La crònica
Tura Soler
Susqueda: menys proves d’oïda i més vista
“Ens sorprèn l’aferrament per practicar una perícia que depèn d’un factor tan acientífic com és la percepció personal del so”
Estirada d’orelles de l’Audiència de Girona als investigadors del cas del doble crim de Susqueda per haver dedicat massa esforços i mitjans a les proves que han costat 47.473,14 euros en lloc de dedicar la seva perícia a analitzar les dades que ha aportat Google i que situen el telèfon d’una de les víctimes, en Marc Hernández, al lloc on hi havia aparcat el cotxe de l’home de la cabana en el moment que van ressonar els trets.
“Volem aprofitar l’ocasió per tornar a insistir un cop més que ens sorprèn l’aferrament per la pràctica d’una perícia que, per molt científica que es pretengui que sigui, al final depèn d’un factor tan acientífic com és la percepció personal del so per part del seu receptor. Es dediquen massa esforços a una perícia més que dubtosa, esforços que es podrien dedicar a perícies sense cap mena de dubte molt més rellevants, com per exemple la que ha realitzat recentment qui ha fet el recurs relativa a la ubicació del dispositiu mòbil d’un dels finats.” Diu textualment la resolució dictada per la sala tercera de l’Audiència de Girona, signada pels magistrats Adolfo García Morales, Víctor Correas Sitjes i Daniel Varona (ponent), que desestima el recurs que va presentar Benet Salellas (que defensa l’únic encausat) contra la realització de la pericial de so sense haver convocat una vista prèvia amb participació de les parts per exposar la metodologia. En resum, els magistrats creuen que la defensa no calia que fos present en la realització de les proves, però alhora diuen clar que creuen que les proves no eren necessàries i són una pèrdua de temps. Les proves ja les van fer els Mossos i l’empresa contractada els dies 4 i 5 d’octubre de l’any passat, però no s’han aportat els resultats al jutjat de Santa Coloma de Farners. És clar que el que pretén la diligència és avalar que els trets que diversos testimonis van sentir des de diferents punts el 24 d’agost del 2017 venien de la Rierica, el lloc on pescava el sospitós Jordi Magentí i que la instrucció apunta com a escenari del crim. En la seva allisada, els magistrats recomanen als investigadors que tinguin més vista i dediquin més esforços a la pericial, més científica, sobre l’anàlisi de les dades de Google que situen el telèfon d’en Marc a la raconada de bosc on el dia del crim hi havia el Peugeot 106 de Bartomeu Soler, l’anacoreta que vivia en una barraca. La defensa de Magentí ha aportat un informe del pèrit Bruno Pérez sobre el recorregut del mòbil que acaba en aquest punt del baixant de la font del Borni, i el jutjat espera a citar Pérez per ratificar el seu informe fins que els Mossos aportin els resultats de la seva anàlisi de les dades de Google, que encara no han entregat, tot i que fa mesos que ho tenen encarregat. Ara, a la vista de l’arenga de l’Audiència, el representant dels familiars de les víctimes, el lletrat Carles Monguilod, també ha presentat un escrit reclamant aquesta pericial sobre la darrera ubicació del telèfon de Marc Hernández. Cinc anys i set mesos després del doble assassinat, encara no s’ha pogut determinar amb certesa quin és exactament l’escenari del crim. I la recent troballa, un inflador i unes peces de caiac que un youtuber va descobrir al bosc prop de la paret del pantà on es va trobar el cos de Paula Mas, complica més la investigació i allargarà la instrucció. Perquè s’haurà de comprovar si aquells indicis que servien per marcar l’escenari a la Rierica (la pedra que llastava el cos d’en Marc, les fulles i restes de terra agafats a la roba) poden venir d’aquest lloc on han aparegut les peces del caiac, on també hi ha les ruïnes d’una masia abandonada. Com a la Rierica.