Seguretat
L’arma desconeguda
Un any i vuit mesos després del doble crim de Susqueda, encarreguen a uns especialistes que intentin precisar el calibre de l’arma homicida, mai no localitzada
Els Mossos incorporen al sumari les fotos d’un home marroquí, expulsat el 2015, que esgrimia una pistola i un Cetme
Fa poc s’han tornat a submergir a l’embassament
Quina és l’arma del doble crim de Susqueda? És un dels grans interrogants que, un any i vuit mesos després dels assassinats, la investigació no ha pogut aclarir. No se sap quina mena d’arma és ni el seu calibre. La investigació –que, ara per ara, tampoc ha pogut certificar quin va ser l’escenari exacte del crim– treballa a tres bandes: als laboratoris, sobre el terreny i a través de testimonis, algun d’anònim, per intentar aclarir amb quina arma es va posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas. De moment, han encarregat una anàlisis pericial balística a uns especialistes forenses i militars perquè, a través de les mides de la ferida que travessava el cap de la Paula i atenent a la inclinació de la trajectòria del projectil i de la distància a què considerin que va ser disparat el tret, intentin determinar el calibre que correspon a l’arma. En el primer informe, els perits de balística dels Mossos van apuntar que probablement es tractava d’una pistola de 9 mm Parabellum, però van deixar la porta oberta que es tractés d’una munició del 22, amb la possibilitat que l’arma homicida fos una carrabina del 22. Per deducció, a partir del testimoni de gent que va sentir trets el 24 d’agost del 2017, que assegurava que les detonacions no eren les típiques d’una arma de cacera. El fet que no s’hagi trobat l’arma sospitosa ni tampoc cap beina impossibilita fer una pericial que arribi a conclusions clares.
Els Mossos no saben quina és l’arma, però continuen amb l’afany de voler demostrar que l’empunyava Jordi Magentí (alliberat per l’Audiència fa mes de quatre mesos) i intenten, a través de testimonis tangencials, trobar una arma, o referències a una, a l’entorn de Magentí, que sempre s’ha declarat innocent. La tesi policial és que Magentí havia de tenir accés a un arma perquè juntament amb el seu fill cuidaven una plantació de marihuana (situada a uns cinc quilòmetres del lloc on van ser trobats els cadàvers) i “la lògica i l’estadística” diu que els cultivadors de marihuana solen defensar els seus cultius amb armes.
Una de les hipòtesis que ara intenten sustentar els investigadors és que l’arma del crim fos una pistola que tenia un home marroquí que vivia a Anglès (a la foto, l’home amb l’arma a la mà) que va ser expulsat per la Policía Nacional el 2015 i que els consta que tenia relació amb el fill de Magentí. L’expulsat ha fet diversos intents de tornar a través de la frontera de Melilla, però sempre se l’ha detectat i se l’ha retornat. Els Mossos, que han incorporat al sumari les fotografies de l’home amb la pistola extretes del seu Facebook, no l’han pogut interrogar per la circumstància de l’expulsió, però han localitzat una excompanya que els ha explicat una història sobre la pistola, que ara ningú no sap on és.
La noia ha relatat que el seu company va trobar la pistola al bosc embolicada amb draps, que estava bruta i rovellada i que la va netejar i engreixa. Posteriorment, la va provar sota el pont del riu i funcionava bé. La noia també ha explicat que l’home tenia l’arma al pis que compartien i que li agradava remenar-la i posar-hi i treure’n les bales. Manté que veu impossible que l’home s’emportés l’arma al Marroc quan el van expulsar, ja que la policia el va anar a buscar per sorpresa al pis i el van deportar sense deixar-li agafar res de les seves pertinences.
En la declaració als Mossos, la noia, hi va afegir que, un cop expulsat, molta gent va entrar al pis i se li’n van endur coses i que d’aquí ve el lligam que volen establir amb el crim de Susqueda. Un dels qui va entrar va ser el fill de Jordi Magentí, que, assegura, se sentia legitimat per agafar-li coses pels diners que el seu excompany li devia per uns suposats tractes amb marihuana.
La pistola, de marca i calibre desconeguts per la testimoni, no va ser localitzada en l’escorcoll que els Mossos van fer a tots els habitatges relacionats amb la família Magentí, on només van trobar armes de fogueig i munició de revòlver del calibre 44. Una munició que els perits van determinar que podria haver estat recarregada, és a dir que s’haguessin emplenat beines ja disparades per tornar-les a utilitzar.
I encara existeix una altra arma virtual que els Mossos intenten vincular amb l’entorn de Magentí. Es tracta d’un Cetme C, que en una fotografia (a sota) també empunya el marroquí expulsat. Segons els investigadors, la fotografia va ser feta en una de les cases de la família Magentí. Perr intentar tancar el cercle, els Mossos d’Esquadra remarquen que, en l’escorcoll a la casa de Magentí, sí que van trobar un matxet tipus baioneta que seria un accessori d’un Cetme C.
La trucada del anònim
Va ser una trucada anònima que algú, amb veu d’home, va fer a la comissaria dels Mossos de Santa Coloma que va posar sobre la pista de gent de l’entorn de Jordi Magentí (el fill) com a possibles facilitadors d’un arma. L’anònim –que després d’intenses investigacions secretes no ha pogut ser identificat– va assenyalar un tal Modest com l’individu que podria haver “amagat o facilitat” l’arma homicida de Susqueda.
En canvi, sí que van poder localitzar la persona que l’anònim identificava com a Modest i el van interrogar, com a testimoni. Es tracta d’un home de 61 anys, que resideix i treballa a la zona, que no va aportar cap dada d’interès en relació amb el Cetme. Segons unes converses de Whatsapp interceptades pels Mossos, Jordi Magentí Garcia podria haver entregat el Cetme a aquest hom, que s’hauria lesionat la mà fent-lo servir.
L’arma homicida continua sent desconeguda i, en un intent de trobar-la materialment els darrers dies, els Mossos han tornat a fer immersions a l’embassament entre la Rierica i la font del Borni. Una missió molt complicada.