Susqueda: homes que fugien
Un testimoni que va veure tres homes fugint es queixa que l’han ignorat
Es compleixen cinc anys del misteriós assassinat de Marc i Paula
La investigació no ha pogut tancar els interrogants ni ha trobat l’escena del crim
Cinc anys després de l’assassinat de Marc Hernández i Paula Mas al pantà de Susqueda, el doble crim continua essent un misteri (falta saber l’escenari del crim, l’arma, el mòbil...) però apareixen testimonis que aporten dades que no havien transcendit i que, qui ho sap, podrien tenir una rellevància en el cas. I evidencien que pot haver-hi més gent que es guarda dades.
Hi ha el cas d’un home que estava allotjat a la casa de turisme rural Mas Els Terrats, abans d’arribar al pantà, i que de bon matí el dia 26 d’agost, el mateix que va aparèixer mig enfonsat el caiac de la parella, va veure tres homes que “fugien” corrent per la carretera que baixa del pantà i va cap a la Cellera. Ho va denunciar als Mossos de Santa Coloma de Farners i va aportar una descripció dels “fugitius” i les coordenades del lloc on va coincidir amb ells. Però lamenta que la seva aportació no va interessar gaire a la investigació. Se sent repudiat i ha volgut explicar a aquest diari el que va veure i denunciar fa cinc anys.
El testimoni i la que llavors era la seva parella es van estar al Mas Els Terrats entre les 11.30 h del 25 i les 12 h del 27 d’agost (el rastre de Marc i Paula es va perdre el dia 24 al matí). El dia 26 al matí, el client de Mas Els Terrats es va aixecar aviat i, com que a la casa no servien l’esmorzar fins passades les 9, va decidir anar a fer un cafè a Amer. Va desistir sortir a fer esport perquè de bon matí feia molt de fred allà vora el riu. Va marxar amb el cotxe a un quart de vuit i quan va ser a la carretera, no gaire lluny del trencall que va cap a la casa rural, es va trobar tres homes que baixaven corrent per la carretera. “Aquells homes no feien esport, fugien, amb cara de por, com si els hi anés la vida”, manifesta el testimoni, que és esportista, i recorda que els fugitius no tenien estampa d’esportistes ni duien roba i calçat adequats. I esbufegaven, sobretot un d’ells. Aquest individu el descriu com un home d’entre 40 i 50 anys, més aviat gras i panxut, amb els cabells rossos mal tenyits. Vestia un paravent amb la cremallera oberta, bermudes de quadrets petits de color blau i unes sabatilles Victoria. Els altres dos els descriu com dos homes d’entre 40 i 50 anys, d’una alçada d’entre 1,60 i 1,80 m aproximadament, de cabells foscos llargs fins al clatell, que duien unes malles amples fins als genolls. “Aquells dos semblaven germans i eren iguals”, diu, afegint que els homes podien ser gent originària de l’Europa de l’est. El testimoni no va veure cap cotxe per la carretera ni al pàrquing del bar La Parada del Pasteral que pogués ser dels fugitius. Ell va anar fins a l’Snack Bar d’Amer i quan va tornar ja no va veure cap rastre dels fugitius. A les imatges de les càmeres d’Endesa es veu els tres homes que baixen corrent pel costat dret de la carretera a les 7.22 h i cinc minuts més tard tornen a pujar, pel mateix costat. El dia abans a la tarda, els Mossos havien anat al Mas Els Terrats a preguntar si hi havia allotjada una parella que es deien Marc i Paula, però al principi el testimoni no va relacionar la desaparició amb els homes que corrien. Més tard, però, va pensar que el que havia vist podia tenir importància, i el dia 2 de setembre va anar a la comissaria de Santa Coloma de Farners i va explicar els fets i va especificar que podria reconèixer els individus en el cas que els hi mostressin en persona o en foto. Però van passar dies, setmanes i mesos, i mai ningú va contactar amb ell. La denúncia la hi va agafar un membre del grup d’investigació però no la va referenciar amb número de diligències. L’agent que li va prendre la denúncia, el 2851, és un dels tres que el fiscal portarà a judici pel fet de formar part de la trama mafiosa que revenia droga comissada i extorquia traficants per deixar-los operar a la comarca de la Selva. El denunciant el va reconèixer quan va saltar la notícia de la detenció d’aquests mossos per part d’afers interns. En veure que la seva denúncia no prosperava, el testimoni va anar al jutjat de Santa Coloma portant una còpia de la denúncia i el funcionari que el va atendre li va confirmar que judicialment no tenien constància dels fets que relatava. La declaració davant la policia no està incorporada al sumari. Tampoc hi consta el testimoni dels voluntaris que arreglaven la carretera el dijous 24 al matí (el mateix matí del crim) que van explicar que eren a la zona de l’embarcador i van veure sortir una furgoneta que venia de la pista que ve de Sau. Hi anaven tres ocupants, homes, i quan van veure els voluntaris van reaccionar amb sorpresa i van fer com si volguessin recular, però finalment van tirar en direcció cap a les oficines de la presa. No consta que s’hagi identificat els homes que rondaven amb aquesta furgoneta i que gent de la zona assegura que era habitual veure-la pels entorns de Susqueda i que va desaparèixer després del crim. Darrerament també ha aparegut un testimoni, un ciclista osonenc, que ha explicat que el dia 26 al matí va veure el caiac mig desinflat a l’aigua i després, a la zona de la pedrera, un cotxe amb dos ocupants a dins que es discutien i feien gesticulacions. En aquest cas, el ciclista no ho ha explicat mai als Mossos, però es va decidir a revelar-ho a aquest diari després de veure una entrevista amb aquesta cronista arran de la publicació del seu llibre El pantà maleït. No s’ha esclarit si els sospitosos que van veure el client del Mas Els Terrats, els voluntaris o el ciclista poden tenir una relació amb el doble assassinat, però que al cap de cinc anys surtin testimonis evidencia que n’hi pot haver més i algun pot ser clau.
