Susqueda: la pedra filosofal
Aporten un estudi d’un nonagenari expert en paret seca que avala que la pedra trobada a la motxilla d’una de les víctimes és compatible amb la de les runes de la Rierica
L’informe no completa l’ordre judicial que ordena també aclarir si es pot descartar que fos d’altres punts del pantà i els Mossos diuen que ara hi ha massa aigua per mirar-ho
El roc, geològicament un pòrfir, que va ser trobat dins la motxilla enganxada al cos de Marc Hernández (una de les víctimes del doble crim de Susqueda) esdevé la pedra filosofal de la investigació, que dona vida a la tesi dels Mossos i la fiscalia que el crim és va perpetrar a la Rierica, la masia enrunada on Jordi Magentí, el sospitós, ha admès que pescava un dia, que la investigació fixa com el del crim, el 24 d’agost del 2017, per imatges del seu Land Rover captat per les càmeres i una fotografia d’uns senderistes. Per avalar que la pedra va sortir de la Rierica, cosa que avalaria la tesi deductiva que el criminal la va agafar d’allà, per llastar el cos de Marc, els Mossos han aportat al jutjat un informe del 20 de gener elaborat per un membre de l’Associació de la Pedra Seca i de l’Arquitectura Tradicional i soci fundador del Grup de Recerca de la Pedra Seca de Castellar del Vallès, entitat que es dedica a recuperar el patrimoni, construccions i barraques de pedra, que es van perdent amb el temps. El pèrit, Joan Roura Umbert, de 80 anys, va ser triat pels Mossos per donar resposta a la diligència 139 que els encarregava determinar si la pedra trobada a la motxilla havia estat treballada per l’acció humana i si era compatible amb altres pedres que formaven la masia de la Rierica i si es podia descartar que provingués d’altres zones de l’entorn del pantà de Susqueda on s’han detectat pedres de les mateixes característiques geològiques. El pèrit octogenari va visitar un primer cop la pedra al complex Egara el 24 de juliol del 2019 i el 16 d’octubre del 2019 va anar a la Rierica amb els Mossos, que hi van portar la pedra, ja fragmentada pels estudis que n’havien fet abans, perquè Roura pogués comparar-la amb altres pedres que configuraven la masia. La conclusió que ha donat el pèrit en l’informe signat el 20 de juliol és que la “pedra objecte d’estudi és un còdol treballat compatible amb la resta de còdols que es troben a l’estructura derruïda del mas la Rierica”. L’estudi no dona resposta a la segona part de la petició de la diligència 139: es pot descartar que la “pedra” provingui d’altres zones del pantà de Susqueda on s’han detectat pedres geològicament de les mateixes característiques, és a dir, pòrfirs? Un estudi dels especialistes del departament de mineralogia i petrologia de la Universitat de Barcelona, que també van dur la pedra a la Rierica el 3 d’abril del 2018, conclou que hi ha pedres de les mateixes característiques en quatre dels cinc punts del pantà que havien analitzat: a part de la Rierica, als costats de la desembocadura del torrent de la Font del Borni, a la platgeta de Bonegre (on es va trobar el cotxe enfonsat) i a la zona de l’embarcador (on va aparèixer el caiac rebentat). L’únic lloc dels punts estudiats on no en van detectar va ser la platgeta de la raconada dels de Rupit (on els investigadors dedueixen que Marc i Paula van posar el caiac a l’aigua per navegar cap a la punta de la Rierica).
Els Mossos donen les culpes als efectes del temporal Gloria per justificar davant del jutjat no haver fet la segona part de la diligència i no haver comprovat si la pedra podria venir d’algun altre dels punts. “A hores d’ara, és del tot impossible, ja que l’embassament de Susqueda presenta en data 25 de gener un volum del 103, 446%.”
Per curar-se en salut, comptant que passarà temps abans la Rierica no torni a emergir i el nivell d’aigua sigui similar al de l’agost del 2017, i en vista de l’edat de l’especialista en pedra seca, els Mossos demanen al jutjat que el testimoni de Joan Roura es converteixi en prova preconstituïda per poder-la presentar davant del jurat popular, en previsió, assenyalen, que quan se celebri el judici, per motius d’edat, el pèrit fos difunt.
La protesta de la defensa
La incorporació d’aquest informe, que deixa a mitges la diligència i la petició de la prova constituïda, ha provocat la immediata reacció de la defensa de Jordi Magentí. El lletrat Benet Salellas ha presentat un escrit al jutjat queixant-se que la investigació “nomes treballa per incriminar Magentí i no pas per trobar la veritat”. Salellas protesta que en el procés sempre siguin els Mossos els que triïn els pèrits i que en aquest cas n’hagin triat un de vuitanta anys sense formació específica en geologia. I protesta la defensa per la realització a mitges de la diligència i qüestiona per què els Mossos no van fer els estudis als punts que falten en el moment que el nivell de l’aigua era l’idoni i aprofitin que ara el nivell de l’aigua ha pujat per retardar una diligència que ja arrossega prou dilacions. De fet, l’informe de l’especialista en paret seca està signat el 20 de gener, quan encara no s’havien notat els efectes del Glòria En el seu escrit, Salellas remarca que, fins i tot en el supòsit que la pedra hagués format part de les parets de la Rierica, això no podria fer descartar que la pedra hagués baixat riera de Rupit avall arrossegada pel corrent. Ho argumenta basant-se en la fotografia antiga d’abans del 1963, aportada a l’informe, en què s’evidencia que amb el temps i les submersions han caigut moltes parets i les pedres han pogut ser arrossegades. A partir de la foto antiga i de les restes visibles de la casa, Joan Roura ha elaborat una reproducció aproximada de la casa i a partir de la superfície i el volum ha calculat que la construcció tenia 1.810 tones de pedra, el que representa que hi van traginar 362 carros grossos carregats de rocs quan van aixecar la masia.
