L'Audiència dóna la raó a l'Ajuntament de Sant Cugat pels errors del centre cívic
Condemnen els autors del projecte a pagar les obres pendents i 87.610 euros per les deficiències
L'edifici més singular que va inaugurar l'equip de govern de CiU amb una jornada de portes obertes abans de les eleccions municipals del 2003 estava mal fet i mal projectat. La secció quarta de l'Audiència de Barcelona va condemnar el 31 de març l'arquitecta Carme Morató, que a més de treballar com a tècnica per al municipi va signar la direcció facultativa de l'obra, l'aparellador de l'obra, Enric Betlinski, i l'empresa que va fer l'obra, Construccions Lluís Casas, a pagar 87.610 euros a l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues per les deficiències en el projecte del centre cívic i l'obligació de l'empresa de fer les obres pendents de segellament del sostre.
L'equip de govern actual (PSC), que va donar a conèixer ahir la sentència, es va mostrar satisfet perquè «finalment s'ha donat la raó sobre les deficiències de construcció que té l'equipament i pel fet que es va fer amb presses tot i que el mal ja està fet; encara a hores d'ara només es pot utilitzar el 70% dels espais», deia Sisco de la Cruz, el primer tinent d'alcalde. El desembre del 2005, dos anys després d'arribar a l'Ajuntament, l'alcaldessa, Maria Rosa Escala, va interposar una denúncia als jutjats per les deficiències de construcció de l'equipament i el jutjat de primer instància i instrucció número 4 de Vilafranca va desestimar-la. El consistori hi va presentar recurs i l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó. L'edifici va costar 1.500.000 euros, 300.000 més del cost real de l'adjudicació, va denunciar l'equip de govern, que confia poder obtenir un ajut per acabar les obres de l'auditori, l'espai que queda pendent.
Una obra inaugurada i a mitges
El grup municipal socialista va denunciar el 2002, quan era a l'oposició, que l'equip de CiU intentés fer un projecte «faraònic» per un municipi de prop de 2.000 habitants i que l'executés amb una exagerada rapidesa –van treballar dia i nit– per poder inaugurar-lo dies abans de les eleccions municipals. Tot i la rapidesa, l'obra no es va acabar oficialment –tot i que es va fer una jornada de portes obertes– i el nou govern va haver de negociar amb l'empresa perquè aquesta va abandonar-la sense acabar-la per diferències en el preu. Posteriorment l'obra es va continuar, però mai es va acabar totalment. Quan el PSC va aterrar al govern, l'edifici tenia pendent el doble vidre del Casal de la Dona, els drenatges del pati central, els paviments i acabats de l'enjardinament i resoldre els problemes de visió de l'auditori, ja que des de la primera fila de seients no es veia l'escenari. Tampoc s'havien suprimit les barreres arquitectòniques i les portes no tancaven bé.
