El comiat de pel·lícula del Robin Hood de les policies

“No tot és feina en la vida, i hem de reservar moments per continuar cultivant valors que per a mi són molt més importants, com l’amistat. Per això em plau convidar-te a fer una visita al celler Sabaté i Coca, a Subirats, on tastarem els seus vins i corpinnats i després dinarem al restaurant El Mirador de les Caves. Estimada Tura, em faria molta il·lusió que vinguessis. Serem un grup reduït d’amistats, que sempre han aportat coses importants a la meva vida.” Aquesta convocatòria, que als cinèfils els deu recordar al guió d’Els amics d’en Peter, me la va fer arribar en Carles Aros, un home que al llarg de la seva vida, sobretot en la dècada dels noranta, quan era cap de policia a Lloret, va protagonitzat episodis d’autèntica pel·lícula, fins al punt que el llavors president de l’Audiència, Fernando Lacaba, el va qualificar com el Robin Hood de les policies. Per aquella tossuderia a defensar una policia integral i el dret de les policies locals a exercir de policies judicials. Un guerra que el va portar a ser detingut pels enemics de la Policía Nacional i a ser destituït (però indemnitzat) com a cap de la policia. D’Oscar al millor guió va ser l’episodi del conflicte sobre una pela de plàtan que va mantenir amb un ciclista, policia de Girona, que li va costar una condemna per detenció il·legal. El serial és molt més llarg, però tornem a pel·lícula actual. La convocatòria per als amics d’en Carles va tenir èxit. Una dotzena de persones van acudir a la cita per conèixer quina seria la revelació de l’amic Carles. A la pel·lícula Els amics d’en Peter, el convocant revelava als seus amics que tenia una greu malaltia, i a partir d’aquí es descabdellaven episodis de la seva vida. El que va revelar en Carles, per fortuna, és que està en plena forma, però va anunciar que al mes de juny, quan complirà 70 anys, es jubilarà. La trobada, però, també va servir per rememorar episodis passats de la vida, personal i professional, dels amics d’en Carles. Una vida que ha girat a l’entorn de la seguretat perquè després de penjar l’uniforme, el Robin Hood va tornar al món de la seguretat fent estudis de seguretat i de mobilitat, i actualment proporcionant (cobrant, és clar) a les administracions plans, materials i estris per a les policies, el trànsit i els sectors d’emergències a través de la seva empresa actual Cesecat Safety Security Systems. Aros es va acomiadar convençut que ha fet el que tocava per la seguretat del país, i va fer elogis dels “amics” amb qui ha tractat aquest temps, entre els quals hi havia exalcaldes, exdirectors generals i alts comandaments policials. Hi ha la foto de la trobada dels amics d’en Carles, però Aros demana confidencialitat perquè alguns dels presents, encara en el càrrec, no siguin objecte d’una pel·lícula d’espionatge i represaliats. A la foto confidencial de la trobada pública, no hi havia, és clar, l’alcalde que el va acomiadar i també hi faltava (no el va convidar) Josep Palouzié, el fidel company que als noranta compartia criteris policials amb Aros, amb qui va protagonitzar una fugida a l’estil Telma i Louise quan ell era buscat. Palouzié es presenta a les llistes del PSC a l’Ajuntament de Girona. Aros es declara independentista. Sembla que el que la policia va unir, ara la política ho ha separat. El serial continuarà...