Crim d’Isabel Ordóñez: les càbales de l’alcalde

Josep Bassaganya era en un concert al monestir de Sant Joan de les Abadesses quan la nit del 23 de juny del 1983 li van comentar que al poble hi havia preocupació perquè la Isabel Ordóñez, filla d’en Benito i la Rosa, una família que ell coneixia molt bé, no havia arribat al poble a la mitjanit, l’hora a la qual havia dit que arribaria a través d’una trucada que va fer a una tia des de l’estació de Vic. Josep Bassaganya feia tres setmanes que havia estat nomenat alcalde de Sant Joan de les Abadesses i l’endemà a mig matí li va arribar la notícia que a la Mambla d’Orís, a uns cent metres de la carretera de Vic a Ripoll, havien trobat una noia assassinada. Va tenir clar que era la Isabel. Aquesta setmana venint de Vic encara es va aturar a l’escenari del crim, ara molt canviat per la construcció de la variant. Josep Bassaganya, ara jubilat, allunyat de la política, la municipal i la general, guarda totes les cartes que en aquell moment, com a alcalde, va enviar, a tots els ministres, tots els consellers, tots els parlamentaris, tots els diputats i totes les autoritats judicials i polítiques existents per demanar que es resolgués l’assassinat de l’estudiant. Va rebre respostes de bones intencions però tot va ser en va. Bassaganya, com a alcalde, es va reunir tants cops com va poder amb un capità de la Guàrdia Civil de Vic responsable de la investigació. Però la investigació es feia sota secret i mai li van revelar les línies d’investigació. I el cas es va tancar el 1984, un any després. Per les dades de què es disposava, Bassaganya està convençut que la Isabel, que va arribar amb tren a Vic a les 22.15 h, va pujar al cotxe d’un conegut. Ho creu perquè coneixia la noia, responsable i assenyada, i no s’aventuraria a fer autoestop de nit. I perquè quan va trucar a la seva tia va dir que arribaria cap a la mitjanit, cosa que fa pensar que ja deuria saber que tenia mitjà, que només podia ser un cotxe, per fer el trajecte, ja que a aquella hora ja no hi havia cap tren que arribés a Ripoll i encara menys fins a Sant Joan de les Abadesses, on arran d’una esllavissada pràcticament ja no hi arribava cap tren. Qui en aquell moment era l’alcalde considera que la investigació hauria d’haver aprofundit en l’entorn de la noia i comprovar qui era fora del poble aquell vespre, en què a Sant Joan de les Abadesses se celebrava la festa petita i hi havia instal·lat un envelat. La tesi de Bassaganya és que l’agressor havia de ser un sol home, un conegut de la noia, que havia de tenir esgarrapades perquè l’autòpsia va revelar que la noia s’havia defensat amb les ungles. De l’anàlisi de l’escena del crim es deduïa que la Isabel hauria rebut un cop al cap a la paret d’un pont i que després l’agressor li va desfigurar la cara a cops de roc i es va endur la roba i els objectes personals. Un intent de dificultar la identificació de la víctima. Bassaganya manté la hipòtesi que l’agressor va matar la noia després d’un atac sexual per evitar que ella el delatés. Potser perquè era algú que tenia molt a perdre perquè estava ben situat familiarment i social. Troba una injustícia que l’assassí encara campi lliure i creu que és ben possible que encara se’l creui pel carrer.