Desercions als Mossos
Molts mossos es presenten a les oposicions per obtenir places de policia local ara que els ajuntaments en convoquen en perdre plantilla arran del decret de jubilació
Les tornes han canviat. Si en la dècada dels anys noranta del segle passat es va donar un transvasament massiu d’agents de policies locals que anaven a les files dels Mossos seduïts per les possibilitats de projecció professional en un cos nou i modern, dues dècades després el flux és a la inversa. Centenars de mossos, desencantats amb les poques possibilitats de promoció o d’establir-se en llocs idonis en un cos, ara desgastat, s’apunten per aspirar a les places d’agents locals que convoquen els ajuntaments que veuen minvades les seves plantilles arran de l’aprovació del decret que permet la jubilació anticipada dels municipals als 60 anys.
Amb dades concretes, l’any 1996 la Policia Municipal de Girona va perdre un 10% de la seva plantilla perquè una desena d’agents es van passar als Mossos, i aquell mateix any eren 213 els agents de policies locals d’arreu de Catalunya que es van presentar per formar part de la desena promoció dels Mossos, encara que van ser un percentatge petit els que van aprovar. A la tretzena promoció, van ser 279 els agents locals que van intentar entrar als Mossos. El cos encara seduïa. La fugida d’agents locals va suposar un perjudici considerable per als ajuntaments, que en aquells moments majoritàriament van deixar d’invertir en seguretat, confiats que ja la garantirien els Mossos, i veien com s’esfumaven els recursos que havien destinat a formació dels seus agents a l’escola de Mollet (un milió de les antigues pessetes per cap) i que es quedaven amb menys efectius. A més, els solien fitxar els millors. Cornuts i pagar el beure.
Ara les dades mostren una tendència ben diferent. Uns 250 agents dels Mossos aspiren a 71 places interadministratives (aquelles a les quals només es poden presentar policies) convocades per les guàrdies urbanes de Barcelona i Lleida. També hi ha molts mossos entre els prop de 3.000 aspirants que s’han presentat a una de les 50 places de la Policia Local de Badalona, convocades pel sistema d’oposició lliure. Un altre exemple: a Banyoles, on hi ha convocada una sola plaça d’agent, s’hi presenten almenys quatre mossos, algun amb categoria superior al cos actual.
Per què al cos dels Mossos es produeix aquesta deserció? Toni Castejón, portaveu del sindicat Fepol, ho té clar: pels incompliments reiterats de les promeses econòmiques de la Generalitat, que els paga les hores extres més barates que les ordinàries i que els deu pagues de les retallades del 2013 i el 2014, i sobretot el desencís davant les expectatives laborals. No es convoquen places als territoris i la gent no té garanties de treballar prop de cas a curt termini. Ho exemplifica amb casos reals. Un agent resident a l’Empordà que cada dia ha d’anar a Sabadell perquè està destinat a l’ARRO a Sabadell, quan han passat sis anys està cansat de la situació. O com els nombrosos agents de les comarques de Lleida amb destinació a seguretat ciutadana de Barcelona que cada dia van junts a la feina amb un cotxe pastera. En vista que als Mossos no es convoquen places que els convinguin, si poden aspiren a una en una altra administració. I les condicions de treball no ajuden. Falten efectius i recursos. Queda plasmat quan un mosso fora de servei fa una detenció in fraganti a Barcelona i s’ha de demanar a la Guàrdia Urbana que faci el trasllat del detingut perquè els Mossos no tenen cap patrulla disponible. La situació desencisa i la destinació d’agents estàtics al jutjat pel servei Toga ha acabat de deixar les comissaries en una situació feble, en ocasions havent d’arribar a tancar algunes hores per poder sortir a atendre un servei.
No només les plantilles de policia local atrauen els mossos desertors. Alguns també aspiren a entrar a les files dels cossos de seguretat estatals. Hi influeix l’actual situació política amb el major Trapero i altres càrrecs encausats pels fets de l’1-O?
Segons Toni Castejón, fins fa ben poc tots els agents que volien passar a la Policía Nacional o la Guàrdia Civil argumentaven motius familiars o personals per anar a treballar a punts més idonis. Darrerament, admet, alguns han manifestat que la situació i les perspectives els sobrepassen i busquen una sortida. Però són els menys.
“El que dol és que ara marxa gent amb gran experiència, grans professionals, especialistes en informàtica...”, remarca Castejón.
Un exemple d’aquesta fuga de talents és el cas de l’inspector Josep de Monteys, cap d’investigació criminal durant anys, ara cap de la Policia Local de Palamós. També ha assumit el comandament de la Policia Local de Palafrugell l’inspector David Puertas, abans cap de l’ABP dels Mossos de la Bisbal d’Empordà. I no són poques les policies locals que tenen el cap del cos procedent dels Mossos. Banyoles (Gregori Martínez), Figueres (Josep Maria Riera), l’Escala (Ramon Pérez), Olot (Ignasi López Clivillé), Roses (Eduard Campà), Lleida (Ramon Ibars), Gavà (Xavier Santajuliana), Santa Carles de la Ràpita (Carlos Lana Rangel, Terrassa (Antoni Flores), Premià de Mar (Pere Jané), Granollers (Lluís Colomé), les Franqueses del Vallès (Xavier López Clivillé). El cap de serveis de Sant Cugat del Vallès, Jaume González, també prové dels Mossos i abans havia estat cap de la policia de Mollet. I en altres comandaments de rang inferior al cap, la llista de gent provinent dels Mossos també és llarga. Exemple de comissari de gran trajectòria que ha canviat d’administració: Joan Miquel Capell, cap de seguretat de la Diputació de Barcelona. També hi ha qui ha marxat dels Mossos per anar a policies locals i ha acabat tornant.