El quadern negre
Tura Soler
El nen assassinat anant a collir fulles de morera
Avui fa 43 anys el nen de 10 anys Fermí Villegas, de Blanes, va sortir amb bicicleta i mai va tornar a casa
La carpeta dels crims sense càstig, aquells que han quedat impunes, és gruixuda. N’hi ha un d’especialment execrable: la violació i assassinat de Fermí Villegas Córdoba, un nen de 10 anys de Blanes. Avui fa 43 anys que algú que mai ha pagat pel crim el va matar.
El 12 de maig del 1980, un dilluns, el nen va sortir del col·legi Sagrada Família de Blanes a les cinc de la tarda, va passar pel barri de la Plantera, on vivien els seus cosins, i els va dir que se n’anava vora la Tordera a buscar fulles de morera per donar menjar als seus cucs de seda, va agafar la bicicleta i va marxar. Portava la bata de l’escola. A quarts d’onze del vespre, la seva família va donar el senyal d’alerta i va anar a fer denúncia a la Guàrdia Civil perquè en Fermí encara no havia tornat a casa. El poble es va mobilitzar aquella mateixa nit, que va ploure molt, i no va ser fins l’endemà, ja de clar, que es va trobar la seva bicicleta prop de la Tordera. No semblava que hagués estat a la intempèrie i tenia una bossa per posar les fulles de morera, eixuta. No havia parat la pluja. Poc després, el mateix dimarts, es va trobar un altre rastre: el cinturó de la bata de l’escola. I el dimecres, quan ja s’havien incorporat a la recerca bombers vinguts de Sabadell i gossos, ben a prop d’on havia aparegut el cinturó es va trobar el cadàver del nen. Amb senyals evidents d’haver estat violat i apunyalat. I evidències que el cos l’havien dipositat allà la nit anterior, perquè hi havia un rastre de sang no coagulada i l’havien tapat amb herbes acabades de tallar. El dia de l’enterrament del nen es va clamar justícia i fins i tot es va reclamar la pena de mort, i les veus populars i les mirades de la sospita van començar a assenyalar dos homes: Nicolau i Vicenç Ruiz, pagesos, pare i fill. Semblaven els sospitosos ideals. Vivien en un mas a prop d’on van trobar el cos del nen i el fill, segons les cròniques de l’època, “patia un retard mental i tenia tendències homosexuals”. I el noi s’havia afegit a la recerca quan el nen estava desaparegut però havia guiat el seu grup cap al costat contrari d’on hi havia el cos. Ho va fer per desviar l’atenció mentre el pare anava a amagar el cos del nen? Això sospitaven. La Guàrdia Civil va arrestar Nicolau i Vicenç Ruiz i els va escorcollar la casa, davant la sorprenent calma de la dona i mare dels arrestats, que estavellava pèsols asseguda davant de la porta de la casa. “Deu dirà”, van ser les seves úniques paraules. Els diaris de l’època deien que el crim estava ja resolt, però no es van trobar proves que diguessin que els pagesos eren els responsables de la mort, i van quedar lliures. Passats uns mesos es va trobar mort el pare de Fermí Villegas. Un atac de cor, va concloure l’autòpsia. La Guàrdia Civil va seguir pistes i informacions que els arribaven però mai es va poder esclarir qui havia segrestat, violat i matat el nen que un dia com avui del 1980 va anar a collir fulles de morera.
