La mort d’en Bartomeu

Bartomeu Soler, l’home que vivia emboscat en una cabanya a les envistes del pantà de Susqueda, que dimarts va ser trobat mort per aquesta periodista quan l’anava a entrevistar, va morir de resultes d’una afecció cardíaca, tal com ha conclòs l’autòpsia. I segons les apreciacions dels especialistes forenses, la mort s’hauria produït aproximadament una setmana abans. És a dir, a principis del mes de desembre, força dies després de la data, el 16 de novembre, que duia la nota manuscrita que havia deixat escrita. Una nota en què l’home que vivia en un dels escenaris clau del doble crim –els cossos van ser trobats molt a prop– exposava que tot i que encara li quedaven moltes coses per fer, estava patint molt, les cames no l’aguantaven i volia anar-se’n amb el Pelut, el gos “per qui havia plorat més que per tota la família”. Va ser a partir de la mort del gos que Bartomeu Soler va decidir anar a viure a la barraca. El resultat de l’autòpsia entra en contradicció amb l’existència d’aquesta nota de comiat i de l’escenari on es va trobar el cos de Soler, sota uns arbres d’on penjava una soga i on hi havia apuntalada una escala de fabricació casolana.

Per què va escriure una nota de comiat tants dies abans i va muntar un escenari que aventurava un suïcidi un home que va morir d’un atac de cor? Què és el que li quedava per fer a Bartomeu? Més interrogants que s’afegeixen a les moltes incògnites que encara planen sobre el cas de l’assassinat del pantà.

Tan bon punt es va conèixer la mort de Bartomeu, un dels testimonis clau, que també va ser investigat al principi, Benet Salellas, que exerceix la defensa de l’únic imputat pel cas, Jordi Magentí, ha presentat un escrit per demanar que s’incorpori les diligències sobre la mort de Soler al sumari que instrueix el jutjat d’instrucció número 2 de Santa Coloma de Farners pel doble assassinat. Després de la troballa del cadàver els Mossos van escorcollar la barraca de Bartomeu per si hi trobaven res d’interès per explicar les circumstàncies de la seva mort i que, entén la defensa, també podrien tenir importància per a la investigació del doble crim. Soler sempre ha assegurat que el dia del crim –suposadament el 24 d’agost, dia del seu sant– ell pescava prop de la paret de la presa i ni va sentir els trets que sí que van sentir altres testimonis ni va veure la parella ni el seu cotxe enlloc.

Bartomeu Soler, conscient que també va ser investigat, assegurava que el doble crim –els cossos van ser trobats el 26 de setembre del 2017– va frustrar les seves expectatives d’abandonar el pantà el 31 de desembre del 2017. “No puc marxar del pantà fins que no es resolgui el cas d’aquella mainada”, eren les paraules de l’home que parlava sovint amb els mossos encarregats de la investigació i qui els va identificar el conductor del Land Rover que trobaven sospitós i que va resultar ser Jordi Magentí, detingut el febrer del 2018.

L’any 2018, Bartomeu es va posar una altra data límit per a la seva estada al pantà: el 31 de desembre del 2018. Dos dies abans, el 28 de desembre, l’Audiència de Girona va deixar en llibertat Jordi Magentí.

“Si no haguessin deixat aquell, ja no seria aquí”, va dir Bartomeu en una visita al gener d’aquest any. El crim el continuava lligant al pantà. El 24 d’octubre passat, en una entrevista m’insistia que no podia marxar del pantà “si no es resol el cas de la mainada”. Admetia que tenia por que algú pogués pensar que si marxava era perquè tenia alguna cosa a veure o amagava informació relacionada amb el crim. Preguntat sobre la imputació de Magentí, la resposta era: “Jo no he pas dit mai que pensés que era ell.”

Bartomeu va ser trobat mort el 10 de desembre, vint dies abans de la darrera data que últimament donava com a límit per abandonar el pantà: el 31 de desembre del 2019.