És Christina Hermert la noia penjada a Portbou el 1990?

Trenta anys després que es trobés a Portbou una misteriosa noia penjada que mai ningú ha reclamat encara es fan intents per posar-li nom. La Guàrdia Civil de Girona ha demanat a la policia alemanya que li enviï les empremtes dactilars de Christina Hermert, una noia de 22 anys que va desaparèixer a Halle (Alemanya) el 20 de gener del 1990, vuit mesos abans que aparegués la noia penjada a Portbou. Ha estat l’associació Doe Network, que ajuda en la recerca de persones desaparegudes a Alemanya que, a través d’unes gestions del periodista Oriol Querol, va comparar les fotografies de Hermert amb les de la noia de Portbou i va descobrir-hi semblances de fisonomia facial. Doe Network va entrar en contacte primer amb el forense Narcís Bardalet, que va embalsamar el cos de la noia de Portbou, i posteriorment amb la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil, cos responsable de la investigació, per aportar les dades de la desapareguda a Alemanya. Segons consta als arxius d’Interpol, Christina Hermert feia 1,65 m, era prima i tenia els cabells castanys i ondulats. Hermert tenia 22 anys quan va desaparèixer i era mare de dos fills. Aquesta circumstància a priori no concorda amb la noia de Portbou, ja que el forense Rogelio Lacaci, que va fer l’autòpsia, no va constatar signes que hagués tingut fills. Tot i això, la Guàrdia Civil ha considerat demanar les empremtes dactilars de Hermert a Alemanya per poder-les comparar amb les de la noia de Portbou, que van agafar del cadàver el 1990. Els investigadors han de treballar amb les empremtes ja que no disposen de l’ADN de la noia de Portbou perquè en el moment que va aparèixer, el 1990, aquesta tècnica d’identificació genètica encara no existia i per un infortuni imprevist i fora de tota lògica que es van trobar el 2001 quan van voler agafar mostres d’ADN del cos per introduir-les a la base de dades del programa Fènix: els empleats del cementiri de Figueres havien llençat el cos a la fossa comuna.

El cos de la noia va ser embalsamat i durant tres mesos va estar guardat al dipòsit amb l’esperança que arribaria una família que reclamés i identifiqués el cos d’una noia jove, bonica i polida, que els guàrdies civils van anomenar “la núvia”. No va aparèixer cap parent i finalment el cos embalsamat va ser ficat, el 5 de desembre del 1990, al nínxol número 134 al cinquè pis del departament primer del cementiri de Figueres. Era un nínxol de beneficència per a un cos a disposició del jutjat d’instrucció número 1 de Figueres, responsable de la instrucció del cas de la mort. El 22 de febrer del 2001 el van traslladar a la fossa comuna d’acord amb el reglament municipal, que avala que transcorreguts deu anys es poden reutilitzar els nínxols de beneficència. El trasllat a la fossa es va fer deixant constància que el cos estava a disposició del jutjat número 1 de Figueres. Feia poc que l’havien tret quan la Guàrdia Civil el 2001 va obtenir el permís per exhumar el cos i agafar les mostres d’ADN. El nínxol no el van tornar a ocupar fins al 21 d’agost del 2001, quan hi van enterrar de beneficència un difunt nonagenari. Tot i que s’ha provat de recuperar el cos embalsamat de la fossa, no s’ha pogut localitzar i amb la pèrdua inexplicable del cos es perd també l’oportunitat de la seva identificació a través de l’ADN.