El quadern negre
Tura Soler
El llogater no era morós, era mort
Troben un cadàver en un pis de Girona, l’inquilí de l’habitatge, que podia fer mesos que era mort
Devia el lloguer, que pagava en mà, des del mes de gener
El forense Narcís Bardalet va vaticinar, ja fa anys, que la solitud seria la pandèmia del segle XXI. Tot i que la no vaticinada pandèmia del coronavirus li ha passat al davant, els fets donen la raó al conegut investigador de la mort. Cada vegada es coneixen més casos de gent que mor sola a casa i que no es descobreix fins que algú sent pudor de putrefacció o una casualitat. Dijous va tornar a passar a Girona. Alguns veïns del bloc del número 21B del carrer de Santa Eugènia van avisar la policia perquè la pudor, que a vegades havien sentit de manera intermitent, aquell dia era insuportable. Venia del 5è 1a, un pis llogat a Ferran del Valle Mullet, de 70 anys, que pagava el lloguer en mà a la seva propietària, que ja havia començat a fer gestions per reclamar els endarreriments perquè no cobrava des del desembre. No pagava per una raó de pes, era mort, tal com van comprovar els bombers que van haver de pujar amb una grua fins a la balconada i trencar un vidre per entrar a l’habitatge, ja que la porta estava blocada amb un llisquet i amb la clau no es podia obrir. El cadàver estava en avançat estat de descomposició i es va calcular, doncs, que la mort podia haver-se produït pels volts de quan va deixar de pagar el lloguer. L’inquilí (diuen els veïns que tenia formació de físic) era un home solitari i poc xerraire i només en alguna comptada ocasió l’havien vist pujar a l’ascensor amb una dona. El consideraven un home estrany, que sovint traginava bosses negres grosses cap al carrer que els feia malfiar. Ningú diu allò que era un veí normal que sempre saludava. Era un home poc simpàtic, i a vegades se’l sentia cridar i proferir malediccions per telèfon. Feia molt que ningú el sentia però tampoc ningú el va trobar a faltar. Tot indica que es tracta d’una mort per causes naturals però per solitud. Una etiologia que no forma part del llenguatge forense però que existeix.
Al mateix número 21, on es va trobar el cadàver de Del Valle, però al bloc A, han passat altres fets tràgics. L’any passat un home va morir en estimbar-se des del terrat. I el novembre del 1988 Jordi Bahí, el promotor dels dos edificis, va morir assassinat al seu apartament del 4t 3a. Tot i que la policia va recollir les empremtes de l’assassí marcades amb sang en una columna de l’habitació, encara ara no s’ha trobat mai l’autor i el cas continua a la carpeta dels crims sense càstig. “Sembla un edifici maleït”, comentava un veí, coneixedor dels casos.
