La noia morta a Portbou no és Christina Hermert
Les empremtes descarten que la jove penjada el 1990 sigui la desapareguda
Descartat per empremtes. La noia trobada penjada a Portbou el 4 de setembre del 1990 no és Christina Hermert, una noia de 22 anys que va desaparèixer a Halle (Alemanya) el 20 de gener del 1990. La policia alemanya i la Guàrdia Civil de Girona han fet la comparació de les empremtes de la noia desapareguda i les que es van agafar durant l’autòpsia de la noia mai identificada i el resultat ha donat negatiu.
La comparació es va fer arran de la informació aportada per l’associació Doe Network, de recerca de persones desaparegudes a Alemanya, que va aportar unes fotos on es veia la gran retirada facial. Es va fer les anàlisis de les empremtes a pesar que hi havia algunes dades que apuntaven que no es tractava de la mateixa persona. Christina Hermert feia 1,65 d’alçada i la noia de Portbou era un xic més alta. I tampoc lligava el fet que Hermert als seus 22 anys tenia dos fills, mentre que el forense i ginecòleg Rogeli Lacaci, que va fer l’autòpsia de la de Portbou, va constatar, per l’anàlisis de l’úter i els ovaris, que la difunta no havia parit mai.
La Guàrdia Civil manté contacte amb altres associacions de persones desaparegudes de països europeus per filtrar les desaparicions del 1990 de joves d’un perfil similar al de la noia de Portbou. La difusió, encara que hagin transcorregut 30 anys, de la fotografia de la noia de Portbou esdevé una eina clau per trobar una resposta. Sobretot després que, per un despropòsit (els treballadors del cementiri de Figueres van llençar el cos embalsamat a la fosa comuna el 2001), no s’hagi pogut extreure ADN i, per tant, no es pugui consultar a les bases de dades que engloben els perfils genètics de persones desaparegudes i de les restes cadavèriques sense identificar. La difusió de la fotografia de la noia ha fet que sortissin possibles candidates.
Era amazona la noia de Portbou?
Una característica de la noia de Portbou que encara no havia transcendit i que podria ajudar a identificar-la és que tenia unes durícies a la base del dit mitjà de les dues mans, una callositat típica de les persones que agafen les regnes muntant a cavall o menant un animal de carruatge. A part d’aquest senyal, les mans de la noia eren fines, cuidades, amb les ungles molt ben tallades, i no es veia cap signe de lluita que denotés que s’havia defensat.
