El crim d’una nit de Sant Joan

Crim impune perpetrat fa quaranta anys. Ningú ha pagat per l’assassinat d’Isabel Ordóñez Pous, una jove de 20 anys que va ser assassinada la revetlla de Sant Joan del 1983.

El 23 de juny del 1983 era dijous. La Isabel Ordoñez, estudiant d’empresarials, va decidir anar-se’n al pis d’estudiants de Barcelona que compartia amb unes companyes per poder estudiar, per preparar el darrer examen del curs lluny del bullici de la revetlla que es preparava al poble. Li va dir a la seva mare si la volia acompanyar, però la dona, tot i que en principi li va dir que sí, es va desdir perquè no havia anat a la perruqueria. També va fer l’oferiment al seu germà petit, en Jordi, que es va estimar més quedar-se al poble. En Jordi recorda que la noia va marxar al migdia o a primera hora de la tarda. A casa dels Ordóñez Pous, una família treballadora que pagava amb esforços la carrera de la filla, que havia demanat una beca, no tenien telèfon ni cotxe. Al vespre, a quarts d’onze, una tia que tenia telèfon va rebre una trucada de la Isabel. Li deia que avisés els pares que tornaria aquella mateixa nit perquè no s’havia pogut quedar al pis de Barcelona. L’havia trobat tancat amb dues claus i ella només tenia una de les dues que obrien el pany. I les seves companyes no hi eren. A la tia no li va dir des d’on trucava, només que se li acabaven les monedes, i va penjar. A casa, recorda en Jordi, es van començar a neguitejar tots en veure que passaven les hores i la Isabel no arribava. La gent feia la revetlla i ells va sortir a demanar si algú en sabia res. La mala notícia els va arribar l’endemà. Ràdio Olot va informar que havien trobat una noia morta a Orís, de camí entre Vic (on se suposa que Isabel va arribar amb tren) i Ripoll, i després la Guàrdia Civil els va anar a comunicar la troballa del cadàver oficialment i va demanar al pare que anés a Vic a identificar-lo. Era la Isabel. El seu cos el va trobar un veí de Borgonyà que el matí del dia de Sant Joan anava a collir aspres. La noia morta estava nua, amb signes d’haver-se resistit a una violació que no es va consumar, com va demostrar l’autòpsia, i amb uns cops al cap, causats amb unes pedres tacades de sang trobades al costat, que li van causar la mort. Ni la roba, ni la bossa, ni la documentació, ni els llibres i els apunts de l’estudiant van aparèixer mai, segons recorda el seu germà Jordi. La investigació, amb la Guàrdia Civil, va arribar a situar la noia a l’estació de Vic i va trobar testimonis que l’havien vist a la cabina i que després conversava amb tres nois i se n’anava amb ells. Es va interrogar molta gent i es va seguir la pista d’uns expresidiaris perquè tenien antecedents de delictes de rapte, però mai es va acusar ningú. Unes setmanes després del crim va arribar la notificació que a la Isabel li havien concedit una beca. I uns mesos després, el 1984, la Guàrdia Civil va cridar el pare i el germà de la Isabel per dir-los que no havien pogut trobar el culpable i que tancaven el cas. Avui, 40 anys després, Jordi Ordóñez agraeix les accions de solidaritat i de pressió fetes per les institucions, sobretot l’Ajuntament, però creu que no es va investigar prou. I no desisteix de saber qui va matar la seva germana.