El quadern negre
Tura Soler
Escenes de Susqueda (19): Un Zafira vora l’aigua
Un home veu una parella, un Opel Zafira i un caiac a l’aigua al final de l’embarcador l’endemà del crim
Divendres 25 d’agost del 2017.
—Josep, arria i tanca la finestra, que se’ns emplena el cotxe de mosques empipadores. Va, anem!
La sogra, que va darrere, s’ha impacientat. És millor fer cas de la sogra. Tanca la finestra, engega el 4×4 i ell, la dona i la sogra tiren en direcció cap a la paret de la presa de Susqueda. En Josep, la dona i la sogra venen de dinar a l’Hostal del Coll. Per les presses de la sogra, a darrere deixen una escena que ha cridat molt l’atenció d’en Josep quan ha aturat el cotxe a la carretera que voreja el pantà amb vista a l’embarcador. Ell no s’havia atrevit a baixar la rampa de l’embarcador amb el 4×4 i des d’aquí veu que hi ha baixat un turisme que té el morro gairebé a tocar de l’aigua. I, davant del morro, una figura humana i una altra al costat. Gent prima amb vestimenta negra. I, perquè s’ha mogut, s’adona que a l’aigua hi ha un caiac. I al marge del pantà nu d’aigua, un xic més amunt, s’aixeca una persona que estava ajocada. Si no s’hagués mogut, no l’hauria vist. En Josep Martí Viadiu, veí de Llagostera, pensa que són atrevits de baixar el cotxe per allà. És un Opel Zafira, n’està segur, perquè és exactament igual que el que té un seu company de Llagostera.
Però en Josep avui no dona gaire importància a l’escena del cotxe a l’embarcador de Susqueda. Ho fa uns dies més tard quan veu una panoràmica similar de l’embarcador, amb la diferència que hi ha dos cotxes dels Mossos, a la televisió, on donen la notícia que s’ha trobat enfonsat al pantà de Susqueda l’Opel Zafira d’en Marc i la Paula, una parella del Maresme desapareguda.
Llavors, en Josep truca al 112 i pot contactar amb els Mossos.
—Tantes fotos que vaig fer aquell dia, ho retratava tot, i el cotxe i la gent que hi havia a l’embarcador no els vaig fotografiar per culpa de les mosques que se’ns ficaven a dins del cotxe. Quina ràbia!
En Josep està desesperat. Ha tornat al lloc des d’on es mirava el cotxe i ha comprovat que una de les tres figures humanes que havia vist, en realitat no era tal, sinó un tronc sec. Per això no es movia. Per tant, eren dues les persones que hi havia a l’embarcador, a part del cotxe a la baixada i un caiac a l’aigua.
Ell està convençut que eren la parella desapareguda. Es maleeix un cop darrere l’altre de no haver-hi fet fotos. A banda del Zafira, les dues figures humanes i el caiac de l’embarcador, aquell dia, a l’entorn del pantà, li criden l’atenció dos homes. Semblaven sexagenaris, ben vestits, amb un cotxe vell. Ja els havia vist al restaurant del Coll i després hi torna a coincidir al mirador de la presa. Li pregunten si seguint el camí arribaran al Pasteral. Els confirma que sí, els pregunta si són de la zona i li contesten –només parla un d’ells– que “més o menys”. Estranyament, però, quan en Josep baixa cap al Pasteral, veu els dos homes que tornen a pujar cap al pantà.
