El tocomotxo: estafats per l’avarícia

Quan vaig començar a narrar històries de la crònica negra, era habitual que, cada dos per tres, la policia ens expliqués algun cas d’estafa de l’estampeta o del tocomotxo, com s’anomena en l’argot policial. Jo trobava inaudit que algú entregués un gran capital o tots els estalvis a uns desconeguts que l’abordaven pel carrer tot fent-se passar per curts de gambals. Recordo la paciència de l’inspector Antonio López de la Policía Nacional per fer-me entendre exactament com s’ho feien els entabanadors per convèncer l’incaut de torn perquè anés a buscar la llibreta a casa si no la duia a sobre per anar a treure els diners del banc. Amb moltes variacions de guió, els actors actuaven amb un patró establert: un, que es feia passar per beneit o curt de gambals, ensenyava a la víctima, hàbilment seleccionada, un bitllet de loteria que no sabia com fer-ho per cobrar. Mentre el qui feia el paper de gamarús i la víctima parlaven, apareixia l’actor que feia el paper d’espavilat (a vegades, portava un llistat de números de loteria premiats) i convencia l’incaut que aquell número que tenia el beneit valia molts diners i que el que podien fer era pagar-li una quantitat a ell, que, com era curt, ja estaria content amb les engrunes, i llavors repartir-se ells dos el pastís gros. A vegades, li feien creure que li donaven un paquet de bitllets i, quan ja eren fora, descobria que només eren bons els dels extrems i la resta eren papers de diari. Recordo que l’inspector Antonio López sempre recalcava que era important que expliquéssim els casos i la mecànica de l’engany perquè la gent s’assabentés que els entabanadors voltaven per carrers i mercats. Però, tot i la difusió i els advertiments, cada vegada hi havia gent (havia escrit casos de persones conegudes) que hi queia de quatre potes i donava una morterada als estafadors; molts ni ho denunciaven per la vergonya d’haver de reconèixer que havien caigut al parany d’aquells artistes de l’estafa. Ara que l’inspector López ja fa anys que està feliçment jubilat i que les ciberestafes estan a l’ordre del dia, semblaria que l’estafa de l’estampeta i les seves variants haurien d’haver quedat ancorades en el segle passat. Doncs no. Ahir, els Mossos van comunicar la detenció en un càmping de Blanes de dos artistes del tocomotxo, a qui atribueixen haver estafat sis persones, totes més aviat grans i un xic vulnerables (les saben triar bé) a la ciutat de Barcelona. Els Mossos expliquen que van anar a detenir-los al càmping on sabien que s’allotjaven fent servir identitats falses, els van escorcollar les caravanes i els van comissar 37.140 euros en efectiu, desenes de joies, tres vehicles, dues caravanes, i també l’equip de treball: accessoris de disfressa, com ara perruques, i els bitllets de loteria que feien servir per enganyar les víctimes.

A priori, el que revela el comunicat de la detenció dels mestres de l’estafa és que els Mossos han fet una bona feina d’investigació i han resolt sis entabanades. Però també que l’ofici d’entabanador dels artistes del tocomotxo continua sent molt rendible per als autors. I si el negoci d’aquesta estafa encara sobreviu d’un segle a l’altre és perquè en la naturalesa humana perviu l’avarícia, pecat capital, que a les víctimes els fa perdre l’enteniment i el capital, literalment.