L’assassinat a Calella de Margarida, de 96 anys, impune dos mesos després
La víctima, que vivia sola, va ser assaltada al seu habitatge del carrer de l’Església
Tot indica que ella no es va malfiar de l’assaltant i va obrir la porta
Es compleixen dos mesos de l’assassinat de Margarida Boschmonart Arges, de 96 anys, veïna de Calella (Maresme), i no hi ha constància que s’hagi resolt el cas ni que s’hagi practicat cap detenció.
El cos de Margarida Boschmonart va ser trobat el dia 7 de febrer al vespre, quan el seu fill Martí, en veure que no els contestava al telèfon, es va arribar fins a la casa del carrer de l’Església, on Margarida vivia sola. No va poder obrir amb la seva clau i va alertar la Policia Local. Els agents municipals van aconseguir accedir a l’habitatge i allà van descobrir el cos de la Margarida, estès al terra. I es va activar el protocol judicial, que després de la inspecció del cadàver (tenia diverses punyalades) i de l’escenari no va deixar cap dubte que es tractava d’una mort criminal. L’endemà els Mossos van fer un comunicat oficial: investigaven un homicidi a Calella. Començava la feina dels investigadors per desemmascarar l’assassí. Els Mossos van rastrejar les càmeres més properes per si alguna havia captat algun sospitós d’anada o tornada de l’escena del crim. Prop de la casa de Boschmonart, al cor comercial de Calella, hi ha una oficina bancària. El dia del crim era un dia plujós, les botigues del centre comercial estaven tancades perquè en aquell moment encara eren vigents les restriccions estrictes pel confinament per la pandèmia. És difícil trobar testimonis entre els botiguers, la majoria dels quals coneixien bé la Margarida. Com la dependenta de la sabateria del davant de la casa. Recorda que fa almenys 18 anys que coneixia l’anciana, que amb el seu bastó però lleugera anava sola a comprar a un supermercat proper. Remarca que la Margarida era prudent i que mai obria la porta a desconeguts. La botiguera creu que si va obrir la porta va ser perquè es tractava d’un conegut o perquè la van enganyar fent-se passar per policies o similars per guanyar-se la seva confiança. La clau era posada al pany per dins i tot fa pensar que la hi va deixar l’homicida, perquè la dona sempre la treia quan era sola a casa, per si els seus familiars havien d’entrar amb la seva.
Hi ha un testimoni, un home gran, que assegura que va veure Margarida el diumenge 7 de febrer al migdia. L’home és el pare dels propietaris del Saó Taverna, situat a 150 metres de la casa de la víctima. El bar és a la cantonada entre el carrer de Sant Joan i el de l’Església. Segons va avançar La Vanguardia, aquest testimoni va veure que, al migdia, la Margarida treia el cos un moment a la porta que dona al carrer, però va veure que plovia i va tornar a entrar cap a dins. Duia a la mà un davantal. Segons aquest testimoni, doncs, Margarida era viva diumenge al migdia.
LA DATA
Secret, silenci i escenari desprecintat
L’habitatge on va ser assassinada Margarida Boschmonart va quedar precintat el 7 de febrer a la nit, però uns dies més tard els investigadors hi van tornar a accedir amb familiars de la víctima perquè intentessin detectar si a la casa hi faltava alguna cosa que pogués esclarir el mòbil de l’assalt mortal a l’anciana. Fonts de la família no van voler precisar si s’havia trobat a faltar res, apel·lant al secret del sumari i la necessària discreció de les gestions policials. Després d’aquesta primera entrada, el 19 de març, el jutjat va ordenar que es treiessin els precintes que barraven l’entrada de la porta d’accés a la casa de Margarida, al costat mateix d’una botiga de nines.
Margarida Boschmonart, als seus 96 anys, era la més gran d’una família molt arrelada a Calella i molt activa en l’entorn social, polític i esportiu. El seu fill, Martí Barrera, que regenta negocis a la població, havia estat regidor de l’Ajuntament de Calella i és membre destacat de Calella Marxa, entitat sense ànim de lucre que aplega gent aficionada a l’excursionisme i l’esport. Margarida Boschmonart precisament era la sòcia de més edat de Calella Marxa. Un cop complerts els tràmits de l’autòpsia, es van fer els funerals per Boschmonart en una cerimònia discreta. No es van fer actes públics de rebuig de l’assassinat, més enllà de manifestacions de suport municipal als familiars.
