Els reis de l'estadística

Des de ja fa uns quants mesos, ni el Departament d'Interior ni els Mossos d'Esquadra no volen donar ni una sola dada sobre el nombre de furts i faltes a la ciutat de Barcelona. Les tenen, però les amaguen. Per què? Doncs perquè no deuen ser tan bones com voldrien, dic jo. És clar, si resulta que les xifres absolutes han crescut respecte de l'any passat, la feina de la policia es veu compromesa. Això és el que deuen pensar els estadistes dels Mossos. I per això a còpia d'insistir-hi l'única cosa que hem aconseguit treure'ls els periodistes són uns percentatges que ens els podem creure o no, però que en cap cas no podem contrastar. Contrastar, heus aquí un dels principis que la policia ens exigeix amb bon criteri per exercir amb rigor i professionalitat la nostra tasca informativa. Uns percentatges, deia, que avalen òbviament la bona tasca policial, que no qüestiono en cap cas, i que indiquen que els furts van a la baixa. Si és així, doncs, per què tantes reticències a facilitar les dades absolutes? Potser perquè les dades absolutes diuen una cosa i amb els percentatges se'n pot dir una altra? Tot depèn del mètode i de les variables que apliquin per calcular aquests percentatges, i qui més qui menys sap que l'estadística és la ciència més inexacta i manipulable que hi ha i que un se la pot amanir com li convingui, per emmascarar les dades més comprometedores i ressaltar les que convé destacar per quedar bé. Aquesta doctrina d'opacitat que els Mossos apliquen per ordre d'algú de dalt, que no sé qui és ni m'interessa, crec sincerament que genera més alarma social que la suposada alarma social que, segons ells, podrien provocar les dades en mans dels periodistes. Aleshores no ens queda cap més remei que anar a preguntar què pensa la gent del carrer. I la gent del carrer té la sensació que ara hi ha més furts, encara que els Mossos es resisteixin a acceptar-ho.