Successos

El quadern negre

Tura Soler

Disfressat per matar

El noi que ha confessat haver matat a Girona una noia amb qui havia conviscut va assaltar-la emmascarat

L’endemà, va anar a ‘trobar’ el cadàver i va avisar

Treballador d’una pizzeria, practicant de parkour (moure’s salvant obstacles urbans), aficionat als videojocs bèl·lics, amb intencions d’anar a combatre a la guerra d’Ucraïna al costat de les files russes i amb una càrrega de frustració i ressentiment. Aquest és el perfil d’en Toni, el noi de 29 anys que ha confessat que, la nit de dimecres passat, es va disfressar per assaltar la Carla, la seva ex-xicota, primer, i exllogadora del pis, després, i la va escanyar a casa seva. El mateix que, l’endemà, simulant estar preocupant perquè la seva amiga no li contestava al telèfon, va trobar el cadàver de la noia, després de despenjar-se del quart pis fins al tercer, i va alertar els veïns. Ahir, va entrar a la presó.

La víctima, Carla Fernández Gutiérrez, de 27 anys, treballava de recepcionista a l’hotel Peninsular de Girona. El seu torn acabava a les onze de la nit i, cada dia, la seva mare l’acompanyava a peu fins al pis del número 11 del carrer Bilbao del barri de Sant Narcís, perquè patia per la seva seguretat. La Carla es va comprar aquest pis fa uns anys, quan ja havia trencat la relació amb en Toni, que llavors es va convertir en un amic, i ella ja sortia amb un altre xicot, en Pol, amb qui convivia en un altre habitatge que no era de propietat. Però la noia volia ser mestressa de la seva pròpia casa i va comprar aquest pis. Per ajudar a sufragar les despeses, va acceptar la proposta d’en Toni de viure junts, com a companys de pis, de manera que ella li cobrava lloguer. Mentre convivien com a propietària i llogater, ell li va proposar de tenir una relació, però la Carla, que estava emparellada amb el seu nou xicot, el va rebutjar i li va deixar clar que la seva relació era només d’amistat. Atesa aquesta situació, a final de l’any passat, en Toni va marxar de l’habitatge indignat i va tornar a viure a casa dels seus pares, a Girona mateix. Quan va haver abandonat el pis, la Carla va patir alguns intents de robatori, de què ell es desentén. En canvi, sí que ha confessat que el dimecres 26 a la nit, quan va acabar la seva feina a la pizzeria, es va disfressar posant-se una dessuadora amb caputxa, mascareta i guants, se’n va anar al bloc on vivia la noia, va aconseguir obrir el portal de baix, va pujar per la zona de les escales i es va esperar que ella arribés per l’ascensor al replà del tercer pis. En el moment que ella va obrir la porta del 1r, se li va llançar al damunt i la va tirar a terra. Des de terra, amb ella al damunt de cara al sostre, la va escanyar una bona estona, fins que va quedar immòbil. Va veure que es movia i va tornar a escanyar-la. Després, la va arrossegar fins a l’habitació, li va posar una samarreta sobre el cap per tapar-li els ulls i li va lligar les mans a l’esquena amb els cordons de les sabatilles de la noia. Nega que tingués relacions sexuals amb la noia, però admet que li va fer tocaments i també que li va agafar les seves targetes bancàries. Després, va marxar.

L’endemà, va muntar una estratègia per buscar-se una coartada. Va enviar missatges al telèfon de la noia, es va fer el preocupat trucant a l’hotel on treballava dient si en sabien res perquè no li agafava el telèfon i encara va anar a trobar la mare de la noia a la feina per dir-li que l’acompanyés al pis per veure si li havia passat res. La dona no s’hi va avenir. Llavors, se’n va anar al bloc de pisos on la nit abans havia perpetrat el crim i va aconseguir que una veïna del quart pis el deixés entrar (el coneixia de quan hi vivia i li va deixar el DNI perquè es refiés). Des del quart pis, es va despenjar al tercer, va aixecar la persiana, va entrar al pis i va fer l’escenificació del descobriment del cadàver. Va sortir al replà i va cridar els veïns. Enmig d’aquesta operació, va girar el cos, li va deslligar les mans, que el dia abans havia lligat, i li va treure la samarreta que li tapava el rostre. Quan va arribar la policia, li van dir que es quedés allà perquè l’havien d’interrogar com a testimoni. En aquell moment, les sospites anaven més cap al company que no pas cap a l’amic preocupat que havia trobat la noia morta. Quan parlava amb els mossos, però, es va posar les mans al cap i va exclamar que només volia robar les targetes però se li “havia anat la mà”. I allà mateix va fer la reconstrucció del crim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.