Una sentència que es preveu de mal executar

Sentenciat el cas dels assassinats en sèrie d’indigents a Barcelona durant la pandèmia. L’Audiència de Barcelona ha imposat la pena de 63 anys de presó per a Thiago Fernandes Lages, l’acusat, que de fet ja es va declarar culpable en la primera sessió del judici i va acceptar la pena de 63 anys per haver matat amb traïdoria tres sensesostre i haver-los humiliat i donat un tracte degradant. Thiago ja està empresonat des de l’abril del 2020, i el temps que ha passat en presó preventiva ja se li descomptarà de la pena, que no podrà passar de 40 anys, que és el màxim compliment que estableix la llei. Però la sentència també li imposa un altre càstig que serà de difícil compliment. L’Audiència el condemna ha pagar una indemnització de 440.000 euros als familiars de Jean Pierre Herbillon, un francès de 37 anys que va ser la seva darrera víctima. Concretament, la sentència fixa 100.000 euros per a cadascun dels pares de la víctima; 150.000 euros per al fill menor d’edat que tenia, i 30.000 euros per a cadascun dels seus tres germans. Els familiars d’Herbillon compareixien en la causa com a acusació particular i van reclamar les corresponents indemnitzacions per danys morals per la pèrdua. Però difícilment seran indemnitzats si en la fase d’execució de sentència Thiago Fernandes es declara, com tot indica que és, insolvent. L’home que ha confessat i ha estat condemnat pels tres assassinats d’indigents, també vivia com un indigent en una caravana a Sant Cugat del Vallès, després que l’haguessin foragitat d’una casa ocupada. Fernandes Lages, d’origen brasiler, tenia una ordre d’expulsió per infracció de la llei d’estrangeria que no es va arribar a executar en tancar-se els centres de reclusió arran de la pandèmia. La llei estableix que en cas de declaració d’insolvència d’un condemnat, se l’eximeix del pagament “fins que arribi a millor fortuna” i esdevingui solvent. I si això no passa, doncs els afectats amb dret a indemnització es queden sense cobrar el que se’ls ha concedit. Una situació, indiquen fonts jurídiques, que es repeteix en moltíssimes ocasions en casos de sentències penals. Només en casos en què la víctima hagi estat víctima d’un acte terrorista és possible declarar la responsabilitat civil de l’Estat, que assumirà la indemnització.

Primer testimoni i després víctima. Es dona la circumstància que Jean Pierre Herbillon, que tot i dormir al carrer a Barcelona tenia un teixit familiar a França, va ser qui el 16 d’abril del 2020 va alertar els vigilants de seguretat de l’auditori de l’atac al primer indigent, Imad Allous, assassinat a mans de Thiago. Ell dormia a pocs metres i va veure el seu company moribund. I el 27 d’abril Herbillon va ser atacat mortalment pel mateix home, que llavors, gràcies a uns testimonis, va ser localitzat i detingut a Sant Cugat.