LES DATES
Un doble crim sense escenari
Tura SolerA les envistes del cinquè aniversari, els familiars de les víctimes han rebut la comunicació dels investigadors que els informen que el final de la investigació s’acosta i que ara ja només falta incorporar al sumari un “informe d’intel·ligència policial definitiu” i fer aquelles proves de so que haurien de fixar que l’escenari del crim és la Rierica, les runes d’una masia on acostumava a pescar Magentí. Aquestes proves, que van sortir a concurs per 49.999,62 euros, es van adjudicar a l’abril a la Fundació Privada Universitat i Tecnologia per 47.473,14 euros i, segons el contracte, s’han de fer abans de final d’any, quan el nivell de l’aigua de l’embassament de Susqueda estigui entre els 310 i els 336 metres sobre el nivell del mar. És a dir, el nivell a què arribava l’agost del 2017, quan es va perpetrar el crim. Les proves, de fet, ja s’havien d’haver fet l’any passat, però, segons s’especifica en el mateix concurs, no es van poder fer perquè el pantà no va estar mai al nivell que tocava. Ara, el nivell del pantà ja està molt per sota del de l’agost del 2017. Aquestes proves de so, sense els experts externs, ja les van fer els Mossos el 18 de desembre del 2019 disparant des de cinc punts diferents (la Rierica vora aigua banda Llomar, la Rierica vora aigua banda font del Borni, la pista de dalt la Rierica, la platgeta de la font del Borni i l’antiga pedrera) i amb armes diferents perquè quatre testimonis miressin de dir si els sons es corresponien amb els que van ressonar el 24 d’agost del 2017. Els testimonis auditius van ser molt discrepants, però, garbellant els resultats, els Mossos van indicar que el lloc més probable era el punt 4, corresponent a la pista sobre la Rierica. Tot i així, la investigació sempre ha mantingut que l’escena del crim era a baix, a tocar de l’aigua, a les runes de l’antiga masia on pescava Magentí. En les proves del 2017 no es va incloure, com a punt d’estudi de possible de procedència dels trets, la part de dalt de la font del Borni, allà on ara les dades aportades per Google situen el telèfon d’una de les víctimes (Marc Hernández) entre les 11.20 i les 11.26, l’hora que la investigació ha fixat que van ressonar els trets. Google situa el telèfon just on hi havia el cotxe de Bartomeu Soler, l’eremita que vivia en una barraca. Queda l’interrogant: on és l’escenari del crim?
Intendent demandat, mossos arrestats i judici per un altre afer
La investigació encara continua empantanegada i no s’albira el judici pel doble crim, però el sospitós, Jordi Magentí, en llibertat des del 28 de desembre del 2018, ha estat jutjat aquest any per un altre afer: pel fet de tenir, junt amb el seu fill, una plantació de marihuana a la riba del riu, que va ser vista per un helicòpter que feia recerca dels desapareguts l’agost del 2017. Paradoxalment no es va comissar cap planta de marihuana i els mossos que van certificar la seva existència, setmanes després que la veiessin des de l’helicòpter, són agents de la unitat d’investigació de Santa Coloma de Farners detinguts el desembre del 2020 acusats de formar part d’una trama que extorquia traficants i que es revenia la droga comissada. En el judici que es va celebrar el 21 de març van declarar com a testimonis de càrrec tres mossos imputats (el caporal Salvador Horta Muntané Garcia-Jubany –Salva–, Juan Francisco Pozo Alba i Óscar Hernández Rojo), que també estan pendents de judici. El fiscal va demanar tres anys de presó per a Jordi Magentí. El cas encara està pendent de ser sentenciat cinc mesos després.
En aquesta enrevessada trama de serrells judicials que afecten personatges que giren a l’entorn del cas s’hi afegeix la demanda de protecció del dret a l’honor i a la presumpció d’innocència que Magentí ha presentat contra l’intendent Antoni Rodríguez, l’home que el dia de la detenció, el 26 de febrer del 2018, davant dels periodistes va proclamar que no tenia “ni un sol dubte de l’autoria” del crim. Llavors Rodríguez era el cap de la divisió d’investigació criminal (DIC) dels Mossos. Magentí reclama 30.000 euros per danys morals. El judici s’ha fixat per al 8 de setembre i ha de declarar com a testimoni el primer jutge del cas, Javier Burgos. Fa poc el fiscal del cas, Víctor Pillado, ha manifestat en una entrevista: “Si vaig fer empresonar Magentí és perquè penso que és l’autor.”