Obren judici oral contra els tres detinguts de la cèl·lula que va atemptar el 17-A a Barcelona i Cambrils

L’Audiència Nacional (AN) espanyola ha acordat obrir  judici oral contra els tres presumptes membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 17 i 18 d’agost del 2017. Mohamed Houli Chemal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza no seran jutjats per assassinat, tal com demanaven algunes acusacions, però obre la porta a fer-ho si és en grau de temptativa per la preparació d’explosius a Alcanar.

En la interlocutòria, l’Audiència  ratifica  la conclusió del sumari pels delictes que va incloure el jutge instructor en el seu escrit de processament: integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius, i delicte d’estralls en grau de temptativa.

Tot això sense limitar que les acusacions puguin acusar-los d’estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa o lesions de caràcter terrorista per l’acumulació d’explosius a Alcanar per preparar assassinats encara més massius.

Diverses de les acusacions particulars i les dues populars van demanar a la sala que ordenés al jutge instructor que també imputés als encausats les víctimes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils (Baix Camp).

El tribunal rebutja aquest extrem i  atès que no s’ha d’atribuir als processats “fets que no els van ser imputats en l’acte del jutjat”.  Cap dels tres acusats va ser processat com a responsable dels 16 morts i 140 ferits en la massacre, ja que els presumptes autors van morir abatuts pels Mossos d’Esquadra o en l’explosió del xalet d’Alcanar (Montsià).

Els magistrats recorden que quan finalitza la investigació impera el principi acusatori i s’ha de garantir la necessària imparcialitat de la sala sentenciadora. Per aquest motiu, excepte davant clamoroses omissions de fets imputables, “no s’ha de fer ús de la facultat d’ordenar el processament o la seva ampliació mitjançant l’atribució als processats de fets que no els van ser imputats en la interlocutòria del jutjat instructor”.

En aquest sentit, assenyala que en la interlocutòria de processament s’exclou expressament per l’instructor la participació dels processats en els fets esdevinguts a Barcelona o Cambrils. Els jutges afegeixen que si ordenessin processar o ampliar el processament estarien valorant, encara que provisionalment, els indicis racionals de criminalitat contra determinades persones, cosa que els faria perdre la necessària imparcialitat.

No obstant això, la sala argumenta que la prohibició d’incloure en l’escrit de conclusions fets que no han estat objecte d’imputació als processats no condueix a l’exigència d’una exactitud fàctica entre la resolució inculpatòria i l’acusació.

Per això, sempre que les qualificacions no siguin sobre fets no imputats, poden variar i comprendre possibles concursos, per la qual cosa el tribunal recull les diferents alternatives de les acusacions, entre elles les possibles conseqüències lesives, personals i materials de l’explosió del material emmagatzemat a la casa d’Alcanar que podria suposar l’existència d’un concurs de delictes com entenen diverses de les acusacions personades.

En el mateix sentit, la interlocutòria explica també la possibilitat que les acusacions imputen a Said Ben Iazza per integració en banda terrorista o simple col·laboració en el seu escrit de conclusions.