Miquel Ruiz, àlies ‘Bragues’

La notícia de la mort de Miquel Ruiz, àlies Bragues, em va enganxar estant a Sicília, aquella nit que l’illa va entrar en estat d’emergència per possible tsunami arran del terratrèmol de Turquia i Síria. Per això vaig tard, però vull dedicar-li les ratlles que es mereix aquest terratrèmol humà que era en Miquel. El polifacètic fotoperiodista que combinava la feina amb la de firaire, que m’enviava calces (d’aquí li ve el simpàtic àlies) per missatger quan jo treballava a la delegació del Punt Diari a Olot, no s’aturava davant de res per aconseguir fer una foto. S’acostava tant als detinguts que un dia va anar d’un pèl que l’emmanillat no li clavés una coça als collons. La càmera va captar el detingut fent una mena de clau de karate. Bona foto. Volent retratar el pressuposat membre del GAL Georges Mendaille descobert per casualitat jugant a billar a Calonge, en Miquel va aconseguir la brillant foto d’en Mendaille esgrimint enfurismat el pal del billar cap a la càmera, és a dir, cap al seu cap. Ell havia de fer la foto fos com fos. Tossut com una banya de marrà. A mi i al company Salvador Garcia-Arbós ens va embrancar en l’aventura de fer un llibre sobre els fesols de Santa Pau. Una brillant idea de gran promoció del poble que no se li havia acudit ni al llegendari alcalde Ramon Canadell, que tan bé sabia explotar els recursos turístics. Les fotos del llibre, un èxit i ara esgotat, són, és clar, d’en Miquel Ruiz, que amb la seva càmera ha immortalitzat tota la meva família treballant en el procés dels fesols: plantar, collir, batre, ventar, triar, vendre... Gràcies, Miquel. Si mai se’n fa una reedició estarà dedicada a tu. Gran negociador, per això la tossuderia també és bona, en Miquel Ruiz va aconseguir que les joies que es van comissar a Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor, dos dels condemnats pel segrest de la Maria Àngels Feliu, servissin per a un projecte solidari, destinats a dues escoles a Sri Lanka. Miquel Ruiz va aconseguir que Jordi Cuxart, el licitador, que es va adjudicar les joies durant una subhasta pública, les donés a Fotògrafs per la Pau, l’ONG que va crear el mateix Miquel Bragues. No em direu que no té mèrit aconseguir que un home de subhastes et regali 4.000 euros. En Miquel era així. Valent i convincent. I tot el que tenia de temerari ho tenia de generós. Tant que el seu fons fotogràfic l’ha cedit a l’arxiu de Girona i el seu cos, a la ciència. Tenim Bragues per sempre.