Un guàrdia urbà de Figueres retrata els mossos i l'Empordà a «Ginesta pels morts»
La novel·la, rica en detalls sobre la comarca i la seva gent, la protagonitza un sergent que investiga crims en sèrie
Agustí Vehí ha fet protagonista de Ginesta pels morts Jaume Planagumà, un sergent una mica veterà que ha viscut els moments més durs del desplegament dels Mossos, amb nombrosos canvis de destinació que li han suposat un cost personal: la pèrdua contínua de les seves parelles. Arriba a la comissaria de Figueres i descobreix un Empordà que el comença a fascinar i es planteja que podria ser un bon lloc per quedar-s'hi a viure, i aviat descobreix que també és un lloc on es mata massa. La feina ja se li acumula només d'incorporar-se, perquè comencen a aparèixer cadàvers al mig del bosc. Curiosament, l'escenari de les troballes de cadàvers són els boscos de Darnius, on fa uns anys van ser assassinades tres persones, un cas conegut pel triple crim de Darnius. Ho deien els experts en novel·la negra en un debat a les jornades Olot Negre, celebrades a la capital de la Garrotxa: la ficció sempre es retrata una mica en la realitat. Les víctimes dels assassinats a Ginesta pels morts són persones estrangeres, indocumentades i que han rebut agressions extremadament violentes. La investigació dels crims permet al sergent Planagumà començar a descobrir i entendre l'Alt Empordà, a través del coneixement d'uns personatges singulars. Hi destaca una farmacèutica, amb un paper cabdal en la trama, que combina les tasques normals d'apotecària amb les d'herborista i remeiera, a l'estil de les bruixes d'un altre temps. La introducció de mossèn Caldo, un capellà que guarda un secret excepcional, permet a l'autor rememorar els temps del contraban i l'estraperlo, tant habituals a la zona fronterera. Els homes i dones que treballen de policies i acompanyen Planagumà concentren les virtuts i els defectes més humans i reben les pressions polítiques, socials i periodístiques habituals. I, com en tota novel·la criminal, no hi pot faltar el personatge del forense, que, a Ginesta pels morts, es diu Narcís. A ningú se li escaparà la coincidència amb el forense, també alt-empordanès, Narcís Bardalet, que ha saltat a la fama a través del mateix gènere negre, de la mà de Clàudia Pujol, que ha publicat dos volums de les aventures d'aquest investigador. Vehí crea, en definitiva, una perfecta trama d'intriga, dibuixant magnificament la comarca i la seva gent.
Sotsinspector historiador
Agustí Vehí (Figueres,1958), compagina la seva feina de sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres amb la docència de l'assignatura bases historicosocials de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). Doctor en història per la Universitat Autònoma també ha estat durant 14 anys professor d'història de Catalunya a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És autor de diversos treballs històrics i de creació literària i va guanyar el premi Ferran Canyameras 2009 amb la novel·la Abans del silenci, una història policíaca, també amb assassí en sèrie, amb connotacions molt especials perquè està ambientada a finals de la Guerra Civil espanyola, quan els investigadors havien d'afrontar dificultats afegides a les policials.
La sotsinspectora de Teresa Solana
Teresa Solana (Barcelona, 1962) amb la novel·la Negres Tempestes, ha guanyat aquest any la tercera edició del premi Crims de Tinta que organitza el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'editorial La Magrana. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l'obra. El jurat va atorgar el guardó per unanimitat, després de valorar les 23 obres presentades.
L'obra de Solana explica la història de la sotsinspectora Norma Forester, néta d'un brigadista internacional de Manchester executat en acabar la Guerra Civil espanyola. L'agent està casada amb un metge forense, té un fill esquàter, un cunyat gai, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica que és monja de clausura i viu al monestir de Pedralbes. En aquesta novel·la, que podria ser la primera d'una sèrie sobre la mateixa mossa d'esquadra, Forester ha d'investigar la mort d'un catedràtic d'història a punt de jubilar-se la vigília de Tots Sants al seu despatx de la facultat.
Les anteriors edicions de Crims de Tinta les van guanyar Marc Pastor (mosso de la policia científica) amb La mala dona, inspirada en el cas d'Enriqueta Martí, coneguda amb el sobrenom de la vampira del carrer Ponent, una assassina en sèrie de la Barcelona de començament del segle XX. També va obtenir el premi que atorga Interior el periodista Carles Quílez, per l'obra La solitud de Patrícia.