Nens assassinats en jornades electorals

El 12 de març del 2000 era diumenge i, com avui, era dia d’eleccions, però en aquell cas eren eleccions generals. Tot i que en aquells temps ja començaven a rutllar els ordinadors, els diaris, almenys el d’aquesta casa, encara optaven pel mètode tradicional de desplegar una escamot de periodistes a cada comarca per anar recollint els resultats poble a poble. L’equip garrotxí a la delegació d’Olot (ara, com totes les altres, ja inexistent) i mentre anàvem configurant el panorama que deixaven les urnes (allà detectàvem augment de vots del PP i ERC i reculada del PSC i CiU, que a l’Estat es traduiria en una gran victòria popular), una trucada ens va fer abandonar l’interès pels resultats polítics. El que ens van comunicar que havia passat a Platja d’Aro va captar tot l’interès i tota l’atenció. Era tard, però calia fer el tema i donar-lo a la portada l’endemà. Vam enviar un col·lega, en Joan Trillas, al lloc del succés, l’edifici Sun Tower de Platja d’Aro, on en un dels pisos s’hi veia una escena terrible. Dues nenes bessones, vestides igual, eren mortes al llit, amb un tret d’escopeta cadascuna, i al mig, el seu pare, també mort d’un tret amb l’escopeta, l’arma criminal, encara agafada. L’infanticida, Lorenzo Carmona, havia donat sedants a les dues criatures, Lorena i Cristina, de 4 anys, abans de matar-les, i abans també havia fet una trucada a la mare de les criatures, la Rosa (la parella estava separada de facto), per anunciar-li que no tornaria a veure les filles mai més. La mare va anar a avisar els Mossos, que van demanar una ordre judicial per entrar a l’habitatge, però el jutjat no la va concedir perquè no hi va veure un risc imminent. Però davant de la insistència de la mare, els Mossos van anar a l’habitatge i des d’una finestra van poder veure un cos immòbil; amb aquesta dada el jutjat sí que hi va autoritzar l’entrada per la força. Ja no hi havia res a fer. L’infanticida, que estava sent tractat per una depressió, havia deixat una nota maldestra que semblava que volia ser una justificació de la seva acció, que avui dia es definiria com violència vicària. Però en aquell temps encara no s’havia encunyat aquesta terminologia. Era un doble assassinat i un suïcidi. Una tragèdia.

No era el primer cop que la diada d’unes eleccions generals acabava amb l’assassinat d’un nen. La portada del diari del 30 d’octubre del 1989 compaginava la notícia política “La Rosa es panseix” amb l’assassinat d’un nen de 10 anys, Miguel Pérez Colomera, trobat mort a cops de pal dins d’un antic forn de calç del barri del Pont Major de Girona. En la mateixa portada ja s’informava que el mòbil del crim era sexual i de la detenció d’un sospitós, un veí de la víctima: José Carmona Molina, que va confessar el crim. L’assassí, que comparteix cognoms amb el pare infanticida de Platja d’Aro, va ser condemnat a 34 anys de presó.