en les gràfiques del sumari també se’ls hi situa, ni la dona coreana que també era al campament del Llomar el dia 24 d’agost i que va assegurar que havia sentit trets, ni tampoc Victor Veyrier, el francès que ara està en parador desconegut i que també consta que va sentir trets, mentre era sol a la vora del pantà allunyat de la resta de gent del Llomar, amb qui no es va reunir fins passada una hora. De totes maneres, Veyrier no va relatar haver sentit trets ni haver vist ni sentit res anormal les dues primeres vegades que els Mossos, després de la desaparició de Marc i Paula, van passar pel Llomar i li ho van preguntar. No va ser fins al tercer dia que hi van anar els Mossos que els va explicar que ell i els seus companys havien sentit trets a mig matí del 24 d’agost. Veyrier no ha pogut ser interrogat al jutjat perquè no es va presentar el 18 de juliol quan estava citat, no se l’ha pogut localitzar i s’està pendent d’una comissió rogatòria perquè se l’intenti localitzar al domicili que li consta a França per després interrogar-lo per videoconferència.
Proves a partir de Magentí
Les proves de so del 18 de desembre es van realitzar un cop els Mossos van haver identificat Jordi Magentí com el conductor del Land Rover que havien captat les càmeres que pujava al pantà el dia 24 d’agost, a través de la col·laboració de Bartomeu Soler, que va interceptar Magentí baixant de Lloret Salvatge carregat de llenya i li va dir que els Mossos volien parlar amb ell. Però abans que la investigació enfoqués Magentí com a sospitós i la Rierica com a possible escena del crim, els Mossos ja havien fet sobre el terreny, tal com han explicat testimonis, unes proves de so en què hi van participar altres personatges que havien sentit trets el dia dels fets (entre ells un camioner i un caiaquista) i que van donar com a resultat que el lloc més probable de procedència dels trets era la zona de la Font del Borni. Aquesta primera prova es va realitzar pocs dies després de la desaparició de Marc i Paula i quan encara no havien trobat els seus cossos, que justament van aparèixer a la zona de la Font del Borni. El de Paula Mas, fora de l’aigua, en una paret de la vora del pantà en direcció cap a la presa, i el de Marc, flotant al mig de la riera de Rupit, davant mateix de la barraca de Bartomeu Soler. Abans de la localització dels cadàvers, el 28 de setembre, els mossos de la unitat aquàtica ja rastrejaven periòdicament la zona de la Font del Borni.
Informes que canvien
Altres informes inclosos al sumari han variat les conclusions donades abans i després d’identificar Magentí. Per exemple, en un informe elaborat pels Mossos, aportat a la causa el 27 de setembre del 2017, es descarta que els cossos de Marc i Paula haguessin estat traslladats amb el seu caiac perquè, atenent a les ferides que tenien i el vessament de sang que comportaven, l’embarcació havia de conservar uns residus biològics que no s’havien detectat en la inspecció policial. Ara, el fiscal i els Mossos d’Esquadra avalen que els cossos van ser traslladats fins al punt on els van enfonsar amb el caiac de les víctimes i els Mossos, per les proves del luminol, fins i tot concreten en quina posició estaven els cossos de cadascun sobre el caiac i han fet una simulació, a la piscina d’Egara, per demostrar que el caiac, un de semblant, flota amb dos cadàvers i algú que remi des del centre.
També ha variat la conclusió sobre els indicis de les pedres analitzades. En un primer informe s’assegurava que l’indici H (la pedra que es va trobar dins de la motxilla enganxada al cos de Marc) era d’un tipus existent a tots els punts de l’embassament i no aportava res de rellevant per a la investigació. En un segon informe, s’insisteix que aquesta pedra es troba, com en altres punts, a la Rierica, com a indici clau per inculpar Magentí.
El mateix ha passat amb un informe en relació amb les fulles trobades als calçotets de Marc. Quan la defensa va posar de manifest que precisament no n’hi havia a la zona de la Rierica, els Mossos van demanar que se’l retirés de la causa perquè els experts que els havien ajudat i assessorat a l’hora de redactar-lo s’havien equivocat.