26 de setembre de 1993.

Els tres caçadors –Josep Cassà, Marçal Rocasalva i Antoni de Planell– i tres gossos pugen a la barca de fibra de vidre per travessar el pantà i reunir-se amb la resta de la colla a l’altre costat, cap a Querós. Allí sobresurten de l’aigua les runes de l’ermita on, a començament del segle XVII, Joan Sala es va casar amb la pubilla del mas Serrallonga i es va convertir en Joan de Serrallonga i, després, en bandoler de llegenda. Els homes de la barca van a una batuda del senglar. Saben que la navegació al pantà està prohibida, però ho fan moltes vegades, això de travessar l’aigua en barca, per fer drecera, per estalviar-se quilòmetres de pista forestal amb vehicle tot terreny per anar d’una riba a l’altra.

“Cony! Això no s’engega!” Cada cop que estiren el cable, el motor esbufega un xic i la barca fa una petita batzegada; ja s’han allunyat de la vora, però el motor no funciona.

“Potser no hi entra prou benzina. A veure…”

Descargolen el tap del dipòsit i ho tornen a provar. Aquest cop, sí. El motor s’engega de cop, la barca s’aixeca de davant i el cul s’enfonsa, de manera que entra aigua al compartiment estanc. No tarda gaire a començar-se a enfonsar. Els gossos, cadascun acoblat al seu amo, ara són un destorb. Estan neguitosos i fan desequilibrar la barca. Ja es veu clar que no hi ha remei. Bolquen. Acaben a l’aigua.

En Josep, el caçador de Brunyola que avui va amb la colla excepcionalment –ha anat al punt de sortida de la barca dels caçadors perquè feia tard per arribar al punt de trobada–, no sap nedar. S’agafa una estona a la barca bolcada, fins que s’enfonsa. En Marçal i l’Antoni no el poden ajudar. Ells saben nedar, però tenen prou feina a mantenir-se ells mateixos amb el cap fora l’aigua. Les cananes amb la munició, les armilles i les botes els pesen una bestiesa. Se’n desfan com poden i comencen a nedar cap a la riba.

Veuen impotents com en Josep no pot aguantar sobre l’aigua. I s’acomiada. Sap que no se’n sortirà. S’enfonsa.

Un grup de caçadors que són a l’altre costat i que han vist el naufragi inflen de pressa i corrents una barca pneumàtica i entren a l’aigua per ajudar els nàufrags; a través dels walkie-talkies que porten per comunicar-se entre les diferents parades, avisen l’Associació Forestal Montseny-Guilleries, que passa el crit d’auxili als Bombers. Mentrestant, els de la barca inflable aconsegueixen treure de l’aigua en Marçal i l’Antoni. En Josep ha desaparegut sota les aigües del pantà de Susqueda. Quan hi arriben els Bombers, es miren la situació. És difícil, la zona on el caçador i la barca s’han enfonsat fa almenys vint-i-cinc metres de profunditat, i el fons del pantà és fosc i ple de llot. El trobaran tres dies després a vint metres sota l’aigua.