Apareix mort un testimoni clau del cas Susqueda
Bartomeu Soler, que habitava en una barraca als marges del pantà, va ser trobat ahir, però feia dies que era mort
Va deixar una nota, datada el 16 de novembre, i s’investiga com i quan va morir
Bartomeu Soler Casadellà, l’home que vivia en una barraca als marges del pantà de Susqueda a la zona de la Font del Borni, un dels personatges i testimonis clau en la investigació de doble crim de Susqueda, va ser trobat mort ahir davant de la seva cabanya.
El cos de Bartomeu era mig estimbat en un rost per sota d’un arbre on hi havia una escala, de fabricació casolana, i una soga penjada. En espera dels resultats de l’autòpsia, la primera hipòtesi dels Mossos és que, tot i els preparatius d’un suïcidi, Bartomeu va morir de resultes d’una caiguda accidental. Per tal de poder rescatar el cos, els bombers van haver de mobilitzar l’helicòpter, ja que el lloc on hi ha enclavada la barraca, que Bartomeu es va fer amb les seves mans, és de molt mal transitar. Tot indica que ja feia uns dies que l’home era mort i els mossos van trobar dins de la barraca una nota de comiat datada el dia 16 de novembre.
Bartomeu Soler feia uns cinc anys que vivia a la cabanya de fusta del pantà i, per la situació del seu habitatge, va ser un dels primers investigats en relació amb el doble assassinat de Marc i Paula, la parella desapareguda el 24 d’agost del 2017 i trobada morta un mes després molt a prop de la barraca. Els Mossos van descartar-lo aviat com a sospitós en comprovar que deia la veritat quan va explicar que el suposat dia del crim (el 24 d’agost) ell pescava aigües avall, prop de la paret de la presa, i comprovar que des d’allà, i encara més si es duien cascos posats per escoltar la ràdio, no se sentien trets, que sí que van sentir els habitants del Llomar i uns senderistes que anaven a Sant Martí Sacalm. Bartomeu Soler també va ser clau per identificar Jordi Magentí (l’imputat que va estar 303 dies empresonat) com el conductor del Land Rover sospitós que els Mossos buscaven però no trobaven. Un dia, a principis de novembre del 2017, que Bartomeu pujava en bicicleta cap al pantà provinent de la Cellera va veure sortir un Land Rover com el que buscaven els Mossos del trencant de Lloret Salvatge. El va fer aturar i va parlar amb el conductor per saber si sovint pujava al pantà a pescar. La resposta va ser afirmativa. El conductor era Jordi Magentí, que va dir a Bartomeu que si els Mossos el volien trobar, anessin al carrer Nou, 1 d’Anglès, on vivia. I així va ser, i Magentí va acabar detingut. Bartomeu va assegurar que no havia vist mai Magentí abans, tot i que pescava a la Rierica, a prop de la seva barraca, i que tampoc havia vist passar el cotxe, l’Opel Zafira, de la parella assassinada. I que les víctimes, Marc i Paula, només les va veure ja mortes, el 26 de setembre, quan els Mossos ja els havien localitzat. El noi era flotant a l’aigua davant de la seva barraca. En una entrevista publicada en aquest diari el 31 d’octubre, Bartomeu explicava que es trobava atrapat al pantà i que no podia marxar fins que no els resolgués el crim “d’aquella mainada” perquè temia que, si marxava, algú pogués pensar que ell hi tenia relació.
LA DATA
Crònica en primera persona: indicis de mal presagi
“Servei de missatges dictats, deixi el seu missatge...” és la resposta que em va donar el telèfon de Bartomeu Soler ahir a les 10.02 h, quan li vaig trucar des del Pasteral per demanar-li de quedar a la Font del Borni, o on ell volgués, com fèiem altres vegades. La mateixa resposta (que evidenciava que el telefon no tenia bateria) em vaig trobar en la desena de trucades que li vaig fer mentre m’acostava cap a la Font del Borni. Bartomeu, que sempre s’ocupava de tenir la bateria carregada, ahir no contestava. Mal indici. Vaig decidir baixar fins a la raconada emboscada que serveix d’aparcament del seu Subaru 4x4. “Si el cotxe no hi és pot ser que sigui fora”, penso. Però el cotxe era al lloc de sempre, ben aparcat, ben tancat. Però no hi havia roderes recents al camí cobert de fullaca. Portava a deduir que feia dies que no movia el cotxe. Estrany. Decideixo fer els 20 minuts a peu pel corriol de mal transitar fins a la barraca. Baixant el crido. Cap resposta. Mal presagi. A la soca d’un pi que en Bartomeu em va dir que era molt bo per als rovellons, n’hi trobo un bon grapat. Ell no els ha collit. Encara pitjor presagi. Avanço. Una esllavissada de pedres al camí que en Bartomeu no ha arreglat... i des d’allà mateix el veig estirat al rost, inert. Em toca trucar al 112. Final de les entrevistes a l’home del pantà. El darrer dia que hi vaig parlar, per telèfon, era el 12 de novembre i em va explicar la festa rave de tres dies que es va fer a la pedrera per Tots Sants. La nota que els Mossos van trobar a la barraca és del dia 16. S’acomiada i diu que se’n va amb “el Pelut”, el gos, la mort del qual el va empènyer a anar a fer d’eremita al pantà.