MARIA JOSEP FELIU MORELL
JUTGESSA DEGANA DE BARCELONA
«A cap jutge no li vindrà de nou que li diguin que ha de treballar a la tarda»
La degana dels jutges de Barcelona fa un balanç crític del trasllat dels òrgans judicials a la Ciutat de la Justícia. Amb l'estratègia de l'entesa, assegura que continuarà insistint per fer més còmode i eficient aquest macrocomplex, a més d'apostar per la modernització de la justícia
MANCA DE JUTGES A CATALUNYA
No hi ha jutges d'aquí i per als que vénen de fora tot són desavantatges. L'administració d'aquí no prestigia gaire el jutge
MODERNITZACIÓ
No estem interconnectats. És impensable que un jutge tingui algú en crida i cerca i el del costat no sàpiga si l'han trobat
No hi ha jutges d'aquí i per als que vénen de fora tot són desavantatges. L'administració d'aquí no prestigia gaire el jutge
MODERNITZACIÓ
No estem interconnectats. És impensable que un jutge tingui algú en crida i cerca i el del costat no sàpiga si l'han trobat
Al seu despatx, a la catorzena planta de l'edifici I de la Ciutat de la Justícia, té una vista privilegiada del canvi urbanístic de l'entorn de la Gran Via, a cavall entre Barcelona i l'Hospitalet. Maria Josep Feliu (Artés, 1958), com altres treballadors, també pateix l'edifici: Té una irritació als ulls perquè en aquest macrocomplex no es pot obrir cap finestra. Assegura però, que la sequedat de l'ambient –també hi ha molta connectivitat i la gent s'enrampa– es comença a resoldre perquè s'han afegit uns aparells a la instal·lació de l'aire condicionat. Des que al juny va ser escollida com a representant de tots els jutges unipersonals de Barcelona, Feliu, que va iniciar la carrera judicial el 1984, afirma que una de les seves fites és que la Ciutat de la Justícia sigui més còmode per treballar-hi. A més, participa activament en el desenvolupament de l'oficina judicial en una comissió estatal.
–Al cap de mig any del trasllat, la Ciutat de la Justícia continua sense agradar a jutges i treballadors?
–«Afirmar això és molt exagerat. La Ciutat de la Justícia, en general, no està malament. Al contrari, molts hem guanyat en la manera de treballar. El problema és que hi ha mancances i, darrerament, hi ha hagut un problema greu en el sistema informàtic, que ha provocat una situació d'un cert rebuig a tot. Realment tenim un problema amb la informàtica i amb el sistema d'impressió de documents, la qual cosa alenteix molt el treball i provoca situacions de conflicte, d'estrès i d'incomoditat a l'hora de treballar. No s'ha trobat el millor sistema de treballar als jutjats i el sistema d'impressió no és el més adequat. Tot plegat ja s'ha posat en coneixement de la conselleria de Justícia.»
–I els jutjats de guàrdia?
–«Continua tot igual. Em ratifico en el que vaig dir la primera vegada, sense que s'interpretin de manera diferent les meves paraules: els jutjats de guàrdia tenen manca d'espai i una organització que fa que la nostra feina no sigui òptima. El públic es passeja pel passadís, pel qual es mouen funcionaris, jutges, fiscals i secretaris; un jutge dóna unes instruccions a un funcionari i ho sent tothom, el jutge ha de sortir del despatx i passar pel mig de tothom per anar a prendre una declaració... No s'ha pensat bé com es treballa en una guàrdia per organitzar-ho de forma adequada.»
–La consellera de Justícia ha afirmat que hi cal més imaginació i no tanta inversió.
–«El problema de l'espai a la guàrdia ja es va detectar abans que es posessin les primeres bigues a la Ciutat de la Justícia. A més, en aquell moment, a l'espai de la guàrdia hi anaven quatre jutjats, i ara n'hi han posat un més, a banda del jutjat de guàrdia de violència domèstica. No és un problema de queixar-se per queixar-se, ni de demanar o no més diners. Si haguessin fet les coses d'una manera més compartida o ens hagessin donat una mica més de veu a l'hora de prendre les decisions, la situació a la guàrdia no seria la que és actualment. Almenys l'organització segur que no seria la mateixa. El problema de la guàrdia és un problema estructural. S'han de fer modificacions importants. Tots tenim idees, i algunes són bones i canviarien l'estructura de la guàrdia sense necessitat de fer una gran inversió. Amb una mica de voluntat es podria fer.»
–La crisi ha col·lapsat els judicis ràpids per l'augment dels furts?
–«Fa molt de temps que estem en aquesta situació i no sé si és conseqüència de la crisi. Caldria un estudi sociològic per confirmar-ho. Davant l'increment de les denúncies per furt, hem buscat una solució per fer més judicis ràpids. No són casos greus, però és un problema social i que molesta molt a la gent. Per atendre tots aquests casos, des de fa un mes, els jutges d'instrucció fan una guàrdia en què només realitzen judicis de furts matí i tarda, tots els dies hàbils, uns quaranta al dia. I és que els judicis ràpids, que s'han de celebrar en 15 dies, havíem arribat a trigar fins a dos mesos a fer-los.»
–La consellera Montserrat Tura també ha afirmat que s'hauria de treballar a la tarda als jutjats per amortitzar les inversions en edificis.
–«Jo treballo a les tardes i a quasi cap jutge no li vindrà de nou que li diguin que ha de treballar a la tarda. Ara, el que no pot un jutge és fer judicis al matí i a la tarda perquè, aleshores, quan posa les sentències? A la nit? No. Els jutges han de tenir un temps de reflexió per posar les sentències. Quan acabes un judici, la feina te l'emportes a casa. Ara, si el que es vol és posar a treballar els jutjats, tampoc és una mala opció. Caldrà fer un estudi econòmic de si surt a compte, ja que els funcionaris, si treballen més hores, demanaran més diners. Els funcionaris depenen de la conselleria.»
–Què cal fer perquè hi hagi més jutges titulars i no tants substituts?
–«Aquí sí que caldria imaginació per tal de fer més atractiva la nostra feina. És cert que, de jutges substituts, n'hi ha molts treballant a Barcelona i a tot arreu. El problema, però, està al cinturó de Barcelona, i a Tarragona també. A Catalunya tenim uns 180 jutges substituts. El problema de Catalunya és greu perquè no hi ha jutges catalans, i els que vénen de fora, per molt bé que s'adaptin, tenen condicionants importants: la família fora, es treballa molt i el nivell de vida és molt més alt que a altres llocs. Per tant, gairebé tot són desavantatges. A més, la consideració social que té un jutge per exemple a Salamanca o la Rioja no és la que es té aquí, i el tracte que de vegades dóna l'administració d'aquí al jutge és diferent. L'administració d'aquí no prestigia gaire la professió de jutge.
–El 18 de febrer del 2009, els jutges van fer la seva primera vaga. Hi ha motius per tornar-hi?
–«En aquell moment es reclamaven unes coses que no hem portat a la pràctica, però com a mínim s'han posat les bases per posar-les en servei. Reclamàvem la modernització de la justícia. Per exemple, s'ha signat un conveni perquè tots els jutjats estiguem interconnectats. És impensable que un jutjat tingui una persona en crida i cerca i el del costat, que també la busca, no sàpiga que l'han trobada. El Ministeri s'ha compromès a engegar-ho i ara s'ha de compatibilitzar amb els sistemes de les comunitats autònomes.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.