Escenes de Susqueda (17): ruta dels apicultors

Dijous 24 d’agost del 2017.

De bon matí, com cada dia aquest estiu, l’Àngel prepara els estris per anar cap a Susqueda per a una missió transcendental: matar les assassines, les vespes asiàtiques que des de fa temps ataquen els bucs d’abelles i estan posant en risc l’apicultura i l’equilibri ecològic. Àngel Noguer, aquell noi que el 1966 ajudava a desmuntar el poble de Susqueda abans de la inundació, avui, als seus 68 anys, és el president d’Apicultors Gironins Associats i un dels més grans productors de mel. Preparen els estris i amb el seu treballador pugen al Land Rover, un d’aquells antics, robust, de color verd, que tenen davant de la casa a Anglès. Surten pel carrer Nou enllà. Davant del número 2 veuen en Gaspar, aquell home gran amb el caminador, al passant de la porta. Darrerament, s’estan amb ell el seu nebot, en Jordi, i la seva dona colombiana, la Nancy, que va conèixer per internet. En Jordi ja fa temps que ha sortit de la presó, després de l’assassinat de la primera dona, i ha tornat al poble. Fa molts anys, l’Àngel i en Jordi havien treballat junts a la fàbrica. L’Àngel i el treballador tiren en direcció a la Cellera i se’n van cap a les zones on tenen bucs a l’entorn del pantà de Susqueda. En tenen a les Planiques, un punt molt bo per a les abelles i un mirador excepcional des d’on es divisa tot el pantà i, sobretot, el ramal de la riera de Rupit, allà on, si el nivell de l’aigua baixa, encara es poden veure les runes de la Rierica, una gran masia que va ser negada pel pantà. L’Àngel i el seu mosso circulen per la C-63 i passen de llarg el trencall del pantà de Susqueda, a l’altura del Pasteral, on hi ha el bar La Parada.

Decideixen passar per Amer i per Sant Martí Sacalm. És més llarg, però és més segur que no pas la carretera que va al pantà. Fa temps que l’Àngel va decidir no fer servir la pista que puja des de l’antiga pedrera, perquè el lloc li fa mala espina. A vegades, hi ha vist gent que hi ronda que no li ha agradat; alguns són interns del centre de desintoxicació que hi ha allà a prop. I molts cops ha vist vidres trencats per terra o cotxes d’excursionistes esbotzats. No cal arriscar-se.

Pugen, doncs, per la carretera d’Amer a Sant Martí i fan una aturada a la font de la Teula, que és arran d’asfalt mateix, a mà esquerra pujant. Omplen una garrafa d’aigua fresca de la font i continuen cap al seu objectiu. Després de deixar enrere Sant Martí, on ara hi ha l’Ajuntament de Susqueda, quan ja són a la pista, es troben dos excursionistes. Venen acalorats i els donen aigua de la font per omplir les cantimplores. Xerren un xic i cadascú segueix el seu camí.

L’Àngel i el seu treballador passen el matí atrapant vespes assassines per salvar les seves abelles. No senten ni veuen res que els faci sospitar que hagi passat res. Ni música ni els trets que han posat fi a la vida d’una parella.