Espiral injustificable de detencions
La Policía Nacional arresta 16 persones a les comarques gironines, entre les quals els alcaldes de Verges i Celrà, de la CUP
Se les investiga per un tall a les vies del TAV, tot i que algunes d’elles ni tan sols hi eren
-
Una forta abraçada a un dels detinguts, just després de quedar en llibertat QUIM PUIG. -
Centenars de persones es van concentrar ahir davant la comissaria del Cos Nacional de Policía (CNP) de Girona en senyal de protesta QUIM PUIG. -
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i els diputats al Congrés Joan Olóriz i Joan Margall, demanant explicacions ahir sobre els fets. Poc després, van poder parlar amb l'agent que instrueix la causa QUIM PUIG.
Enèsima actuació desproporcionada de les forces de seguretat de l’Estat per criminalitzar i desmobilitzar l’independentisme. Un degoteig inaudit de detencions protagonitzades ahir per la Policía Nacional a les comarques gironines va generar arreu del país una allau de solidaritat amb les 16 persones que van ser arrestades, entre les quals hi havia dos alcaldes de la CUP: el batlle de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà. Diversos dels afectats van ser abordats de manera totalment per sorpresa per agents encaputxats, en el moment que sortien de casa per anar a treballar. No va ser fins passades unes hores, i mentre ja eren dins la comissaria del CNP de Girona on van ser traslladats, que se’ls va comunicar de què se’ls acusava. Tots ells estan sent investigats per un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona que hi va haver l’1 d’octubre del 2018, en el marc de l’aniversari en commemoració d’un any de l’1-O. La persecució política que s’entreveu en l’operació, però, va trastocar fins i tot l’activitat al Parlament, on els diputats de JxCat, ERC i la CUP no van dubtar a abandonar les comissions sectorials en senyal de protesta contra l’actuació policial, i alguns es van dirigir a Girona per donar suport als detinguts.
Al matí, la Policía Nacional va arrestar inicialment onze persones (nou homes i dues dones), vinculades diverses d’elles amb els CDR, l’ANC, a un agrupament escolta, a col·lectius de jovent independentista o, fins i tot, una veïna de Girona que l’1-O del 2018 era a les vies esperant que passés el tren que agafa diàriament per anar a treballar a Barcelona. Tots ells es van acollir al seu dret de no declarar i, entre dos quarts d’una del migdia i les tres de la tarda, van anar sortint en llibertat els detinguts d’aquesta primera tongada. Tot feia pensar, però, que l’operació no havia quedat aquí, ja que va córrer que la policia estava buscant més gent (17 en total). Els presagis es van acabar complint i, a la tarda, es van practicar cinc detencions. Van arrestar un fotoperiodista que al matí cobria els fets i quatre persones més, entre les quals activistes de La Forja i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). També tots ells van quedar en llibertat i, a partir d’ara, els investigats per aquesta causa hauran de comparèixer als jutjats, en el supòsit que se’ls enviï la citació.
Decisió policial
Entre els detinguts a la tarda, hi havia alumnes de la UdG. Hores abans, alguns estudiants van ser alertats per les seves famílies que la policia els havia anat a buscar a casa, no els hi van trobar i van decidir no moure’s del campus. Mentre dos d’aquests alumnes s’adreçaven a la Facultat d’Educació per refugiar-se, però, van ser arrestats a les portes de la de Lletres. A dins, s’hi van acabar atrinxerant desenes d’estudiants per vetllar per un altre company i impedir la seva detenció. I, per la seva seguretat i per evitar que fos arrestat al carrer, van decidir quedar-se a dormir aquesta nit passada a Educació.
A banda, la incògnita que durant bona part del matí va planar sobre qui havia ordenat les detencions va fer que des del TSJC s’emetés un comunicat, en el qual es deixava clar que en cap cas van ser ordre del jutge del jutjat d’instrucció 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia l’1-O del 2018. En aquest jutjat hi ha una causa amb un atestat policial, sense autor conegut, en què s’hi recull una relació de fets durant l’ocupació a les vies. En aquest atestat no s’identificava ningú i s’havia arxivat provisionalment. Ara, des de la Policía Nacional s’ha fet un nou atestat que es podria sumar a la causa, arran d’una denúncia d’Adif. Els advocats Benet Salellas i Montserrat Vinyets, que van assistir ahir els detinguts, sospiten que la policia ha utilitzat les imatges de les càmeres de l’estació i de les xarxes socials per identificar persones que, suposadament, eren en el tall. Alguns dels arrestats, però, van negar en declaracions als mitjans haver participat en l’ocupació a les vies. Va ser el cas, entre altres, de l’alcalde de Verges, que va afirmar que aquell dia era a l’institut on treballa i, per tant, hi ha testimonis que podran corroborar que no era a Girona.
LES FRASES
Cap citació prèvia
Els procediments que la Policía Nacional va fer servir ahir van ser qualificats de “surrealistes” i d’“incomprensibles” per les 300 persones que es van concentrar davant la comissaria del carrer Sant Pau de Girona en senyal de protesta. Un dels aspectes que més indignació van aixecar va ser que els investigats no fossin citats per comparèixer davant la policia, sinó que l’agent que instrueix la causa ordenés directament les seves detencions “amb nocturnitat i traïdoria”. Salellas així ho va assenyalar, tot recordant que “a Catalunya no es va a arrestar ningú per desordres públics” i, per tant, “és un càstig i una represàlia contra l’independentisme”. Salellas, a més, quan va entrar a primera hora a la comissaria va ser atès per un agent que li va demanar que parlés en castellà perquè en català no l’entenia. Li va passar el mateix ahir a un altre lletrat, que va presentar una queixa per vulneració de drets lingüístics i no descarta remetre-ho al Síndic de Greuges.
