Sospitós pòstum

El 21 de setembre del 2004 Luis Daniel Aradas Llorens, un empresari de 54 anys, va baixar del cotxe per anar a comprar el diari al quiosc a Castelldefels, un lladre li va agafar el vehicle, ell va intentar aturar-lo, el lladre el va envestir, el va arrossegar uns metres al cim del capó fins que va frenar en sec i el va fer caure. Aradas va morir. Disset anys després, els Mossos han identificat el sospitós de l’homicidi. Però mai pagarà pel crim. Va morir el 2016 a la presó de Brians.

Tant el quiosquer del passeig marítim de Castelldefels on la víctima comprava el diari com personal de l’hotel Olave, on el lladre va fer caure l’amo del cotxe del capó, van poder veure i descriure el fugitiu que va causar la mort d’Aradas. I el cotxe, un Peugeot 406, va ser trobat incendiat a Castelldefels mateix. La Policía Nacional es va fer càrrec de la investigació del cas i no van aconseguir treure empremtes dactilars ni indicis materials del vehicle incendiat, i l’únic que es va poder recuperar va ser un maletí de feina que el lladre havia llançat al pati d’un hotel. La Policía Nacional va aconseguir identificar i detenir un sospitós, que es va declarar autor de l’incendi del vehicle. Aquest home, Ricardo Marcelo Márquez Tejeiro, va confessar que havia destruït el cotxe i va ser condemnat per un delicte de danys. Però va negar ser l’autor del robatori i de la mort d’Aradas. La seva versió: que un tal Antoni li va demanar que es desfés del vehicle i a canvi li va facilitar droga. Va assegurar, però, que no coneixia de res aquest individu amb qui va fer el pacte de l’incendi per la droga. La policia va muntar una roda de reconeixement amb els testimonis que havien presenciat els fets, però cap va identificar Márquez com el conductor que va agafar el Peugeot, que tenia les claus posades, i va arrossegar l’amo. El cas va quedar impune. Van passar els anys i les filles de la víctima, que regentava l’empresa Agro Latino, editora de publicacions sobre el món agrari, van anar recopilant informació en un intent d’esclarir la mort del seu pare. A través del lletrat Benet Salellas, aquest any van demanar al jutjat número 5 de Gavà que reobrís la causa. El jutjat, en vista dels informes que aportava el representat de la família, va ordenar, l’abril passat, que els Mossos investiguessin el cas. Inicialment els Mossos van seguir la línia d’investigació que aportava la família, que sospitava que un antic soci d’Aradas, amb qui havien trencat relacions de no gaires bones maneres, podia estar al darrere de l’atropellament. Es dona la circumstància que aquest home (l’única dada que se’n coneixia és que es deia Raúl) era qui utilitzava el Peugeot 406 quan treballava per a Aradas a Agro Latino. Quan van trencar relacions comercials, el cotxe va passar a ser de l’empresa, i l’utilitzava Aradas. La teoria de l’exsoci descontent implicava que hi hauria d’haver una planificació, almenys per al robatori del cotxe. De fet mai es va considerar que l’autor volia matar Aradas.

Els Mossos van aconseguir identificar aquest exsoci sospitós per a la família; van comprovar que actualment està ingressat en un geriàtric de Xile i van descartar que fos l’autor dels fets. El seu perfil no s’ajustava a la descripció del lladre que havien fet els testimonis i no tenia les condicions físiques, el 2004 tampoc, per haver perpetrat el robatori. I la recuperació d’un Peugeot 406 més aviat atrotinat tampoc semblava un mòbil possible.

Descartat aquest exsoci, els investigadors es van tornar a trobar sense pistes. Van optar per resseguir altre cop l’entorn de l’únic implicat, condemnat només per l’incendi. I també van repassar a través de les xarxes socials obertes i dels arxius policials per buscar homes amb un perfil que es correspongués amb el que van descriure els testimonis. Un home amb un tallat de cabell peculiar. El rastreig els va dur a un veí de Castelldefels amb almenys 29 antecedents policials, i especialitzat precisament en robatoris de vehicles. I també van aconseguir trobar Márquez Tejeiro, que vivia a cavall entre Catalunya i Eivissa. I aquest cop l’incendiari confés va revelar la identitat de l’home que li havia entregat el cotxe per cremar: Eduardo Laratta. El sospitós que els Mossos tenien marcat. Tejeiro assegura que és cert que no el coneixia el 2004, quan li va donar el cotxe, però que es van conèixer a posteriori. S’ha comprovat que van coincidir i es van fer visites a la presó més tard del 2004. Amb aquestes dades, els Mossos han elaborat un informe que han entregat al jutjat, i donen el cas per resolt i l’autor de l’homicidi identificat. Però no anirà mai a judici. El sospitós va morir als 37 anys, el 18 d’octubre del 2016, a Brians. Cas resolt, però crim sense càstig.