Trapero: “No hi ha fórmula màgica per a l’ordre públic”

“La gestió de l’ordre públic no és un tema resolt i no hi ha fórmules màgiques d’aplicació senzilles. I altres països ens poden servir de mostra de referent o d’inspiració, però no pas de mirall. La realitat catalana és diferent de qualsevol altra.” La reflexió la va fer el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ahir, en el seminari web sobre el model d’ordre públic organitzat pel Síndic de Greuges que va tenir la participació d’experts en gestió policial de França, Irlanda del Nord i el Regne Unit, i de la presidenta de l’Eurocop, Àngels Bosch. En la seva ponència, Trapero, que va recordar que els Mossos són un dels cossos policials europeus que han hagut d’afrontar més incidents ordre públic, sobretot a Barcelona, en els darrers deu anys, es va mostrar conforme de fer les revisions i els replantejaments sobre el model d’ordre públic que calguin, però que no vinguin mai des de la urgència sinó des de la serenor i basades en una anàlisi “rigorosa, tècnica i de seguretat”. El major va recordar que ha de ser el Parlament qui defineixi el model, i la policia se’l farà seu i l’aplicarà amb les eines que corresponguin.

Trapero va indicar que ara ja es treballa defugint les dissolucions generalitzades de les protestes, s’aplica la intervenció mínima, amb la persecució de conductes individuals i la recerca de proves. Es va mostrar partidari d’incentivar la prevenció i de la mediació. El problema, va remarcar, és que, a diferència dels conflictes laborals, en conflictes de caire més ideològic o socials, que busquen canvis profunds, no és possible la mediació en no trobar un interlocutor. Falten, doncs, altres mecanisme més enllà del policial, la gestió dels actors polítics i legislatius. Fent un paral·lelisme amb el tema dels desnonaments, Trapero va remarcar que la policia és l’última eina d’un sistema que assenyala falsos culpables en lloc de buscar solucions. “La policia rep el fracàs de la gestió del conflicte”.

El major es decanta perquè l’actor polític sigui el que adopti més protagonisme en la gestió de les protestes i els conflictes.

Trapero va fer, però, la seva aportació sobre quina seria la línia a seguir a partir del criteri policial: continuar aplicant el principi d’intervenció mínima, minimitzar “l’accentuada imprevisibilitat” dels individus violents per poder-los aïllar sobre el terreny sense interferir en el dret de protesta dels pacífics, millorar la tecnologia en els vehicles de comandament i al centre de coordinació, eliminant problemes de comunicació o errades; El Cecor hauria de rebre imatges en directe de les actuacions, garantir la gravació i visualització de les actuacions que impliquin l’ús de la força, millorar la comunicació a l’autoritat governativa i fer un procés d’avaluació contínua del personal que forma part de les unitats d’ordre públic. Són les aportacions que va fer el major, que va acabar remarcant que la imatge de la policia en la gestió de l’ordre públic mai podrà resultar agradable. “Hi ha un rebuig social, major o menor, sempre present en qualsevol actuació d’ordre públic, i aquest rebuig s’accentua quan no hi ha una visió completa.”