La tempesta de calamarsa violenta que ahir va fer caure pedres de gel de 10 centímetres de diàmetre a l’Empordà va ser “insòlita”, segons un comunicat que ha publicat el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que ha revelat que la tempesta va arribar a tenir 20 quilòmetres d’alçada. Segons el Meteocat, la calamarsa de 10 centímetres que ahir va provocar la mort d’una nena de 20 mesos a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) és la més gran mesurada des que hi ha registres des de l’any 2002, mentre que el rècord fins ara havien estat pedres de 7 centímetres a Torelló (Osona) al setembre del 2014 i a Mollerussa al juliol del 2012.

“La tempesta que va provocar la calamarsada va arribar a tenir 20 km d’altura, una cosa molt infreqüent a les nostres latituds, i es va formar per la convergència de vent originada pel front de ratxa d’una tempesta procedent del sud de França i el vent del sud-est d’origen marítim”, ha informat el Meteocat en el comunicat.

Els col·laboradors de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) situats en municipis afectats per la trajectòria de la tempesta, des de l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà fins al centre del Baix Empordà, passant per l’est del Pla de l’Estany, van informar de la caiguda de pedra de grans dimensions.

Destaca la pedra mesurada a la Bisbal d’Empordà, de fins a 10 cm de diàmetre, però també la de 8 cm a Lliurona (Alt Empordà), 6 cm a Palafrugell (Baix Empordà) o 5 cm a Vilademuls (Pla de l’Estany).

Segons el Meteocat, l’origen de la inèdita calamarsada va ser que hi havia un tàlveg amb una temperatura d’entre -12 i -10 ºC a 5.800 metres d’altura al sud de França i més al sud dels Pirineus predominava la circulació d’oest amb temperatura al voltant de -9ºC.

El pas del tàlveg, juntament amb les convergències a nivells prop de la superfície, van afavorir la formació d’un nucli convectiu al sud de França que va arribar a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà cap a les 18 hores, que a les 19:30 va descarregar sobre la Bisbal d’Empordà i a les 20 hores ja es va situar sobre el mar.

La previsió del perfil de la temperatura i humitat a la vertical de Girona indicava que l’atmosfera era molt humida i amb inestabilitat disponible si hi hagués algun factor que ajudés a la partícula d’aire a elevar-se.

En aquest sentit, segons el Meteocat, existia convergència de vent originada pel front de ratxa de la tempesta procedent de França amb el vent del sud-est d’origen marítim, que va ser determinant per a la propagació i desenvolupament de la tempesta per l’advecció d’humitat.

Imatges del satèl·lit van observar que la força del corrent ascendent era més intensa, sobrepassant la tropopausa -zona de transició entre la troposfera i l’estratosfera- amb una temperatura aproximada de -64 ºC.

Aquesta mateixa estructura s’ha observat en altres episodis de fortes pedregades, segons els meteoròlegs.

Amb les imatges de la xarxa de radars del Meteocat, els meteoròlegs han vist que la tempesta es va iniciar a cavall del Ripollès i l’Alt Empordà, amb un creixement explosiu d’uns 10 km en 18 minuts, i es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà, mantenint un gran desenvolupament vertical durant el seu recorregut.

A mesura que s’anava desplaçant, la tempesta es va ser inclinant respecte a la vertical, amb un increment del seu desenvolupament vertical, que va arribar a superar a 20 km d’altura.